Ciència amb humor i rigor

I ho ha fet de la mà de la il·lustradora Gemma Zaragüeta, que a través del còmic ha donat vida a personatges tan difícils de representar i de fer actuar com els cucs, els bacteris o pesticides com el DDT o el glifosat.

Cáceres ha escrit una aventura, que podem qualificar d’iniciàtica, protagonitzada per una colla de personatges que, sense tenir res d’humans, hi actuen com en la tradició faulística. El principal és un cuc de laboratori, Feti, que la resta de cucs menyspreen i anomenen esguerrat i tot (p. 6), perquè ha nascut amb ulls, com més endavant sabrem que també caracteritzava el seu avi Sasha, un cuc savi mestre d’alguns companys de viatge de Feti, que el protegiran i l’ajudaran per fidelitat i agraïment a l’avi.

Un dia que la doctora del laboratori experimenta amb glifosat en el menjar dels cucs, i gràcies als advertiments de l’Ona, una abella també de laboratori amiga de l’avi, s’escapa i només el segueix un altre cuc, la Nur, de la qual s’enamorarà. La seva fugida i descoberta del món exterior aviat es convertirà en una aventura plena de sorpreses i de perills, que aniran superant gràcies als amics, com l’Ona, i altres que faran al llarg del camí: un bacteri, bon vivant, resistent al glifosat, que es fa anomenar Pepe, per les dues pes del seu nom científic (Pseudomonas Putida); i una partícula del pesticida més contaminant, el DDT, que gràcies als consells de l’avi Sasha, ha canviat i s’ha convertit en un “pesticida honest” (p. 60), que es fa dir Mr. Te.

Aquesta colla no només s’ajudaran entre ells, sinó que també salvaran altres animals afectats pels pesticides i fins i tot n’advertiran els humans. I tot serà gràcies a la curiositat, base de tota la ciència, una característica de Feti, que comparteix amb la seva amiga Ona: “Jo m’hauria de dedicar només a fer túnels sota terra. Per això soc cuc de terra, però... Vull entendre el món.” (p. 46) Aquesta curiositat, aquest sempre voler saber més, aquest superar les dificultats i lluitar per uns ideals seran les bases del creixement personal i de la transformació de Feti: “Jo no soc Feti del laboratori. He escapat de la gola d’un peix, he saltat enmig del riu desafiant la mort i he ballat a les mans d’un nen. Soc el nou Feti i... Ho aconseguiré.” (p. 90).

Una aventura per introduir infants i joves en la ciència (el glossari final hi acaba d’ajudar, p. 101-104), amb humor i amb rigor, tant per part de l’autora del text, com de la il·lustradora, que dona vida a uns personatges, com he dit, ben difícils de representar; aconsegueix d’apropar-nos-els; i els omple de vida i d’expressivitat. Un llibre més que recomanable, per compartir i per destacar-ne la conseqüència amb els ideals que defensa, perquè, com ens explica amb tot detall una nota final (p. 106-107), tot el procés d’elaboració del llibre s’ha fet seguint els criteris de l’ecoedició.

Títol: Feti i el pesticida malèfic
Autora: Neus Cáceres
Il·lustradora: Gemma Zaragüeta
Editorial: Pol·len edicions
Col·lecció: “Pol·len còmics”
Lloc i any d’edició: Sant Cugat del Vallès, 2024
Nombre de pàg.: 108

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)