Germans de Guerra

Hom podria qualificar aquesta novel·la, ‘d’acció’ −o usant una terminologia vintage−, d’ ‘aventures’. En ella l’autor mostra la seva capacitat per prendre un fet basat en una etapa de la història (el que va passar), i fer-lo versemblant amb un audaç relat (el què podria haver-los passat a uns personatges contemporanis d’aquell moment). A la contraportada del llibre se’ns informa que, «Tres amics miren des del portal de l’Hostal de la Isabel com les tropes de Napoleó entrena a Vilafranca. Mentre observen el pas de l’exèrcit, no s’imaginen com aquell fet canviarà les seves vides».  I certament, aquests tres amics −el fill d’un vinater, un hisendat diletant, més un hereu de a pagès− els tres units per una amistat d’infantesa, a rel de la invasió francesa de Catalunya, es trobaran immersos en una atzarosa i compromesa aventura −tres aventures− on pel camí, cada un d’ells hi deixarà ànsies, afeccions i sentiments, i a punt estaran de deixar-hi la pell i tot. Els tres amics, lluny de la productiva companyonia dels tres mosqueters d’Alexandre Dumas (i la cita d’aquest autor no és innocent), no podran aprofitar la vella amistat com a col·laboradora en benefici de la seva sort; ben altrament, la particular situació de cada un d’ells els menarà per camins tan diversos i encontrats que arribaran a odiar-se i desitjar-se la mort.

La novel·la s’estructura en capítols curts que segueixen la sort, i dissort, de cada un dels protagonistes. Alhora cada capítol −dedicats a cada un dels protagonistes− desemboquen l’un en l’altre complementant la línia argumental; una línia molt ben travada en l’imaginari de Jordi Romeu, que al capdavall es conclourà en el resultat concebut per l’autor, hàbil torsimany de la narració.  En fi, una novel·la que no perd mai el to d’intriga que desperten les accions en què s’entra a cada capítol. Una bona novel·la, que diu molt de la maduresa literària de l’autor. L’acció transcorre sobre l’agrest escenari del Penedès històric i el Camp de Tarragona (amb alguna escapada a Barcelona). Romeu coneix aquesta arena, serralades, torrents i planes, i la descriu amb detall i precisió, cosa que redunda en la versemblança del relat: els paisatges són fiables i la natura que es descriu, ben reportada.

Jordi Romeu, Sant Pere de Riudebitlles 1978, ja ha tret anteriorment una bona quantitat d’altres obres ‘Petonets pels puestus o a la recerca de l’amor sincer’, publicada per Cossetània, ‘Descalça’,  publicada per  Gregal. ‘Honor de poble’. Morabanc. El gran salt d’en Clarinet. Pagès Editors. Terra de marca, una novel·la històrica emmarcada al segle X al Penedès juntament amb l’escriptor Jaume Font i Esbert. Gregal. També se li coneix una llarga experiència en la planificació i execució d’esdeveniments culturals. És coordinador del Projecte Riudelletres, trobada anual de professionals de l’escriptura i llibreries, editorials i biblioteques per posar en comú noves formes de promoció de la literatura. També ha participat en desenes de presentacions de llibres com a ponent i com a entrevistat, així com en tertúlies literàries en mitjans de comunicació i articles en revistes.