La relativitat de la petitesa

Pep Molist (Manlleu, 1965) és un bibliotecari i crític literari que s’ha fet un nom en la literatura infantil, tant en prosa com en poesia. L’any 2021 ens va sorprendre gratament amb un poemari, Rastellera de colors (Babulinka Books), il·lustrat amb molt d’encert per Alicia Varela (Gijón, 1974). La bona entesa i l’èxit del llibre els han portat a compartir una nova experiència, no pas fàcil, sobretot d’il·lustrar, per la temàtica: Petititeses. Es tracta d’un conjunt de treta-cinc poemes (més un de presentació), agrupats en cinc grans blocs dedicats a les coses petites, que, com molt encertadament ens expliquen uns apunts finals que resumeixen la filosofia de l’autor i de la il·lustradora a l’hora de crear aquesta petita obra d’art (deixeu-m’ho dir així), ens mostren “la grandesa que a vegades adquireixen les coses petites”.

Els poemes, doncs, ens parlen d’això, de coses petites, sobretot tangibles i reals (un clip, un bonsai, un cigró, un floc de neu, una fulla d’arbre, una llavor, una puça, una formiga...), però també d’altres de més etèries i intangibles (una bufada, un sentiment, un bes, un segon, un punt...) i fins i tot algunes de fantàstiques, com poden ser un follet o un nan.

I en Pep Molist ho fa jugant amb els mots i amb els sons i amb les tipografies..., per apropar els poemes als infants, per fer-los gaudir de la musicalitat i de la bellesa de les paraules; alhora, és clar, que transmet reflexions i missatges, més o menys amagats, que conviden el lector a l’optimisme, malgrat les dificultats (“Gra de sorra” en pot ser un bon exemple), a la constància (“Llavor”, posem per cas), a relativitzar les coses, sobretot les negatives (“Cigró”, entre altres), a la creació i l’escriptura (“Fil”, sens dubte), etc.

I ho fa amb una riquesa de recursos literaris important, molt a l’abast del lector tot sigui dit, malgrat els noms tècnics que puguin tenir: al·literacions, geminacions, personificacions, onomatopeies...

I ho fa sense deixar-se encotillar ni per l’extensió (hi trobem poemes de només quatre versos al costat d’alguns de més de trenta), ni per la mètrica, ni per la rima, sense renunciar-hi però, ja que hi ha alguns poemes en què tots els versos rimen en consonant (“Espina”, “Follet” o “Nan” en poden ser bones mostres).

I ho fa, com he apuntat, amb una llengua rica, viva, enjogassada i alhora molt poètica, amb abundància de comparacions (“Sentiment” en seria el paradigma), de metàfores i d’imatges (“Microbi” o “Estrella” en poden ser bons exemples).

I encara ho fa amb picades d’ullet literàries a clàssics, sobretot de la literatura infantil, com poden ser “Cigró”, amb referències a en Cigronet, o “Engruna”, amb referències a Hänsel i Gretel (o a Ton i Guida, com us estimeu més).

I no puc acabar aquesta ressenya, és clar, sense parlar de les il·lustracions d’Alicia Varela, ja que converteixen el volum en una obra d’art, com he apuntat. Es tracta d’un conjunt d’il·lustracions, majoritàriament a doble pàgina, que complementen i amplien el significat dels poemes, que podem dir que en fan una lectura molt personal per part de la il·lustradora. N’hi ha molts exemples, però en destacaré un, “Bufada”, que m’ha cridat especialment l’atenció per la dificultat de ser il·lustrat (com molts d’altres, com també he apuntat des del començament d’aquesta ressenya). Les il·lustracions individuals, de cada poema, a més s’enriqueixen amb unes, a doble pàgina, que tanquen, com un resum, cadascun dels cinc apartat i que es converteixen en un esclat de color, d’alegria, de vida...

No em puc estar, i ara sí que per acabar, de reproduir el comentari que al final del llibre es dedica a les il·lustracions, perquè ens dona moltes pistes i ens confirma una intuïció que tenim des del començament, com és la influència de grans pintors (aquí sobretot de Joan Miró) en l’obra d’Alicia Varela: “Blau, vermell i groc són els tres colors que il·lustren les petititeses. I són també colors elementals, aquells que barrejant-los poden crear gairebé tota la resta de colors. Amb tres PETITS colors GRANS obres. El pintor Joan Miró en va ser el màxim exponent, i ell també gaudia pintant les petiteses de la vida, com en el seu quadre Dona, ocell i estrella.”

Afegiu-hi una edició magnífica, cuidada fins al darrer detall, i entendreu per què avui us recomano encaridament Petititeses.

Títol: Petititeses
Autor: Pep Molist
Il·lustradora: Alicia Varela
Editorial: Babulinka Books
Col·lecció: “Minimini”
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàg.: 103 (sense numerar)