El Museu del Ferrocarril projecta un nou espai per cobrir les locomotores del segle XX en un màxim de deu anys

La direcció del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, es marca un horitzó de deu anys per construir un espai que doni aixopluc a la vintena de locomotores del segle XX que hi ha exposades al pati exterior del recinte. “El deteriorament a la intempèrie s’està accelerant moltíssim”, avisa en una entrevista a l’ACN la nova directora de l’equipament, Mayte Castillo, que fa pocs mesos ha assumit el càrrec. Castillo confia que aquesta tardor ja es pugui convocar el concurs d’idees per fer realitat la coberta, la qual seria el “colofó” a la reforma interior recentment estrenada. Afirma que l’equipament viu un “punt d’inflexió” amb la nova exposició, que aquest estiu està rebent un 10% més de visitants que ara fa un any.

Després d’haver dirigit el servei de Rodalies, Mayte Castillo s’ha estrenat fa poc com a directora del Museu del Ferrocarril en un moment en què l’espai viu una nova etapa des que a l’octubre va inaugurar l’ampliació i reforma del muntatge, “que han permès que, per fi, es pugui parlar d’un museu del segle XXI amb un relat ampli i modern”.

Amb una inversió de 3,4 milions d’euros desplegats durant set anys d’obres, l’equipament dona per completades les grans reformes que hi havia pendents des de feia anys, si bé queda un últim projecte per tancar el cercle: cobrir la vintena de locomotores que hi ha a l’exterior. Algunes són màquines a vapor de la primera meitat del segle XX, mentre també destaca el valor de les primeres locomotores elèctriques que van començar a funcionar abans del 1930.

Castillo recorda que fer aquesta coberta és un propòsit que ja va iniciar l’anterior directora, Pilar Garcia, molt a llarg termini. Ara celebra que ja sigui un repte factible. “Necessitem una edificació que trenqui amb la construcció modernista que acull la maquinària més antiga, i que ofereixi un espai nou per aturar el deteriorament de les locomotores que tenim a l’aire lliure”, insisteix.

Castillo estima que aquesta tardor es convocarà el concurs d’idees amb el suport del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, de manera que durant el 2025 ja pugui haver sobre la taula el dibuix d’aquest nou espai. Tenint en compte la lentitud dels terminis legals en un projecte d’aquesta magnitud i la complexitat de l’obra per preservar les màquines que han de quedar sota la nova coberta, la directora creu que serà aproximadament el 2034 “quan el museu podrà donar per assolits tots els grans reptes plantejats les últimes dècades”.

Mentrestant, a curt termini, la direcció planteja altres projectes de menor dimensió “per millorar l’experiència dels visitants, sobretot del públic escolar i familiar”. És el cas de la instal·lació d’un trenet elèctric en miniatura que faci un itinerari per l’exposició de locomotores, el qual el Museu del Ferrocarril vol tirar endavant en col·laboració amb la Generalitat. També planifica una reforma de l’àrea de jocs infantils, així com consolidar l’any vinent una programació cultural d’estiu als vespres -se n’ha fet una prova aquest juny i juliol-.

Castillo sosté que “el Museu del Ferrocarril ha de poder transmetre com el tren ha estat un abans i un després per a bona part de la societat”. Davant les crítiques que sovint mostren molts usuaris habitruals del tren, la directora els convida a valorar que “la xarxa està patint perquè s’hi estan fent més inversions que mai” i apunta que “d’aquí 15 o 20 anys, el museu explicarà aquest escenari que viuen ara els usuaris”.

En aquest sentit, Castillo avança que el museu vilanoví preveu incorporar a curt termini algunes locomotores i vagons de viatgers dels actuals Rodalies i Mitja Distància. Recorda que aquests combois estan en ple procés de renovació, de manera que, un cop es retirin de la circulació, alguns exemplars s’exposaran a Vilanova “per donar espai propi també a la mobilitat dels últims anys del segle XX i principis del XXI”. “No ens hem d’oblidar de preservar els trens que estan formant part de la nostra vida”, ressalta.

Castillo assenyala que aquestes incorporacions es faran en paral·lel als canvis que es preveuen introduir a l’exposició permanent a partir del 2033, “ja que la museografia inaugurada a la tardor està pensada per a un període de deu anys”.

Durant els primers nou mesos d’ençà que va obrir portes el nou museu, la directora celebra que l’acollida ha estat “molt bona”, amb registres que superen les xifres d’abans de la pandèmia i que freguen els 40.000 visitants. En el cas dels que estan passant per l’espai durant aquest estiu, són un 10% més que ara fa un any.

Quan la reforma va obrir portes, l’aspiració era arribar als 80.000 assistents a mitjà termini. Una de les assignatures pendents de superar és l’arribada de més públic estranger, “que interessa moltíssim incrementar, més enllà dels visitants francesos”. Castillo admet que bona part dels turistes que arriben al Garraf queden aclaparats per l’oferta museística de Sitges, però confia que el nou muntatge ajudi a fer-los arribar fins a Vilanova.