Menys del 3% dels castells tenen accidents tot i l'augment de lesions potencialment greus després de la pandèmia

Només un 2,8% de castells van patir caigudes el 2023, l'índex més baix dels últims anys segons l'informe anual de sinistralitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Això no obstant, els accidents amb lesions potencialment greus -com el sofert per l'aixecadora de la Colla Vella dels Xiquets de Valls la diada de Sant Fèlix- han anat tímidament a l'alça des del 2012 i després de la pandèmia han escalat fins a un 19% dels sinistres, percentatge "totalment inacceptable" segons la mateixa coordinadora. Els darrers informes constaten que només el 16% dels accidents afecten la canalla, i que des de la implantació del casc el 2006 els incidents de gravetat han estat excepcionals, amb cap menor amb seqüeles a llarg termini.

Sense considerar els pilars de 4, el percentatge de caigudes de la temporada passada respecte el conjunt de castells carregats i d'intents va ser molt baix: tan sols el 2,8% en van patir. Això és l'índex més positiu dels últims anys, segons l'informe 2023 de sinistralitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). En xifres absolutes, la temporada passada 414 castells van fer llenya, només un més que el 2019 amb un nombre una mica superior de construccions plantades, que s'enfila per sobre de les 10.000. Aquest és, doncs, el millor registre des del 2012, el primer amb dades publicades.

"Una de les primeres mesures de prevenció i seguretat al món casteller són la prevenció i l'assaig. Aquest descens, és resultat sobretot de l'assaig: cada vegada assagem més i millor i l'assaig amb qualitat fa que les estructures siguin més fiables i, per tant, que caiguem menys", argumenta en declaracions a l'ACN Sílvia Simó, assessora de l'Àrea Mèdica i Científica de l'entitat.

Tot i això, les dades de sinistres amb 'Lesions Potencialment Greus' (LPG) o que tenen un risc important de deixar seqüeles severes pel seu diagnòstic inicial han seguit una tendència a l'alça. Coincidint amb l'auge de l'activitat castellera, la segona dècada d'aquest segle, l'anomenat índex d'LPG va anar ascendint entre el 2013 i el 2019, des de menys d'un 5% (de tots els accidents) fins a prop del 8% (7,75%). Una de les explicacions que dona la CCCC és que, a més nivell de les colles i dificultat dels castells que s'assagen i es porten a plaça, més sinistres hi ha i potencialment també més greus. Les dades confirmen que les colles de 8, de 9 i de 10 són les que sumen més accidents i també un major % de potencialment greus al llarg dels anys.

Però el 2022 i 2023 la xifra d'accidents amb lesions potencialment greus es va disparar per sobre de la tendència dels darrers anys, amb un 19% de tots els sinistres el segon any. Un nivell "totalment aberrant i inacceptable" que segons la CCCC cal explicar bé. L'assessora de l'Àrea Mèdica i Científica de l'entitat ho atribueix en part a "la progressió molt ràpida" del retorn a l'activitat post-pandèmia "amb molts castells de 10 i gamma extra". També argumenta que des del 2021 es treballa amb una "codificació diferent i millor" de les dades que recullen de les colles i això "fa difícil" comparar-les amb els anys anteriors.

"Si es confirmés que les LPG van en augment evidentment es buscaran mesures com s’ha fet en tots els àmbits de seguretat però de moment no tenim confirmat que sigui així", afirmen des de l'entitat, tot insistint que estan "treballant i posant més esforços" perquè les dades amb les que treballen "siguin cada cop més fiables". En aquest sentit, es recorda que l'índex d'LPG es basa en diagnòstics inicials, i que "en la immensa majoria de casos no acaben sent lesions greus o, en tot cas, sense seqüeles".

La caiguda a Sant Fèlix, un cas "excepcional"

L'accident de l'aixecadora de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Sant Fèlix, el cap de setmana passat, és el primer i l'únic d'aquesta gravetat que s'ha produït aquesta temporada, segons consta a la Coordinadora, i tampoc s'ha registrat per ara cap altre accident amb lesions que puguin tenir seqüeles. "Que tinguem unes bones dades de caigudes aquest any és una notícia fantàstica i esperem que segueixi així", desitja Simó.

A més, des de l'entitat remarquen que casos com el de la setmana passada són "absolutament excepcionals" ja que no tenen constància de precedents d'aquesta gravetat en canalla des de l'any 2006, quan es va implementar l'ús obligatori del cas.

Des d'aleshores , afegeix, no hi ha hagut cap fractura de crani que requerís intervenció quirúrgica, i tan sols alguns traumatismes cranioencefàlics (com el de la castellera de Valls) de més o menys gravetat. No es té constància tampoc de cap menor amb seqüeles a llarg termini. "En tot cas, estem analitzant el cas perquè si podem fer quelcom perquè no torni a succeir, ho farem", conclou.

La canalla pateix el 15% dels accidents

Malgrat que els accidents de la canalla tenen més impacte social i mediàtic, no són ni els més habituals ni els més greus en percentatge. Segons detallen els informes de sinistralitat de l'entitat, l'any 2023 només 66 dels 414 sinistres registrats corresponen al pom de dalt (dosos, acotxadors i enxaneta), és a dir, prop d'un 16%. La majoria van tenir com a víctimes gent de la pinya (un 46,4% dels accidents els van patir ells), i un 27%, castellers del tronc.

Pel que fa a lesions potencialment greus, puja una mica el percentatge de les que afecten la canalla (22%), però segueixen estan força per darrere de les que afecten a la pinya (38%) i encara del tronc (27%).