Blanca Bardagil: “Ànima explica la història d’una dona que no necessita un príncep blau

Blanca Bardagil (Vic, 9 d’abril 1988), vilanovina d’adopció, és dramaturga i directora teatral llicenciada a l'Institut del Teatre i s’ha format en cursos a l’obrador de la Sala Beckett. Durant la seva carrera ha escrit i dirigit més d’una desena d’obres i ha treballat en televisió formant part de l’equip de guionistes de ‘Cites TV3’. Actualment ha escrit el text i ha coescrit les cançons d’‘Ànima’, una obra de teatre estrenada el passat 26 de setembre al Teatre Nacional de Catalunya. L’obra se situa en els anys 30, durant la Gran Depressió nord-americana quan la Greta, una jove amb un gran do pel dibuix vol entrar en el món de les pel·lícules d’animació, un lloc que fins llavors només estava reservat pels homes. La seva arribada a Los Angeles, però, no és del tot fàcil i la protagonista es troba amb més d’una pedra en el seu camí.

D’on surt ‘Ànima’? Quin missatge es vol donar amb l’obra?

Doncs tot neix d’una idea de l’Oriol Burés. Ell volia explicar la història d’una noia situada als anys 30 als Estats-Units que vol ser animadora i il·lustradora de dibuixos animats, però pel fet de ser dona ho té molt complicat o impossible. A partir d’aquí l’Oriol em va contactar per fer-ne el text. Alhora va contactar amb l’Adrià Barbosa per fer-ne les músiques i ja ens vam posar a treballar en el projecte. A mi personalment m’interessava molt explicar la història d’un personatge femení que no està vinculada amb les relacions romàntiques típiques amoroses. No és una noia que s'enamora d’un home, és una història d’amor d’una noia cap a ella mateixa i cap al seu somni de ser il·lustradora i animadora.

Quanta gent heu treballat en l’obra?

Jo he fet el text i he treballat conjuntament amb en Marc Gómez per fer la lletra de les cançons. L’Adrià Barbosa ha fet la música amb l’ajuda de l’Abel Garriga que ha aportat algunes músiques addicionals. L’Oriol Burés i en Victor G. Casademunt s’han unit amb mi per crear la dramatúrgia. La Gara Roda es va unir com a directora, la Clara Casals i en Chema Zamora han estat els coreògrafs i l’Enric Garcia ha fet els arranjaments i l'orquestració. Des que ens van trucar del Nacional per fer l’obra ja fa un any l’equip ha anat creixent molt, però tot ha sortit de la idea inicial.

Com et vas prendre l'encàrrec d’escriure el text d’aquest musical?

Doncs la veritat és que em va atraure molt. És el meu primer musical però a mi els musicals m’encanten. Des de ben petita anava a veure musicals amb la família i sempre escoltava les músiques de tots els que veia. Sempre he estat una gran fan de Dagoll Dagom i he crescut molt amb això. Per aquest motiu, quan vaig veure l’opció de treballar en un musical m’ho vaig agafar com un repte i amb molta il·lusió.

Quan va començar aquest projecte? Com heu arribat fins a estrenar al TNC?

Fa molts anys que treballem en l’obra i quan vam començar no sabíem on arribaríem. Vam estrenar a la sala gran del Teatre Nacional, una cosa molt especial ja que estrenar un musical de gran format en català és inaudit. Vam preparar algunes cançons amb actors però al presentar-lo ens el van tirar enrere i es va quedar en un calaix. L’estiu de l’any passat, el vam presentar al Ring, un festival organitzat pel Terrat i el Festival Grec on es presenten musicals emergents. Vam acabar guanyant-lo i el TNC ens va trucar ja que coneixien el projecte pel Ring i volien que estrenéssim la temporada.

Per tú que suposa haver escrit una obra de teatre pel TNC?

Doncs ara mateix és molt emocionant ja que està tenint molt bona rebuda pel públic. Hem exhaurit totes les entrades i cada dia tenim el públic dret aplaudint, jo estic molt agraïda i contenta. Quan saps que allò que estàs escrivint s’estrenarà a la sala gran del Teatre Nacional fa molta il·lusió però també molt respecte, jo em trobava que el primer dia de saber-ho, quan m’havia de posar a escriure tenia un punt de bloqueig al pensar que allò que anava a escriure es faria al Nacional. Però bé, li vaig donar unes voltes i ja vaig poder escriure-ho sense problemes. Tot l’equip ens hem esforçat molt i hem prioritzat aquest projecte per davant d’altres coses. Ara la veritat és que estem molt satisfets amb la feina feta.

Veus factible fer una altra temporada? I portar-la a altres llocs?

Tant de bo. Tot l’equip volem que l’obra tingui més vida i que no s’acabi el proper dia 27. Però ara mateix no tenim res segur, hem engegat algunes converses per seguir amb l’obra però ara mateix no sabem cap a on anirà. Encreuem els dit per poder-ho seguir fent aquí a Catalunya o a qualsevol altre lloc.

Veus un sostre en la teva carrera? Quin és el teu somni?

Doncs pel que m’han explicat soc la segona dramaturga catalana viva que estrena una obra a la sala gran del TNC per tant, és un somni que no m’havia ni atrevit a somiar ja que no tenia unes referents per fer-ho. Ara mateix tinc altres projectes dels quals encara no puc parlar però tots me’ls prenc amb la mateixa il·lusió, sigui el que sigui. En la meva opinió tots els projectes s’han de prendre amb el màxim rigor.

Has fet teatre tota la teva vida, però també televisió, quina t’ha agradat més?

A mi personalment m’agrada més el teatre que la televisió segurament perquè vinc del teatre i és el que he fet sempre. El fet de veure les reaccions del públic i sentir els aplaudiments al final de l’obra, es crea una energia molt emocionant dins la sala de teatre. Tot això, també com a espectadora, és una cosa que gaudeixo molt i li dono molta importància.

Per acabar, que els hi diries tu amb aquells que volen endinsar-se a estudiar teatre?

Doncs la veritat és que jo els hi diria que si realment els hi agrada, el món del teatre és preciós. Són uns estudis que no s’acaben mai i no acabes d’aprendre. És una cosa que si realment t’agrada, t’omple molt. Els hi diria que no s’espantin i tirin endavant, que hi posin tot l’esforç possible perquè val la pena.