El jaciment de La Balma de la Graiera de Calafell proporciona noves restes d’ocupació neandertal de fa 90.000 anys

L’última campanya d’excavacions al jaciment de La Balma de la Graiera de Calafell, que ha acabat aquest passat 15 de desembre, ha aportat noves restes d’ocupació neandertal de fa 90.000 anys. S’han recuperat prop de 3.000 registres arqueològics, entre els quals destaquen restes faunístiques i una notable quantitat d’eines lítiques.

Pel que fa a la fauna, els treballs han posat de manifest la presència de cavall, cérvol i petits carnívors com el linx, confirmant la riquesa i diversitat faunística d’aquest entorn durant el Paleolític mitjà. D’altra banda, el conjunt lític, predominantment en sílex, també inclou elements en corniana, quarsita i quars, evidenciant la variabilitat tecnològica en les matèries primeres utilitzades pels grups neandertals que van habitar la zona.

Aquesta intervenció, dirigida pels doctors Juan Ignacio Morales i Diego Lombao, ha permès completar l’excavació de la Unitat IIIa, d’uns 89.000 anys d’antiguitat, i continuar l’ampliació del sondeig estratigràfic iniciat en campanyes anteriors. Això ha permès aprofundir en la comprensió dels processos de formació i preservació del jaciment, posant en relleu l’excel·lent conservació de la Unitat V a l’àrea ampliada del sondeig. Aquest treball serà fonamental per a avaluar la continuïtat de dipòsits més antics (Unitats VI i VII) i identificar noves fases d’ocupació humanes encara per estudiar.

A més, durant aquesta campanya s’ha aprofitat per seleccionar dents d’herbívors, amb l'objectiu de dur a terme anàlisis isotòpiques: és una tècnica que permet obtenir informació valuosa sobre la dieta, les condicions climàtiques i els ecosistemes en què van tenir lloc les diferents fases d’ocupació del jaciment, enriquint així la nostra visió global de l’entorn en què vivien els neandertals.

Els resultats d’aquesta campanya reforcen el paper central de la balma de La Graiera com un jaciment clau per comprendre l’evolució dels neandertals al nord-est de la península Ibèrica. Aquestes troballes ens permeten aprofundir en el coneixement sobre com vivien els neandertals, així com entendre millor les seves estratègies d’adaptació al llarg de diverses fases climàtiques durant almenys els últims 150.000 anys.

Aquestes noves dades seran molt valuoses per a futures investigacions i excavacions, i permetran seguir desvetllant la història d’aquest entorn excepcional.

Els treballs d’aquesta campanya ha estat realitzats per un equip interdisciplinari format per 12 persones. Entre els participants s’hi inclouen investigadors de diverses institucions destacades, com l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Santiago de Compostela, el Centro de Investigación Interuniversitario de los Paisajes Atlánticos Culturales, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de València. A més, aquesta campanya ha comptat amb la col·laboració de membres d’institucions internacionals de prestigi, com l’Interdisciplinary Center for Archaeology and the Evolution of Human Behaviour (ICArEHB) de Faro, Portugal, i l’Institut de Paléontologie Humaine de París, França.

La intervenció arqueològica a la Balma de la Griera s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 "Transicions culturals durant al Plistocè i l'Holocè al litoral – prelitoral de Catalunya" vinculat a la Universitat de Barcelona” i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i finançament de l’Ajuntament de Calafell amb el qual l'IPHES-CERCA ha signat recentment un conveni per impulsar la recerca i la socialització del jaciment.