L'igualadí Paco Poch recull el Gaudí d'Honor per una vida dedicada a la producció

'El 47' ha posat el colofó a una flamant trajectòria d'èxit. Si primer va rebre el suport del públic, aquesta nit ha recollit el reconeixement dels acadèmics. El film de Marcel Barrena s'ha imposat als Gaudí amb set premis, entre els quals el de millor pel·lícula, protagonista masculí per Eduard Fernández, actriu secundària per Clara Segura, a més de diversos guardons tècnics i l'especial del públic. Com la història sobre l'origen del barri de Torre Baró, 'Polvo serán', l'última cinta de Carlos Marquès-Marcet, també ha marxat a casa carregada d'estatuetes -quatre-, entre les quals, a millor en llengua no catalana. 'Segundo premio', d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez -Gaudí a la direcció-, i 'Casa en flames', n’han recollit tres cadascuna. Però qui ha arribat amb un Gaudí assegurat sota el braç ha estat el productor d'Igualada Paco Poch, Gaudí d'Honor – Miquel Porter 2025. En el discurs d'agraïment, ha reconegut que se sent còmode experimentant i treballant des dels "marges". "La producció és espai on es troben el caliu humà i la recerca. És tan important com l'obra acabada", ha assegurat. Així, ha demanat al jovent que barregi "seny i rauxa" i els "errors i les troballes" perquè quan aparegui la inseguretat, un li pugui fer font per dir que sí a projectes que un professional pot témer.

'El 47' rubrica una trajectòria d'èxit i s'imposa als Premis Gaudí

Si alguna pel·lícula ha generat llargues cues a les sales catalanes el 2024 ha estat 'El 47' gràcies al boca-orella. El film ha tornat a estar en boca de tothom aquest dissabte durant la nit del cinema català, en què ha pujat fins a vuit vegades a l’escenari del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, que ha tornat a acollir la tradicional cerimònia dels Premis Gaudí.

A més d’algunes de les grans distincions de la nit, la cinta de Marcel Barrena s’ha imposat amb l’estatueta a millor direcció de producció, millor vestuari, millors efectes visuals i millor maquillatge i perruqueria. El film ha protagonitzat un altre dels moments més emotius de la vetllada, amb l'aparició a l'escenari de la neta de Manolo Vital, Joana Vital, que ha recollit el guardó del públic. "Gràcies per fer una història transversal en el temps i convertir-la en un clàssic", ha afirmat, que també ha demanat "comunicar-se i portar-se bé", independentment de la llengua que es parli, com ho van fer els seus avis "tota la vida".

En una línia similar s'ha expressat Marcel Barrena ha reconegut que ‘El 47’ l’han feta per la gent i per Torre Baró. “La força de la gent i d’un barri ens ha portat avui fins aquí”, ha manifestat. Reproduint l'accent que ha fet popular Manolo Vital a la pantalla gran, Eduard Fernández ha recollit el seu cinquè Gaudí dedicant l'èxit de la cinta al barri. "Ha estat bonic veure com s'emocionaven pels carrers", ha assegurat, i ha demanat a la ciutadania ser "coherents" amb l'esperit de la pel·lícula  i posar els lloguers a preus assequibles. Alhora, ha defensat el "respecte per l'ofici" i haver decidit no doblar 'El 47'.

Finalment, Clara Segura -que no ha pogut ser a la gala perquè estava en una funció de 'Tots ocells' i que amb el d'aquest dissabte es converteix en la intèrpret amb més Gaudí de la història-, ha anunciat en un discurs que ha llegit Zoe Bonafonte que lliurarà l'estatueta a l'Associació de Veïns de Torre Baró.

'Polvo serán', la coprotagonista de la nit

També ha estat la nit de 'Polvo serán', que a més d'imposar-se en una de les categories principals, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, ha recollit tres Gaudí més: el de millor direcció d’art, millor muntatge i millor música original per Maria Arnal.

La biografia apòcrifa del grup musical Los Planetas, candidata espanyola als Oscars, ha protagonitzat una de les sorpreses de la nit i ha guanyat el Gaudí a la millor direcció, a més del de fotografia i so. Pol Rodríguez, que ha recollit l'estatueta en nom dels dos perquè Lacuesta no hi ha pogut assistir, ha reivindicat l'ofici de músic, pal de paller de la premiada pel·lícula. "'Segundo premio' parla de l'amistat i el treball en equip, ha estat un viatge psicodèlic i que ha estat possible només gràcies al treball col·lectiu", ha conclòs.

Un altre dels èxits de la temporada a la cartellera, 'Casa en flames', ha vist reconeguda l’actuació protagonista d’Emma Vilarasau i la interpretació secundària d’Enric Auquer, a més del guardó a millor guió original per Eduard Sola. Visiblement emocionat, el guionista ha reivindicat els seus orígens humils i ha recordat el seu avi, que tota la vida va amagar que no sabia ni llegir ni escriure. "A casa som orgullosament xarnegos. L'avi Eduardo no sabia ni llegir ni escriure, era analfabet, i jo em dedico a llegir i escriure. Podria entendre el premi com una venjança per les mirades de superioritat que hem hagut d'aguantar els que hem vingut de baix de tot, però no ho faré. L'entenc com una celebració pel progrés, un èxit col·lectiu. És gràcies a l'escola pública, l'esplai i les places", ha reblat.

Emma Vilarasau demana normalitzar l'envelliment

L'actriu ha agraït a Dani de la Orden que hagi donat protagonisme a una dona de més de 60 anys que "no està malalta" i té "vida pròpia". “Cada vegada hi ha més dones de certa edat en el cinema, estem lluny d’arribar a la normalitat i no podem permetre de perdre la mirada d’aquestes dones que han arribat a una edat que han de decidir com gestionar els darrers anys de la seva vida", ha afirmat. Alhora, diu que hi ha "velleses lluminoses i divertides i altres que no", però creu que si el cinema incorporés dones d'edats més avançades es neutralitzaria la por d'envellir i les dones podrien deixar de castigar els cossos perquè arribin a un "moment inevitable”.

'Salve Maria', l’últim projecte cinematogràfic dirigit per Mar Coll, ha guanyat el premi a millor guió adaptat i millor interpretació revelació per Laura Weissmahr. Coll ha dedicat el Gaudí a Valentina Viso, coguionista del film. "Si fa més de 30 anys ella no hagués entrat a la meva vida probablement no faria pel·lícules perquè no m'hauria fet les preguntes adequades". La directora ha assegurat que la seva gran fortuna és fer pel·lícules amb els seus amics.

L’estatueta a millor documental de l’any ha anat a parar a les mans de Patrícia Franquesa per 'Diari de la meva sextorsió'; el guardó a millor animació se l’ha endut ‘Papallones negres’, de David Baute, un drama sobre els migrants climàtics; i el millor curtmetratge ha reconegut la cinta ‘El príncep’, d’Alex Sardà. L’oscaritzada ‘Anatomia d’una caiguda’, de Justine Triet, ha guanyat el premi a millor pel·lícula europea. La millor direcció novella ha estat per a Celia Giraldo amb 'Un lugar común'.

Colell: "Que cap assetjador se senti mai més impune"

Un dels discursos més reivindicatius de la nit l'ha protagonitzat la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, que encara l'últim any de mandat, i que ha celebrat que l'entitat estigui "consolidada i respectada".

La presidenta ha constatat que el públic ha respost a les propostes cinematogràfiques, en un any "brillant per al cinema català", però ha reclamat evitar caure en l'autocomplaença. "Ha costat molt i volem estar a l'altura", ha afirmat. En aquest sentit, ha demanat al sector -que "per fi té múscul"- continuar demostrant que el cinema català és "bo i divers".  Alhora, s'ha mostrat preocupada pels nous casos d'abusos en el sector, una "xacra que cal erradicar". "Que cap assetjador se senti mai més impune".

Una gala de més de tres hores 

La gala, de més de tres hores i conduïda per Paula Malia i Marc Clotet, ha comptat amb la còmica Judit Martín com a convidada especial d'un espectacle que ha dirigit Dani Anglès. En la cerimònia no hi ha faltat les reivindicacions en contra dels preus abusius dels habitatges -amb un portaveu del Sindicat de Llogateres que simuladament ha pres el comandament de la gala durant una estona- i els orígens humils i migrants.

Una edició que sembra rècords i recull premis

La dissetena edició dels premis arriba en un any de rècord històric per al cinema en català, amb un 47% de pel·lícules candidates rodades en la llengua pròpia. El català també ha assolit un rècord de públic: les seves versions originals, doblades o subtitulades, impulsades per les més de 700.000 entrades venudes de 'Casa en flames' i 'El 47', freguen el milió d'espectadors, el millor resultat a les sales de les dues darreres dècades.

El 2024 es va registrar un rècord de 986.930 espectadors de cinema en català. En concret, hi ha hagut 728.435 espectadors per versions originals en català, 240.383 per a versions doblades en català i 18.112 per a subtitulades. La xifra d'espectadors totals és la millor en 21 anys, des que el 2003 se'n van registrar 1.073.898, però que representava un 3,67% del total d'entrades. El 2024 el pes va rondar el 7%, el màxim en com a mínim tres dècades.