La història com a mestra de la vida

L'escriptor vilanoví Oriol Pi de Cabanyes fa dècades que investiga la vida i l'obra de Víctor Balaguer, un personatge històric tant enigmàtic com complex. Amb la voluntat d'entendre millor la seva figura i contextualitzar-la, Pi de Cabanyes ha publicat nombrosos articles i llibres al llarg dels anys.

El seu darrer treball, “Reconsideració de Víctor Balaguer, maçó, progressista i liberal” és una recopilació de textos propis centrats en l'estudi d'aquest personatge singular. L'obra ofereix una nova perspectiva sobre Balaguer, tot destacant els diferents moments de la seva vida i les contradiccions que el van marcar. Segons l’autor, aquest llibre suposa un exercici per restituir el respecte envers un home que, en la seva època, va ser sovint caricaturitzat i criticat des de diversos sectors polítics.

En el llibre es revelen episodis poc coneguts de la seva vida, com la seva implicació en el cop d’estat del general Pavía el 3 de febrer de 1874, que va posar fi a la Primera República Espanyola.

Per a Pi de Cabanyes, Balaguer no és només el col·leccionista i fundador de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer que tots coneixem, sinó un personatge polivalent que va tenir un paper molt més rellevant del que sovint s’ha explicat.

Malgrat la distància temporal, Pi de Cabanyes defensa la importància d’estudiar figures com Balaguer per entendre millor el nostre present. Tal com ell mateix afirma: “El coneixement de la història ens dona elements per a no equivocar-nos tant en el futur”

Per què va decidir començar a escriure aquest llibre?

Fa més de cinquanta anys que em vaig interessar per Víctor Balaguer. Jo era molt jove quan vaig començar a investigar-lo. Podria haver fet una tesi doctoral sobre aquest tema.

Jo he treballat i he fet llibres sobre: Enric Cristòfor Ricart, Eugeni d’Ors, el poeta Cabanyes, Joaquim Mir… Sempre m’ha interessat la gent que ha destacat en el món de l’art a Vilanova i la Geltrú.

Vaig ser president del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i, posteriorment, director del Museu Balaguer, per tant, sempre he estat interessat en Víctor Balaguer.

Vaig començar a publicar articles sobre ell a la revista Foment l’any 1981, també vaig publicar articles al diari Avui, a la revista Serra d’Or… I he publicat diferents llibres: “La Renaixença”, “Apunts d'Història de la Renaixença”…

Aquest llibre és el resultat de recopilar tot el que havia fet i, a més a més, he incorporat moltes coses noves. He estat tot un any treballant-hi, perquè en Balaguer era un home molt enigmàtic i molt complex.

El títol del llibre inclou la paraula "reconsideració". Vol dir que dona una visió diferent del que coneixíem?

Sí, el torno a considerar, a valorar, a estudiar, a examinar, a mirar. I també la paraula “reconsideració” implica tornar-li el respecte; reconsiderar-lo una altra vegada perquè en Balaguer va estar molt caricaturitzat en la seva època perquè era poeta: en els dibuixos satírics li posaven una barretina i el dibuixaven tocant la lira.

A més a més, la seva imatge va estar molt marcada pel punt de vista polític: no era republicà i això li va portar moltes crítiques, però tampoc encaixava amb el catalanisme nacionalista de La Lliga.

Per què creu que el seu llibre és important actualment? Per què creu que la gent se l’hauria de llegir?

Jo diria que no és un llibre per tothom. La humilitat per davant, no és un llibre de masses, això és evident. Però jo crec que introdueix la meditació sobre el paper de la història en el món contemporani.

Per a mi és molt important la relació entre la història (els fets) i la interpretació dels fets; la història com a mestre de la vida, com deien els clàssics: historia magistra vitae.

En aquest llibre hi ha elements de la nostra història de fa dos-cents anys, però que poden fer-nos meditar sobre coses que nosaltres hem conegut més de prop.

Per acabar, quin missatge voldria transmetre als lectors?

Conèixer figures com Víctor Balaguer ens ajuda a connectar amb el nostre entorn i la nostra història. Saber què representa el nom del teu carrer o el llegat cultural del lloc on vius et fa sentir responsable i arrelat. La curiositat per saber és fonamental.