Èxit d’assistents en la ruta pel cementiri organitzada per la Comissió per a la Memòria de Vilafranca

Més d’un centenar de persones han assistit a l’acte de la Comissió per a la Memòria centrat en fer una visita al cementiri de Vilafranca amb l’objectiu de reivindicar i recuperar referents de la vila i personatges que hi són enterrats. L’objectiu de l’acció, era donar a conèixer les vides i trajectòries de persones amb vinculació a la vila que ajuden a explicar la història.

L’acte ha comptat amb les explicacions d’historiadors penedesencs com Salvador Campamà, Montserrat Julià, Irene Sanglas, Aleix Saumell, Joan Solé Bordes, Raimon Soler, Jordi Vidal, i el periodista Enric Tomàs i ha estat presentat per Josep maria Feliu.

La ruta s’ha centrat en la visita a vuit tombes de líders polítics, sindicals, professors i activistes antinazis. La primera visita ha estat explicada per Raimon Soler i s’ha centrat en el líder republicà i anticlerical Jaume Ferrer Cabra de qui es va destacar la seva relació amb la Unió de Rabassaires i amb el moviment anticlerical. Enric Tomàs va glossar la història de Margarethe Von Hasse, vídua d’un dels oficials alemanys que  al 1944 va intentar assassinar Hitler en l’operació Valquíria i que va ser enterrada a Vilafranca. La tomba del soldat desconegut, en un estat força lamentable, va centrar la reivindicació contra l’oblit i per la recuperació de la memòria dels anys de la Guerra Civil i de la dictadura i ha anat a càrrec de Irene Sanglas.

La història de la Sara Kirchner, professora depurada per les autoritats franquistes ha estat explicada per Jordi Vidal que va fer un al·legat en defensa de l’educació i del sentit crític. Montserrat Julià ha relatat la importància que ha tingut el vi a Vilafranca amb la figura de Jean Mory i l’espai clau del Molí d’en Rovira en situar la vila com a centre de la distribució d’aquest producte. Joan Solé Bordes ha retratat l’època de la postguerra amb l’Antoni Sabaté Mill, un dels integrants de la generació que va haver de reprendre l’activisme cultural després de la desfeta de l’arribada del feixisme.

Montserrat Junyent ha estat destacada per la seva tasca obrerista i sindicalista i com a referent durant els anys de la transició. I Salvador Campamà ha reivindicat la memòria de qui va ser el primer alcalde escollit democràticament per sufragi universal, Fèlix Balaguer, que va marxar a l’exili a Xile on va continuar vinculat a Esquerra Republicana. Un alcalde que va tornar i morir a Vilafranca en el més absolut silenci i oblit i del qual no se sap on reposen les seves restes.

Precisament, rescatar de l’oblit, la desmemòria, i el silenci que ha imposat l’establishment durant tots aquests anys des de l’acabament de la dictadura feixista és un dels objectius de la Comissió per a la Memòria, una tasca que caldria que també es fessin seva les institucions democràtiques.

Davant l’èxit de la convocatòria des de l’organització ja s’ha avançat que es duran a terme més rutes pel cementiri per tal de seguir reivindicant a personatges de la vila.