Miriam de Lamo |
28-09-2007 16:00
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Després del polèmic documental La pelota vasca, Julio Medem torna al cinema de ficció amb Caótica Ana, una pel·lícula que sorgeix de lhomenatge que el director basc volia retre-li a la seva germana, pintora, morta en accident de trànsit. La vida duna noia en la que conviuen la daltres moltes dones, sempre joves, maltractades o anulades pels seus propis companys des de temps immemorials, serveix a Medem per reflexionar sobre la violència de gènere, però, sobretot, sobre la força de les dones, i la seva lluita diària per millorar el present. A través de sessions dhipnosi, Ana recordarà les experiències daltres joves, reencarnades en ella, i plasmades en imatges violentes a mode de record que en més duna ocasió obliguen gairebé a lespectador a apartar la vista de la pantalla. Aquesta violència en primer pla contrasta amb la dolçor i la vitalitat de la protagonista, encarnada per la desconeguda actriu Manuela Vellés, una més que possible candidata al Goya per la millor actriu revelació de la propera edició dels premis de lAcademia de Cinema espanyola.
Charlotte Rampling, Bebe, Lluís Homar i Nicolas Cazale, un altre dels descobriments del film, completen el repartiment del llargmetratge. La crítica final a la guerra dIrak, amb una sorprenent, i, diguem, kitsch venjança, donen el toc dhumor a una pel·lícula al pur estil Medem, que no defrauda ni deixa indiferent lespectador.
Charlotte Rampling, Bebe, Lluís Homar i Nicolas Cazale, un altre dels descobriments del film, completen el repartiment del llargmetratge. La crítica final a la guerra dIrak, amb una sorprenent, i, diguem, kitsch venjança, donen el toc dhumor a una pel·lícula al pur estil Medem, que no defrauda ni deixa indiferent lespectador.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
