Castellers universitaris

Vilafranquins i llunàtics

Dos castellers de Vilafranca lideren la colla dels Llunàtics de la UPC de Vilanova, creada fa tres mesos

El grup, que ja ha debutat, aplega joves d’arreu de Catalunya que estudien a la capital del Garraf

Assagen dos dies a la setmana al pati de la universitat

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Dos vilafranquins i membres dels Castellers de Vilafranca, Roger Soler Calderé i Antoni Grau, són respectivament el president i el cap de colla dels Llunàtics de la UPC, una nova colla castellera que aplega estudiants i professors de la universitat politècnica de Vilanova. El grup va néixer tant sols fa tres mesos per les dificultats que tenien molts alumnes per desplaçar-se fins a Barcelona per assajar amb els Arreplegats de Zona Universitària, la colla castellera formada íntegrament per universitaris de Barcelona. Els Llunàtics, que assagen cada dilluns i dijous al pati de la universitat, van debutar fa dues setmanes en un acte a la UAB, però ja pensen en fer castells de sis.

Gent de Vilafranca, Vilanova, Sitges, Castelldefels, Viladecans, Barcelona...i fins i tot de Palma de Mallorca o Figueres. Aquesta és la heterogènia procedència de la quarantena llarga de membres que formen part dels Llunàtics de la UPC de Vilanova, la primera colla castellera universitària a la capital del Garraf i la novena que es crea a tot Catalunya.

La colla, que va debutar fa poc més d’una setmana en una macro diada a la UAB, també presenta un perfil de castellers molt poc homogeni. Hi ha membres sense experiència prèvia en aquesta tradició i d’altres que porten anys i panys enfilant-se cada diumenge en  places, com els vilafranquins Roger Soler Calderé i Antoni Grau, membres actius dels Castellers de Vilafranca i, a més, el president i el cap de colla dels Llunàtics, respectivament.

“No ens sortia a compte pel transport anar fins a Barcelona a fer castells”, explica Antoni Grau, “i ens vam fer independents”, afegeix el Roger. El pas definitiu el van donar entre finals de febrer i el mes de març, quan després de mesos de plantejar-s’ho van acabar formant la colla, que està oberta tant a alumnes, professors i personal de la UPC, com a estudiants de qualsevol cicle universitari o superior d’altres centres. De moment en formen part alumnes i un professor que “dóna suport”, asseguren.

A banda d’escollir la indumentària (camisa blava), l’altre pas previ abans de formar el grup va ser triar la denominació de la colla. No va ser gens complicat. “Volíem buscar un nom identificatiu amb la ciutat, com per exemple el que van triar a la Universitat de Vic, on es diuen Emboirats”, detalla el cap de colla dels Llunàtics. “Buscàvem un nom típic de la població, i llunàtic és típic de Vilanova”, recorda el president.

Assaig després de classe

Si no plou, la colla assaja els dilluns a la tarda i dijous el migdia, dues hores cada dia, al pati de la UPC. Entre les mirades atentes de la resta d’alumnes que estan dinant o passant l’estona jugant a tennis taula, alguns futuribles enginyers del país fan pilars i tot tipus de construccions castelleres aprofitant les hores lliures de classe.

Tot i el poc temps que porten en funcionament i les limitacions en els assajos, els Llunàtics de la UPC són ambiciosos. En la diada d’estrena a l’UAB ja van aconseguir carregar un tres de sis -el que representa tècnicament un tres de set per les colles convencionals- i de cara la temporada vinent ja estan treballant per aconseguir descarregar-lo. “I si podem portar a plaça un castell de més de sis pisos, encara millor”, precisa l’Antoni Grau.

Més enllà de la il•lusió de convertir-se en un grup de referència a Vilanova, tant Grau com Roger Soler consideren que la possibilitat de poder compatibilitzar l’activitat en una colla “convencional” i un grup universitari té molts avantatges, ja que permet “millorar” els entrenaments i “guanyar més experiència” com a casteller. “Les colles universitàries serveixen de formació moltes vegades”, afegeixen.

Al no haver-hi pràcticament diferències en el pes i l’alçada dels castellers, gairebé cap membre té una posició definida, de manera que poden practicar en diversos punts del castell. “Si saps pujar pots anar de dos, o més amunt”, diu Grau, que ja està perfilant algunes actuacions de cara la propera temporada.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local