Festival de Cinema Sitges. Álex de la Iglesia
Redacció |
Sitges
15-10-2013 22:33
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Álex de la Iglesia ha estat rebut amb entusiasme i calidesa a Sitges, on ha afirmat sentir-se com a casa. El cèlebre director ha destacat l'interès d'un festival dedicat al cinema de gènere, que fa que tingui un públic molt especial, i ha explicat les claus dels codis de gènere de la seva obra cinematogràfica. Així mateix, el director del Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona, Carlos Rodríguez, ha visitat Sitges per a presentar el Catàleg de Cinema d'Autor. Amb Àngel Sala, han destacat la necessitat que la producció, distribució i exhibició cinematogràfiques trobin noves formes d'articulació a l'Estat.
El director Álex de la Iglesia ha afirmat sentir-se com a casa a Sitges en la masterclass que ha ofert al públic del Festival. El reconegut director ha agraït les característiques d'un esdeveniment íntegrament dedicat al cinema de gènere, i ha mostrat la seva satisfacció amb Las brujas de Zugarramurdi. De la Iglesia ha qualificat la seva darrera pel·lícula de “comèdia en una pel·lícula de terror amb monstre al final”. Ha insinuat irònicament la possibilitat de fer una seqüela només per la gràcia del títol “Zugarramurdos”, una pel·lícula que hipotetitza que seria “encara més de gènere”, amb “més monstre i més aquelarre”, tot i que considera que és difícil que s'arribi a fer. Ha definit el terror, el fantàstic i la ciència ficció com els seus gèneres preferits i en què se sent més còmode, encara que ha posat en dubte la possibilitat de finançament per noves pel·lícules. El director d’El día de la Bestia ha sostingut que el cinema s'ha globalitzat i democratitzat amb les noves tecnologies, però que, alhora, cada cop és més difícil viure de la professió. Tot i l'admiració per les produccions low cost, De la Iglesia ha afirmat que és difícil que aquestes produccions menors “generin industria”. Així mateix, ha reconegut que el cinema espanyol està en crisi “desde sempre, però ara més”. De la Iglesia, que també ha estat president de l'Acadèmia de Cinema Espanyola, ha fet referència al seu període a la institució amb l'orgull d'haver-hi expressat el que pensava i considera que el temps ha donat la raó a la seva manera de veure el cinema, malgrat va dimitir de la junta per no coincidir amb l'opinió majoritària. Així mateix ha denunciat la manca d'una oferta legal i raonable en l'aspecte cinematogràfic a l'Estat espanyol, i la necessitat que la indústria s'adapti a les necessitats dels consumidors. En l'apartat anecdòtic, Carlos Areces, protagonista de Balada trista de trompeta, ha pujat a taula a explicar en to autoparòdic el seu nu a la pel·lícula; posteriorment, Álex de la Iglesia ha comparat aquest nu a l'exposició a la que se sotmet un director de cinema quan fa una pel·lícula, en al·lusió a entomar crítiques negatives. Carlos Areces és a Sitges com a part de l'equip de la pel·lícula de Juan Cavestany Gente en Sitios, que demà es projecta a les pantalles del Festival.
Borgman, que estrenava projeccions ahir al vespre, ha estat presentada avui pel director de la cinta, Alex Van Warmerdam –que ahir rebia el premi la Màquina del Temps per la seva trajectòria– i l'actriu Annet Malherbe. Alex Van Warmerdam ha afirmat que el satisfà que la gent no sàpiga com interpretar el film, malgrat la frase bíblica amb què comença i que li dóna sentit (“Els que han baixat a la terra són els que engrossiran les seves files”). Van Warmerdam ha afirmat que va intentar evitar que el muntatge final tingués un to humorístic tot i que en certa mesura va ser inevitable. També ha insistit en l'orientació presentista dels seus films, on els personatges no tenen passat i, segons ha conclós Malherbe, tampoc futur. Per al realitzador, la missió dels seus personatges és una espiral inacabable i lúdica a través dels segles sense una fita definida. Tot i no haver pretès explícitament encabir la seva pel·lícula en els codis del gènere de terror, ha admès que Borgman ha estat classificada freqüentment dins el subgènere de les home invasion, per aquest cas, com una home invitation. El director ha afirmat sentir-se sorprès pel reconeixement que els últims temps ha rebut la seva obra, i ha fet broma que potser el fet d’haver acomplert seixanta-un anys l’ha fet “entrar a la llista dels directors de més 60 anys” l'obra dels quals passa a revisar-se des de les institucions culturals. Finalment ha reflexionar no ser sempre conscient que, mentre fa la seva vida, les pel·lícules viatgen soles per tot el món “sense donar-li explicacions, tenen la seva pròpia vida”. Hooked Up, pel·lícula de Pablo Larcuen realitzada íntegrament amb un mòbil, també s’ha estrenat al Festival, així com l’esperada revisitació del giallo L’Étrange Coleur des Larmes de ton Corps.
Per la seva part, el director del Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona, Carlos Rodríguez, ha visitat Sitges per presentar el Catàleg de cinema d'autor de la Diputació de Barcelona. El projecte –amb el suport de la institució intercomarcal– neix amb la intenció de promoure un circuit alternatiu per a les pel·lícules d'autor, així com impulsar la recuperació de sales de cinema en un context econòmic que propicia el seu tancament. La iniciativa ja compta, de moment, amb 18 espais, alguns més enllà de la demarcació provincial de Barcelona, compromesos a projectar les cintes.
El catàleg per aquesta primera edició conté produccions catalanes, europees, nord-americanes i llatinoamericanes que s'han projectat al Festival de Cinema d'Autor de Barcelona, i és previst que l'any vinent s'ampliï amb nous títols de les edicions 2013 i 2014 del certamen. El director de Sitges, Àngel Sala, ha destacat que el panorama actual de la indústria cinematogràfica és, especialment a l'estat espanyol, “canviant i confús”, i que “les formes tradicionals de producció, distribució i exhibició han quedat caduques”. Això fa que pel·lícules que tenen èxit de públic i crítica a Sitges després no arribin a estrenar-se al país, com ni tan sols ho han fet films de directors tan consolidats com Brian de Palma. A més dels hàbits de compra “estranys” de les distribuïdores espanyoles, Sala ha remarcat que les companyies internacionals haurien de canviar els preus i rebaixar-los d'acord a les possibilitats de la recaptació espanyola. Precisament, ha destacat que en aquest context advers la iniciativa del Catàleg de Cinema d'Autor és extraordinària.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!