Juan Cavestany reivindica a Sitges un cinema d'idees amb ´Gente en sitios´

Juan Cavestany ha arribat a Sitges per a presentar-hi de Gente en sitios. El director ha afirmat que la pel·lícula coral vol ser una reivindicació, més que de cinema realitzat amb pocs mitjans, d'un cinema de les idees, “intel·lectual en el millor sentit”. El realitzador s’ha acompanyat, a la tarda, de Tristán Ulloa, Carlos Areces, Najwa Nimri i una nombrosa representació dels actors del seu equip per visitar Sitges. Per la seva banda, Gonzalo López-Gallego ha reflexionat sobre la deslocalització del cinema espanyol en la presentació de la seva darrera producció, Open Grave, a més d'anunciar un nou projecte de western modern que li produiria Atlas Independent. Dark Touch de la realitzadora Marina de Van, habitual al Festival, ha estat una altra de les estrenes de la jornada.

Entre les múltiples estrenes d'aquests dies destaca la producció espanyola Gente en sitios, un compendi d'escenes surrealistes que subverteixen les expectatives quotidianes. La pel·lícula de Juan Cavestany ha portat a Sitges algunes de les cares més conegudes de l'Estat com les de Tristán Ulloa, Carlos Areces o Najwa Nimri. La programadora i crítica de cinema Desirée de Fez ha palesat la voluntat del Festival de Sitges d’incloure la cinta de Cavestany malgrat no pertany de manera estricta als paràmetres de gènere, atès que respon a un tipus cinema que s'està fent avui dia a l’Estat i que no té la difusió que mereix.

Cavestany ha explicat que ha rodat Gente en sitios ell mateix, càmera en mà per la majoria d’escenes, i amb el suport d'alguns camerògrafs amb què volia comptar. A més, ha precisat que la pel·lícula és rodada  íntegrament amb llum natural. Malgrat afirmar que no disposa de recursos per rodar de manera més pesada, també ha expressat sentir-se còmode amb el procediment senzill, lleuger, que li ha donat una textura més bruta al treball. Ha indicat que aquest mètode de treball és un experiment sociològic en què explora diferents ambients. L’actor Carlos Areces, en canvi, ha ironitzat sobre les dificultats de gravar als escenaris naturals, on la gent els posava traves i, preguntat per l’experiència del rodatge, ha afirmat haver treballat només “dues hores, em va portar a una autoescola i em va asseure a una cadira, no tinc gaires anècdotes”. Areces també ha volgut elogiar l’obra de Cavestany rememorant el seu primer visionat, de manera casual, de Dispongo de barcos. Pel que fa a l’estructura de la peça, Cavestany ha afirmat haver trobat un format, el de la suma d’escenes, que li permet explicar coses de manera “divertida, alliberadora” i, tot i que no necessiti de gaires recursos materials, vol reivindicar més un cinema d’idees que no un cinema low-cost. Finalment, el director afirma que ara li agradaria treballar amb actors no professionals; és a dir, amb “gent en llocs”.

A banda, també s'ha projectat a Sitges l'estrena d'Open Grave, amb alguns problemes tècnics del DCP que s’han resolt al llarg del matí. Gonzalo López-Gallego, qui signa la cinta, ha afirmat que no hi ha gaire cinema espanyol i que és per aquesta raó que els directors que volen realitzar pel·lícules amb certa infraestructura han de cercar finançament nord-americà. A Los Ángeles (Hollywood), ha afirmat, “hi ha possibilitats, si s'és perseverant i pacient”. També ha afirmat que la indústria cinematogràfica nord-americana valora positivament el treball dels equips cinematogràfics de l'Estat. Pel que fa a Open Grave, cinta que ha presentat el Festival, l'ha definit com una aproximació distintiva al subgènere de zombis. En termes estilístics, l'autor ha volgut destacar la seva preferència per filmar en pel·lícula de 35 mil·límetres en lloc de digital.

Avui també s’ha estrenat la coproducció franco-irlandesa Dark Touch, de Marina de Van, habitual del Festival, on ja havia presentat prèviament films com Ne te retourne pas o Le petit poucet. De Van ha explicat que la raó de rodar el film a Irlanda va ser que la Comissió Central de Defensa dels Infants no els permetia gravar-la a França per la duresa del guió i el fet que els actors fossin menors. Respecte el contingut de la cinta, Marina de Van ha afirmat que no és optimista respecte la capacitat de superar traumes i que, per tant, la seva pel·lícula plasma precisament això. Finalment la directora ha conclòs que ha escrit el guió de Dark Touch construint un personatge principal que li és un mirall, en cas que Marina de Van hagués passat per les mateixes circumstàncies que la protagonista del film.