Troben al parc natural del Garraf cossos inhumats segons un ritu funerari de fa 6.400 anys

Les excavacions a la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) han tret a la llum quatre esquelets humans de fa vora 6.400 anys, inhumats segons un model funerari desconegut fins ara a la península Ibèrica. Hi ha molt poques coves amb necròpolis pertanyents al període de la troballa, el neolític mitjà inicial. Aquest cas té la particularitat, a més, que els cossos es conserven pràcticament íntegres i en la posició en què van ser inhumats. Precisament en una campanya anterior a la mateixa cova, es van localitzar restes de la cervesa més antiga d’Europa entre l’aixovar funerari d’uns altres cossos inhumats (no tan ben conservats), pertanyents a la mateixa capa sepulcral. Les excavacions a Can Sadurní són a càrrec del Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.

Les restes que ara s’han descobert van quedar protegides gràcies a una lleugera caiguda de pedres des de l’exterior, quan els cossos dels quatre individus encara estaven molt sencers o iniciaven el procés de descomposició. Pertanyen a un mascle adult d’uns cinquanta anys, un subadult força malmès i dos infants, un d’ells d’entre tres o quatre anys, i l’altre d’entre cinc o sis. L’home de cinquanta anys està acompanyat d’un aixovar funerari que es compon d’un vas ovoïdal amb dues nanses i de porcions seleccionades de dues cabres i un vedell. Sota el braç esquerre del cadàver, a l’alçada del colze, s’ha trobat un penjoll d’os polit amb una perforació per sostenir-lo.

Els cossos estaven alineats i en posició fetal. Els individus reposen sobre el costat dret, en posició replegada i amb la columna vertebral doblegada, d’esquena a la paret nord de la cova. Els membres inferiors estan molt flexionats, amb els genolls davant del tòrax i les cames plegades contra les cuixes. Els braços també estan flexionats i ocupen l’espai que hi ha entre les cames i el cap. La forta posició replegada dels individus indica que els cadàvers devien ser lligats amb cordes i es van embolcallar amb una mortalla que els constrenyia.

Els quatre cossos no van ser enterrats, sinó tan sols dipositats seguint el contorn de la paret nord de la cova, longitudinalment i en arc de cercle, i deixant a aproximadament un metre de distància entre cadascun d’ells. Es calcula que aquesta pràctica funerària va durar al voltant de dos-cents anys. Per sobre dels cossos inhumats s’anaven dipositant més sediments; i posteriorment, es prosseguia amb el dipòsit de més inhumacions sobre aquests nous sediments. Un nou episodi de despreniment de blocs, aquest cop força important, va desplaçar i escampar les restes dels darrers cossos que s’hi havien dipositat. Entre aquestes inhumacions posteriors, i més mal conservades, es va localitzar l’any 1999, i dipositat com a aixovar al costat d’un peu i una mà en connexió, el fragment d’una gerra on es van identificar oxalats i fitòlits d’ordi. Els investigadors van determinar que eren les restes de fermentació de cervesa més antigues d’Europa.

Durant la recent campanya, també s’ha trobat una estructura de combustió, que, per les seves característiques, sembla que és el producte d’un sol episodi, concret i tancat en el temps —probablement d’unes quantes hores—, però prou potent per crear una capa de cendra. Malgrat que es creu anterior a l’episodi funerari estudiat, en altres campanyes ja s’havien identificat, al mateix lloc, altres estructures de combustió que sí que eren contemporànies a les inhumacions. Això fa pensar que hi ha relació entre aquestes estructures de combustió i els rituals d’inhumació. En concret, es podia tractar de focs de vetlla que s’encenien el dia en què es dipositaven els inhumats a l’interior de la cavitat.

El treball de recerca a la cova de Can Sadurní s’emmarca en el projecte del CIPAG La prehistòria al sud-est del Llobregat, de la costa a les muntanyes de Garraf-Ordal, que té el suport de la Universitat de Barcelona. Els coordinadors són Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la UB, i Manuel Edo, arqueòleg, prehistoriador i president del CIPAG. La direcció de les excavacions arqueològiques, des de fa trenta-cinc anys, és a càrrec de Manuel Edo i Ferran Antolín. En la tasca de recerca hi intervenen especialistes i laboratoris de diverses universitats catalanes: el SERP de la UB, els laboratoris d’Arqueozoologia, d’Arqueobotànica i d’Antropologia de la UAB, la Universitat de Lleida i el CSIC, entre d’altres.

Les excavacions del 2013 ha estat possibles gràcies a una campanya de micro­mecenatge impulsada per l’equip del CIPAG, així com al patrocini de Cervesa Artesana Homebrew, el Centre d’Estudis Beguetans i l’Ajuntament de Begues. «Això ha permès pal·liar el fet que no hagin arribat les subvencions concedides per la Generalitat de Catalunya per dur a terme les excavacions», assenyalen els investigadors. Igualment, han col·laborat en aquesta troballa les antropòlogues Concepció Castellana i Remei Bardera, i les arqueozoòlogues Maria Saña i Vanessa Navarrete, que han estudiat les dades esquelètiques tant dels cossos inhumats com de la fauna que els acompanyava.