L'Institut d'Estudis Penedesencs, Creu de Sant Jordi de la Generalitat

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 persones i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

Les 27 persones que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:

Xavier Benguerel Godó
Compositor, nascut a Barcelona (Barcelonès). Per la qualitat d’una producció que ha tractat tots els gèneres amb un estil propi, des de la peça intimista fins a l’òpera, la cantata, l’obra simfònica o la música de cambra. La seva concepció de la música s’enllaça amb la paraula, com si fossin formes complementàries del mateix llenguatge sonor. Cal destacar-ne les òperes Spleen i Dalí, el Llibre Vermell –basat en l’obra montserratina homònima- o el Rèquiem, a la memòria de Salvador Espriu.

Joana Biarnés Florensa
Fotoperiodista, nascuda a Terrassa (Vallès Occidental). Pel seu paper pioner entre nosaltres com a dona en aquest camp, amb una trajectòria iniciada fa més de mig segle. Cobria notícies esportives i també grans esdeveniments, com ara el concert dels Beatles a Barcelona l’any 1965. Vinculada inicialment a la premsa escrita i després a diverses agències fotogràfiques, cal destacar-ne el sentit del risc per tal d’aconseguir la notícia que cercava.

José Manuel Blecua Perdices
Filòleg, nascut a Saragossa. Per una trajectòria d’excel•lència en els camps docent i científic, com  a autor de treballs de lexicografia i d’història de la lingüística i pioner en l’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del castellà. Ha estat catedràtic i vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona i és director de la Real Academia Española. Cal destacar-ne, a més de la vinculació amb Catalunya, l’actitud receptiva vers la llengua i la cultura catalanes.

Alegría Borrás Rodríguez
Jurista, nascuda a Barcelona (Barcelonès). En reconeixement a la seva trajectòria com a catedràtica de Dret Internacional Privat de la Universitat de Barcelona. Autora d’estudis en aquest camp, ha format part de destacats organismes catalans i europeus. Membre del Grup de Treball de l’Àmbit Jurídic de la Generalitat, cal destacar-ne l’esforç per donar visibilitat internacional a Catalunya.

Josep Maria Busquets i Galera
Promotor cultural, nascut a Manresa (Bages). Per la seva dedicació continuada al sector, i especialment en el món de la música, mitjançant institucions com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya o l’Orfeó Laudate. President del Consell Català de la Música, des del 1983 impulsa el prestigiós Festival Internacional de Música de Cantonigròs, amb un gran èxit de participació i de relació entre cultures.

Jaume Cabré Fabré
Escriptor, nascut a Barcelona (Barcelonès). Per la vàlua de la seva obra literària, traduïda a diverses llengües i destacada sobretot en l’àmbit narratiu i en el món de la ficció televisiva. Novel·les com Senyoria, Les veus del Pamano o Jo confesso, entre d’altres títols, han merescut l’elogi de la crítica i han contribuït a crear nous lectors. La seva escriptura, de ressons musicals, projecta les lletres i la cultura catalanes amb universalitat i ambició.

Aureli Casabona i Bel
Agent comercial i empresari, nascut a Barcelona (Barcelonès). En reconeixement a la seva destacada trajectòria professional i corporativa en l’àmbit del comerç, singularment vinculada al sector cerealista. Hi ha tingut diverses responsabilitats, també a nivell internacional, i actualment és president d’honor de la Borsa de Comerç Europea. També presideix, des del 1991, la Llotja de Cereals de Barcelona.

Enric Crous i Millet
Directiu d’empresa, nascut a Barcelona (Barcelonès). Pels serveis que ha prestat al país des d’una manera valuosa d’entendre el mecenatge i el patrocini empresarial. Vinculat a diverses corporacions, va ser director general de Mercabarna i de Fira de Barcelona i actualment ho és del Grup Damm, des del qual ha contribuït destacadament al foment de diverses manifestacions culturals i esportives, del fet casteller i, molt especialment, del món de la música.

Xesús Miguel de Toro Santos
Escriptor, conegut com a Suso de Toro, nascut a Santiago de Compostel·la. Referent de la literatura gallega contemporània, ha combinat el conreu de la narrativa i del teatre amb llibres d’assaig i de periodisme, i s’ha distingit per l’activisme cívic a través de plataformes de reivindicació ambiental. Els seus llibres i articles desenvolupen una visió positiva de la identitat catalana i exploren vies de diàleg sobre la realitat política espanyola.

Macari Gómez Quibus
Cartellista cinematogràfic, conegut artísticament com a “Mac”, nascut a Reus (Baix Camp) i resident a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). En reconeixement a la qualitat i la versatilitat d’una obra de projecció internacional, vinculada al record de pel·lícules mítiques en la història del cinema. Els seus cartells es caracteritzen per la creativitat, l’inconformisme i l’harmonia. L’any 2013 va ser nomenat membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.

Rosa Gratacós i Masanella
Pedagoga, nascuda a Banyoles (Pla de l’Estany). Pel seu treball pioner en la millora i revaloració de la formació artística en el sistema educatiu català. I també per la recerca sobre la percepció de l’art en les persones cegues, dins la qual ha escrit llibres i ha posat en marxa diversos projectes. Col·laboradora i assessora del Museu del Louvre, forma part d’organitzacions internacionals que treballen en l’educació dels invidents.   

Joan Josep Guinovart i Cirera
Farmacèutic i bioquímic, nascut a Tarragona (Tarragonès). Per la projecció internacional de les seves recerques sobre els trastorns metabòlics causants de malalties neurodegeneratives. Director, des del 2005, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, cal destacar la seva contribució valuosa a l’ensenyament, la pràctica i la projecció de la ciència a Catalunya.

Joan Llort i Badies
Sacerdot, nascut a Guimerà (Urgell). En reconeixement a la seva tasca de promoció de la comarca de les Garrigues mitjançant iniciatives culturals, socials i econòmiques valuoses per a la comunitat. Destaca, en aquest sentit, l’impuls de la cooperativa de gènere de punt John-fil a l’Espluga Calba -d’on és rector-, que des del 1970 ha contribuït amb èxit, des de la catalanitat, a la dinamització del territori.

Marià-Ignasi Marroyo i Rodríguez
Fotògraf, de nom artístic Ignasi Marroyo, nascut a Madrid i resident a Rubí (Vallès Occidental). Per la seva valuosa producció, vinculada als corrents del realisme i de la nova avantguarda. Fundador, l’any 1960, del col·lectiu fotogràfic barceloní El Mussol, i el 1966 del grup rubinenc El Gra, esdevindria també col·laborador d’El Correo Catalán i de la revista Imagen y Sonido. Ha fet donació del seu fons, amb més de 70.000 imatges, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Josep Maria Martí i Martí
Periodista, nascut a Castellvell del Camp (Baix Camp). Pel conjunt d’una trajectòria especialment rellevant en l’àmbit radiofònic i també a nivell acadèmic. Cal destacar-ne la capacitat de descobrir nous talents i la seva influència, durant l’etapa en què dirigí Ràdio Barcelona, en què la Cadena SER va incrementar la programació en català, a més del seu paper en l’impuls dels Premis Ondas. Fundador i director de l’Observatori de la Ràdio, ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Ricard Masó i Llunes
Geògraf i aparellador, nascut a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i resident a Girona (Gironès). Per la seva aportació de conjunt a la vida cultural, social i política. Ha estat, entre d’altres iniciatives, fundador de la primera empresa catalana de cartografia i promotor de la recuperació toponímica. Diputat al Parlament de Catalunya del 1980 al 1992, cal destacar-ne l’impuls, des de Girona, del premi de novel·la Prudenci Bertrana i la creació de la Fundació del mateix nom.

Rosa Maria Oriol Porta
Joiera, nascuda a Manresa, al Bages. Per l’expansió d’una empresa d’origen familiar en el sector de la joieria i dels complements, que dirigeix des de Manresa amb el seu espòs, Salvador Tous. La firma ha assolit una notòria presència internacional, des d’una sensibilitat adreçada a un públic ampli. I per la valuosa tasca solidària que du a terme com a presidenta honorífica de la Fundació Rosa Oriol, que treballa per a persones i col·lectius en risc d’exclusió social.  

Lluís Pagès Marigot
Editor, nascut a Gironella (Berguedà) però molt vinculat a Lleida (Segrià). En reconeixement al conjunt de la seva activitat cultural i empresarial i, singularment, per l’aposta pel llibre en català. Al capdavant, fins al 2013, del segell lleidatà Pagès Editors, l’ha projectat amb èxit al conjunt del territori. Fundador de la distribuïdora Nus de Llibres, també ha presidit l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i ha contribuït amb eficàcia a la projecció de la nostra cultura.

Francesc Panyella i Farreras
Promotor cultural, nascut a Vallirana (Baix Llobregat) i resident a Marsella (França). En reconeixement als seus mèrits a favor de la projecció de la llengua, la cultura i la identitat catalanes. President, des del 1981, del Cercle Català de Marsella, ha contribuït a impulsar i dinamitzar les diverses iniciatives que du a terme una entitat gairebé centenària, en relació continuada amb els casals catalans d’arreu del món. 

Victòria Peña Carulla
Actriu, coneguda com a Vicky Peña, nascuda a Barcelona, al Barcelonès. Pel conjunt de la seva trajectòria en els àmbits del teatre, el cinema, el doblatge i la televisió, des d’un talent artístic que no ha parat de créixer. I també pel seu compromís social i cultural. Ha representat obres de grans autors i ha treballat amb directors destacats, a més d’obtenir guardons com, entre d’altres, quatre premis Max de teatre, el Gaudí de cinema o el Ciutat de Barcelona a les arts escèniques.  

Enric Puig Jofra
Pedagog i religiós, pertanyent a la Companyia de Jesús, nascut a Barcelona, al Barcelonès. Per la seva destacada dedicació als infants i joves, a través de l’escola i del món del lleure. Ha estat, entre d’altres càrrecs, director general de Joventut de la Generalitat i secretari general de l’Arquebisbat de Barcelona. Actualment presideix el Patronat de l’Institut Químic de Sarrià i és el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Hilari Raguer i Suñer
Historiador i religiós, de nom de naixement Ernest, nascut a Madrid. Pel seu compromís social i amb la catalanitat, des d’una destacada contribució a la historiografia com a autor, entre d’altres, de llibres sobre història política i religiosa. Monjo de Montserrat, és fundador de la revista Documents d’Església. Cal destacar-ne els estudis dedicats a Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà.

Mercè Riera Manté
Promotora social, nascuda a Granollers, al Vallès Oriental. En reconeixement als valors humans i socials que impulsa com a fundadora d’El Xiprer, un centre d’acollida que des de Granollers atén persones que es troben en situacions d’especial precarietat. Aquesta tasca, participativa i solidària, ha esdevingut de referència en el seu entorn i constitueix un valuós exemple per a la comunitat.

Josep Maria Sala i Xampeny
Metge, especialitzat en pediatria, nascut a Barcelona, al Barcelonès. En reconeixement a una trajectòria dins la qual destaca la inauguració, el 1985, de la primera escola universitària de fisioteràpia de Catalunya. També ha estat, entre d’altres càrrecs, president del Sindicat de Metges de Catalunya, i actualment presideix la Fundació Privada Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà.

Sergi Schaaff Casals
Realitzador de televisió, nascut a Barcelona, al Barcelonès. Per la seva aportació a aquest mitjà, dins del qual ha estat director del centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya, amb una contribució eficaç a la llengua i la cultura catalanes. També cal destacar-ne la línia innovadora en la creació de nous formats i l’autoria i adaptació de guions de ficció, a més de la tasca acadèmica a la Universitat Pompeu Fabra. 

A més, també s’ha aprovat atorgar aquesta distinció, a títol pòstum a les següents personalitats, que van morir l’any 2013:

Lluís Martí i Bosch
Promotor social nascut a Barcelona, al Barcelonès. En reconeixement, a títol pòstum, a una de les persones que han excel•lit en l’impuls i la projecció del voluntariat català. Fundador i primer president de la Federació Catalana de Voluntariat Social i de l’Associació Internacional de Voluntariat, s’ha esforçat singularment en la millora de les condicions de vida dels sectors més desafavorits.

Joan Montanyès i Martínez
Actor i pallasso, conegut artísticament com a “Monti”, nascut a Barcelona, al Barcelonès. En reconeixement, a títol pòstum, a una trajectòria renovadora del món del circ i les arts escèniques. L’activitat de la seva companyia, Monti & Cia, o les expedicions per a Pallassos sense Fronteres, a més de diverses intervencions teatrals, musicals i televisives, donen la mesura del seu talent.

Les 15 entitats que rebran la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, són les següents:

Casino Llagosterenc
Entitat de Llagostera, al Gironès, fundada l’any 1856 en el marc del moviment associatiu que viu Llagostera al segle XIX, vinculat a l’expansió de la indústria surotapera. La seu actual, inaugurada el 1891 i reformada el 1929, respon als postulats academicistes del Noucentisme. Actualment disposa d’escoles de música i de dansa, entre d’altres activitats de dinamització cultural i social.

Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
En el cinquantenari de la constitució d’aquest sindicat entre nosaltres. Pel seu protagonisme en la història recent, tant pel que fa a la lluita inicial contra el franquisme com al repte d’assolir, en democràcia, més drets laborals i socials per als treballadors. I també pel compromís continuat de CCOO en la construcció nacional de Catalunya i en l’assoliment d’una societat més cohesionada i justa.

Coral El Llessamí
Formació vinculada a la Societat Cultural La Vicentina, de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat. Fundada el 1860 i integrada a la Federació de Cors de Clavé, té una trajectòria molt arrelada al seu entorn i ha fet d’ambaixadora del cant coral català a països d’Europa i d’Amèrica. Les seves activitats han estat sempre amatents a la integració cultural i a la cohesió social. 

Els Pescadors de l’Escala
En el cinquantè aniversari de l’adopció oficial del nom d’un grup constituït a finals de la dècada de 1950, a aquesta població de l’Alt Empordà, pioner en un gènere de música popular que uneix tradició cultural i presència social. Per la seva tasca de recuperació, interpretació i difusió, a Catalunya i a l’exterior, de l’havanera, la cançó de taverna i altres cants, amb un gran nombre d’actuacions i enregistraments discogràfics.

Federació d’Ateneus de Catalunya
Com a referent cultural i social, des d’una valuosa tradició històrica. El moviment ateneista, fundat a Catalunya durant el segle XIX, ha influït ben positivament en la vida col·lectiva i ha sabut adaptar-se a les noves realitats socials. Les entitats que aplega la Federació contribueixen a l’expansió de la cultura, al foment de l’associacionisme i al reequilibri del territori. 

Federació Salut Mental Catalunya
Per la seva contribució a la millora de la qualitat de vida, la no-discriminació i la igualtat d’oportunitats de les persones amb problemes de salut mental, i pel suport a les seves famílies. La promoció de programes d’inserció social i laboral, l’impuls de la coordinació territorial o la promoció d’activitats culturals són, entre d’altes, iniciatives que promou la Federació per assolir els seus objectius.

Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül
Entitat vinculada a les Filles de la Caritat, amb seu a Terrassa, al Vallès Occidental, i creada a començaments del segle XX, per tal d’atendre menors, adults i famílies en risc d’exclusió social. Per la seva meritòria dedicació, des de Terrassa, a les necessitats de les persones des del punt de vista assistencial i educatiu, i per la tasca de sensibilització col•lectiva en la construcció d’una societat més solidària.

Fundació d’Oncològica Infantil Enriqueta Villavecchia
En el vint-i-cinquè aniversari d’una entitat que contribueix amb eficàcia a la lluita contra el càncer en els infants i al suport continuat a les seves famílies. Com a reconeixement a aquesta valuosa dedicació i a l’esforç per avançar en la recerca, la formació i l’aposta per implementar programes de participació i de voluntariat que impliquin la ciutadania.

Fundació Vidal i Barraquer
En el cinquantenari d’aquesta entitat, creada en el si de la Conferència Episcopal Tarraconense i vinculada a la Universitat Ramon Llull. Per la qualitat de l’assistència que presta, en els seus centres de salut mental, a persones amb trastorns psicopatològics, complementada per l’aposta formativa i de recerca en els àmbits de la psicologia i de la psiquiatria.

Institut d’Estudis Penedesencs
Per l’interès de la tasca que du a terme aquest centre, dedicat a l'estudi, la promoció i la difusió del patrimoni cultural, històric i científic de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. A partir del 1977 ha projectat amb eficàcia aquest espai al conjunt del país, des del suport de la societat i la col·laboració amb les administracions.

Institut Pere Mata
Creat a Reus, al Baix Camp, a finals del segle XIX en un edifici de Lluís Domènech i Montaner, rep la seva denominació el 1910 en record d’un prestigiós metge, polític i catedràtic, pioner en l’ensenyament universitari de la psiquiatria. Pel valuós servei prestat en els àmbits de la salut mental, la discapacitat intel•lectual i l’atenció a les persones grans, així com en el conjunt de l’obra social de les fundacions que hi són vinculades.

Organització Catalana de Trasplantaments
Per l’èxit de la tasca que realitza gràcies a la generositat dels donants d’òrgans i les seves famílies, la professionalitat dels equips sanitaris i el suport dels malalts i de les associacions que els aglutinen. Creada fa dues dècades a partir d’un model que es va començar a definir el 1982, aquesta entitat també contribueix a fer possible que Catalunya hagi esdevingut un país més solidari.

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
En el quart de segle d’aquesta institució, fundada amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental, a Barcelona. Per la seva activitat de recerca i de difusió, amb un arxiu i una biblioteca que comprenen valuosos fons. En el patrimoni de l’Acadèmia hi figura l’Observatori Fabra, dedicat a l’astronomia, la meteorologia i la sismologia des del 1904.

Societat Coral Diana
En ocasió del cent cinquantè aniversari d’aquesta entitat, adherida a la Federació de Cors de Clavé. Des de la vila de Cervelló, al Baix Llobregat, ha dut a terme una activitat musical dinamitzadora del seu entorn i vinculada a la llengua i la cultura catalanes. També s’ha esforçat en el manteniment de les tradicions, com ara les caramelles durant els anys del franquisme.

Unió General de Treballadors de Catalunya
En reconeixement a la tradició històrica d’aquest sindicat, fundat el 1888 a Barcelona, a nivell estatal, per Pablo Iglesias a partir de la iniciativa del Centre Obrer de Mataró. I també per la renovació que ha dut a terme al nostre país. La lluita pels drets laborals i socials dels treballadors i el compromís de la UGT per una societat més justa i solidària es vinculen al seu paper en la construcció nacional de Catalunya.