L'Institut d'Estudis Penedesencs edita un llibre sobre les exposicions d'art del Penedès

El proper dimarts, dia 8 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, a l’auditori de Vinseum i en un acte obert a tothom, el Dr. Francesc Fontbona, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, presentarà el volum “De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca 1926, el Vendrell 1927 i Vilanova i la Geltrú 1929” publicat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i del que en són autors Montserrat Comas, Imma Socias i Joan Solé Bordes que també seran presents en aquest acte.

L’edició acull un ampli estudi de més de dues-centes pàgines sobre els diversos aspectes, precedents i influències posteriors d’aquestes tres celebracions que, com es demostra en el volum van ser claus per a definir la perspectiva cultural comarcalista i els moviments d’identitat penedesenca, des de la creació del Museu de Vilafranca fins la mateixa perspectiva inicial de la fundació el 1977 de l’Institut d’Estudis Penedesencs i encara ara fa 10 anys el “Manifest del Penedès” i la creació de la Plataforma per una Vegueria Pròpia. El volum ha estat possible amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, la Fundació Mútua Catalana i altres entitats i organismes de l’administració. El volum va ser presentat recentment a la vilanovina biblioteca Víctor Balaguer, a càrrec de la doctora Pilar Vélez de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i posteriorment al Museu Deu del Vendrell, en els propers mesos es donarà també a conèixer aquesta edició a Barcelona.

Ja en les línies introductòries Montserrat Comas i Güell, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, remarca el desenvolupament del moviment comarcalista en l’entorn polític de la dictadura primoriverista i com les exposicions neixen i creixen en el doble marc de construcció dels senyals identitaris catalans, compartint-los amb la consolidació de l’acció comarcal.

Per la seva banda, Joan Solé i Bordes ha estudiat amb deteniment els precedents de les celebracions i la figura clau de Mn. Manuel Trens com a promotor de publicacions com la revista “Penedès” i tota mena d’iniciatives de conglomerat comarcal amb vendrellencs, vilanovins i sitgetans. Al mateix temps estudia els aspectes col•laterals de la I Exposició, celebrada a Barcelona l’agost i setembre de 1926 més enllà de la magnífica memòria publicada l’any següent, tot deixant constància de com no ha estat possible localitzar la paperassa de la I Exposició que en no haver estat localitzada en l’entorn familiar de Mn. Manuel Trens es pensava que podia ser en mans de la família del doctor Ricard Fortuny, en un fons ara donat a Vinseum on no ha aparegut.

La professora de la Universitat de Barcelona Immaculada Socias ha estudiat amb deteniment els aspectes de la II Exposició d’Art del Penedès, celebrada al Vendrell l’estiu de 1927 amb especial referència a la mostra artística, els creadors que hi van exposar i els objectes d’art antic aplegat. A la vegada es refereix al paper significatiu de Pau Casals en alguns dels actes, però també amb aspectes polèmics com la festa de cloenda a l’arc de Berà. Per la seva banda Montserrat Comas ha estudiat amb deteniment l’entorn en el que es desenvolupa l’exposició vilanovina del 1929 i 1930, el seu caràcter excepcional però també difícil en l’entorn sociocultural i polític del moment i les dificultats econòmiques i altres conseqüències que se’n derivaren. Comas ha recuperat i aplega el conjunt documental de les obres, objectes i documents que es varen exposar.

El volum es clou amb la valoració de les conseqüències que van derivar de les tres celebracions, des del fet que la quarta, prevista pel 1930 a Sitges, no es pogués tirar endavant, fins a la labor de la Casa del Penedès a Barcelona en els anys republicans. El volum valora tota l’activitat cultural i de reivindicació de la identitat comarcalista del Penedès que ha arribat als nostres dies i que pretén com a referent aquells tres celebracions penedesenques que, com es remarca a la cloenda del volum ens permet conèixer amb la profunditat necessària personalitats remarcables en l’àmbit de la cultura catalana del segle XX i imprescindibles per a la recuperació de la tradició i de l’energia local.