L'anell aparegut a la rasa dels museus de Sitges té una elevada puresa

L’anell del segle I dC aparegut el setembre passat a la rasa oberta al carrer Fonollar és d’or pur en un 95%. Una anàlisi de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, centre adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques del Ministeri d’Economia i Competitivitat, ha determinat la composició exacta del metall amb el qual es va fer l’anell romà trobat el setembre passat a les excavacions arqueològiques del carrer Fonollar. La peça és de metall massís, amb la mateixa composició a l’interior i a la superfície, compost per un 95,1% d’or, un 3,9% de plata i un 1% de coure. No s’hi ha pogut trobar cap rastre de cap altre element químic que permeti una aproximació al lloc d’origen del metall.

L’analítica per difracció de raig X va permetre analitzar la peça en deu punts diferents, tant de l’anella com dels extrems de la tija que formen la filigrana.

El grau de puresa del metall és de 22,8 quirats, o llei 951, molt més pur que l’or que s’utilitza actualment en joieria, que com a màxim sol ser de 18 quirats (llei 750) i conté níquel i altres metalls.

Segons les informacions que es poden consultar de forma més extensa a la Peça del Mes de febrer, l’anell romà va arribar a Sitges al segle I dC, probablement procedent del nord d’Europa o de la Gran Bretanya, on es coneixen nombroses peces semblants de la mateixa època, gairebé totes fetes de bronze.  En aquella època els contactes amb les fronteres septentrionals de l’imperi romà eren freqüents, tant pel comerç com pel servei militar. El reduït diàmetre de l’anell deixa entreveure que anava destinat a un nen petit o que no es duia a l’anular de la mà.

Els arqueòlegs esperaven que l’analítica permetés conèixer l’origen del metall, però l’absència d’elements minoritaris ho fa impossible. Tan sols és possible descartar que es tracti d’or procedent d’un riu, ja que l’aigua hauria oxidat i dissolt la plata. Això descarta la font d’or més propera, que són els dipòsits al·luvials dels rius del Pirineu. Si l’aleació no va ser feta intencionadament, l’orfebre va treballar amb or en roca.

La peça va aparèixer a la rasa oberta al carrer Fonollar amb motiu de les obres de reforma dels museus. A més de l’anell, s’hi van trobar també restes de ceràmica i indicis de pesca, que confirmen que Sitges va tenir una comunitat habitada important a l’època dels romans.