Acord a Cubelles per a la compra de Can Travé

L’Ajuntament de Cubelles i els propietaris de l’emblemàtica Can Travé, han arribat a un acord perquè el palauet d’estil neoclàssic passi a engrandir el patrimoni cultural i arquitectònic de Cubelles. Les negociacions van començar després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d’en Frederic Travé Alfonso, popularment coneguda com la Sra. Tona. Ara, Consistori i propietaris han acordat el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d’euros, la meitat del preu de sortida de la propietat.

Des de la mort de Frederic Travé, l’any 1982, la casa ha estat la gran preocupació de la seva esposa, Maria Antonia Maristany. I ella, juntament amb el seu cunyat, el doctor Manuel Travé, l’han conservat gairebé intacta fins els nostres dies. Amb la mort de la Sra. Tona, el seu nebot Federico, fill d’en Manolo Travé, amb qui comparteix la propietat del palauet, havien iniciat un acostament amb l’Ajuntament de Cubelles per garantir el futur de la propietat, inclosa dins del catàleg del patrimoni arquitectònic local.

Un futur vinculat a la promoció cultural i turística de Cubelles, lligat al seu patrimoni. Dos grans eixos conformen actualment aquesta aposta patrimonial com a valor afegit a l’oferta turística: el Castell de Cubelles, la planta noble del qual es podrà visitar a partir del proper any 2015; i el Can Travé, que pel seu excel·lent estat de conservació podria ser ben aviat visita obligada a la vila. A aquestes se sumen la recuperació dels safareigs, com a espai cultural i museístic lligat a les dones cubellenques; i la casa del Doctor Estapé, una propietat d’estil noucentista situada al Pg. Narcís Bardají i que és el principal actiu de la Fundació Estapé, que l’Ajuntament i els seus patrons estan endreçant.

El Ple municipal del 6 de juny, que va aprovar el pla econòmic financer per als exercicis 2014 i 2015, contempla l’adquisició de la finca, per un valor aproximat 1.515.000€. Ara, cal iniciar el procés administratiu d'adquisió, que s'haurà d'aprovar per Ple, i cal definir el projecte de gestió i que, en principi, ha de permetre una explotació cultural i turística de l’equipament que generi ingressos per a fer front a les despeses d’adquisició i manteniment. L’objectiu del Consistori, de forma unànime, és destinar Can Travé a la seba museïtzació, així com obtenir recursos del seu lloguer per a grans esdeveniments com poden ser rodatges de pel·lícules d’època, banquets, convencions...

L’evolució de Can Travé
La casa de la família Travé Alfonso està documentada per primera vegada al s. XVII. La família data la seva construcció en el 1850, si bé aquesta no seria la casa tal i com la coneixem actualment. Es tractava d’un conjunt de cases, propietat de la família Escardó, que disposava de nombroses terres de conreu. Després del matrimoni entre la Rosa Escardó i en Magí Travé, ambdós treballadors de la família barcelonina dels Gibert (fundadors del Liceu i del ferrocarril Mataró-Barcelona), els Travé van assumir-ne la propietat.

A finals del segle XIX (1880), la casa va patir una primera transformació quan la família la va adaptar com la seva casa d’estiueig. Gràcies a la seva relació amb els Gibert, van aconseguir l’explotació del Cafè del Liceu, un dels referents de la burgesia barcelonina de finals del segle XVII. A més, la construcció de l’estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat.

La reforma es va fer de la mà l’arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona –per la banda de mar-, una altra d’allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa.

Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l’any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d’estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals.

La casa es va mantenir així fins l’esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, precisament festivitat de Sant Federico. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l’esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l’any 1939.

En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l’època, amb la qual cosa va haver-se d’amagar per evitar represàlies, com van portar a la mort a en Remigi Juncà i Narcís Bardají. Després de fugir amb l’ajuda de l’alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època, van perdre el control de la casa, que va ser assaltada per primera vegada el 28 de juliol de 1936.

En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l’escola municipal. Durant la guerra, la família Travé feia plans sobre el futur de la casa de Cubelles, un cop l’haguessin recuperat. Entre aquests plans estaven fer-la més confortable i en Frederic Travé Alfonso, el veritable autor del Can Travé que coneixem avui en dia, s’entretenia fent dibuixos i plànols amb idees per a les futures obres que esperaven poder fer tots tres junts.

L’entrada de les tropes franquistes a Cubelles, comandades pel general Yagüe, el 21 de gener de 1939, va suposar la primera oportunitat perquè els Travé regressessin a la seva casa cubellenca com a copropietaris. Però la van rebutjar. No va ser fins uns dies més tard, amb la caiguda de Barcelona, que van recuperar totes les seves propietats, entre elles Can Travé.

El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d’idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d’estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l’encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d’unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l’estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d’Història Natural i l’hemicicle on es van portar a terme innumerables debats –sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques...

L’estat actual
Actualment, Can Travé s’identifica clarament al carrer de Sant Antoni per la seva façana ocre d’estil neoclàssic, que s’allarga des de la plaça Marsé fins al carrer de la Creu. Des de la mort d’en Frederic Travé, poques han estat les transformacions que ha patit i cap d’elles és visible des de l’exterior. La més important és la rehabilitació de l’antiga llar d’infants la casa llogada a l’Ajuntament de Cubelles pels mestres de l’escola Charlie Rivel, en el domicili personal d’en Manolo Travé.

L’edifici es va incloure dins del catàleg del patrimoni arquitectònic aprovat. El motiu de la catalogació de Can Travé es fonamenta en què l’edifici constitueix una important fita urbana, tant pel tractament de les façanes com la implantació de l’amplia parcel·la dins el nucli urbà. A més, és l’edificació més representativa dins la trama viària d’aquest nucli antic. El tret més rellevant de l’edifici és la presència d’un peculiar llenguatge neoclàssic basat en l’ús de formes retòriques de l’arquitectura del passat, les quals han estat utilitzades de manera que l’edificació esdevé una mena de decorat. [1]

El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Cubelles va ser elaborat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona el novembre de 1998. En l’apartat d’edificacions i elements, fa referència a la Casa Travé. Segons recull aquest mateix document, es tracta d’una edificació construïda a partir d’unes cases que ja existien. A partir del segle XVIII ha sofert diverses reformes i ampliacions, sent la més important la realitzada al segle XX per Frederic Travé, el qual va instal·lar una biblioteca particular especialitzada en mitologia clàssica, amb una capacitat per a quasi cinc mil volums, un gabinet de ciències naturals i un jardí botànic.

El catàleg qualifica a Can Travé de sòl urbà, amb una tipologia de conservació clau 8. L’àmbit de la protecció afecta a tota la finca: l’habitatge unifamiliar entre mitgeres, el jardí i la tanca a la carretera C-31, tant internament (espais representatius) com externament (volum general; coberta: forma i material; i façanes: formalització, obertures, textura i fusteria)..

Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure’s obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya que la va adquirir sent el seu director Manuel Jorba i Jorba, i el Gabinet d’Història Natural.