El festival Vida 2015 comença a caminar amb Benjamin Clemente i Nueva Vulcano

Encara no s'ha acabat l'any i el festival de música de Vilanova i la Geltrú Vida ja ha captivat els seus seguidors amb les primeres actuacions confirmades per al juliol de 2015. Nacho Vegas, Woods, Andrew Bird, Benjamin Clemente, Nueva Vulcano, Mours i les Deers són els noms de referència que actuaran al festival de la masia Cabanyes el proper estiu.

Benjamin Clementine és sense cap mena de dubte un dels artistes que més sorprendrà al públic del festival per diversos motius, la seva impressionant veu i poderosa interpretació, la seva original manera de cantar i una de les presències més imponents de l'escena internacional, només amb un piano i la seva veu.

Segons el mateix Benjamin, les seves influències són molt dispars: Erik Satie, Jake Thackray, Antony Hegarty, Leonard Cohen, Nina Simone, Jimi Hendrix, Leó Ferré i Luciano Pavarotti. Tot i que al nostre país és encara un autèntic desconegut, la progressió d'en Benjamin Clementine està sent meteòrica. Ara mateix l'anglés resident a París acaba de firmar un contracte amb Virgin EMI Records, Barclay Universal i la seva discogràfica independent Behind. El seu primer àlbum es publica al gener de 2015.

Nacho Vegas

Membre de la primera fornada de l'indie nacional, fundador de la mítica banda dels noranta Manta Ray i prolífic com hi ha pocs, Nacho Vegas no ha parat des que iniciés la seva carrera en solitari a finals del segle passat. Dins del seu folk-rock trobem evidents referències a clàsics com Townes Van Zandt o Leonard Cohen però, tot i això, té un innegable estil propi i gran part del mèrit es troba a les seves lletres, amb un fort caràcter autobiogràfic i autoreferencial.

El xixonès, alliberat de l'etiqueta d'artista maleït que arrosegava en els seus inicis, vindrà al l'escenari "el vaixell" del VIDA a presentar-nos el seu últim treball, Resituación, que segueix en la línia inconformista i combativa que va començar a dibuixar amb el seu anterior EP, Cómo hacer crac, disposat a demostrar que, ja sigui parlant d'amor, drogues o socio-política, ell simplement es dedica a fer bones cançons.