La vida dels Neandertals

La mandíbula de Neandertal de La Cova del Gegant torna a Sitges

La resta es podrà veure a l’exposició Neandertals a Catalunya que s’inaugura dissabte a les set de la tarda a l’Edifici Miramar i vol explicar com era la vida dels Neandertals

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Sitges és el municipi català on s’han documentat més restes humanes de Neandertals, amb una mandíbula d’aquesta espècie (Homo neanderthalensis) com a gran troballa. A partir d’aquest dissabte a les set de la tarda, l’Edifici Miramar acollirà una exposició per mostrar quins són els principals jaciments de Neandertals localitzats a Catalunya, així com quina era la seva vida i entorn.

L’exposició conté il•lustracions, textos i fòssils, com la mandíbula de Neandertal que investigadors de la Universitat de Barcelona van identificar l’any 2005 a Sitges. Aquesta és una de les poques restes humanes de Neandertal que es conserven a Catalunya i van ser localitzades a la Cova del Gegant, l’any 1954 per un grup de sitgetans de l’Agrupació Muntanyista AMUNT. Totes aquelles restes van ser custodiades per Mossèn Santiago Casanova Giner, responsable de les activitats científiques de l’AMUNT, fins que l’any 1998 van ser donades a l’Arxiu Històric de Sitges i l’any 2005 la Universitat de Barcelona va datar-les com a neandertals.

A més de la mandíbula, també es podran veure restes de fauna com cérvols, cavalls i hienes, també procedents de la Cova del Gegant. El visitant de l’exposició també trobarà informació sobre què menjaven els Neandertals (sobretot carn, complementada amb peix, marisc i vegetals), quines creences tenien i com era el medi ambient en què vivien. A banda de la Cova del Gegant (Sitges) a Catalunya tan sols hi ha un segon jaciment amb restes d’aquesta espècie: una antiga pedrera al Pla de la Formiga de Banyoles. Un tercer indret, la cova de Mollet de Serinyà, ha proporcionat una resta que no s’ha pogut determinar si correspon a un neandertal o bé a un pre-neandertal.

També procedent de la Cova del Gegant, el novembre de 2012 es va identificar una dent incisiva de Neandertal. Un equip format per científics de les universitats de Barcelona, Burgos, Nova York i Madrid van datar aquesta resta. Així el jaciment sitgetà és el que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara a tot Catalunya.

Els neandertals (Homo neanderthalensis) eren una espècie fòssil resultat d’un llarg període de l’evolució humana a Euràsia entre els 300.000 i els 135.000 anys de grups humans procedents del continent africà. Els neandertals tenien una organització social complexa i similar als humans moderns (Homo sapiens), tractaven alguns dels seus morts de manera diferenciada, utilitzaven ornaments i pigments, dominaven la producció del foc i tenien una gran capacitat cranial, a més de ser extraordinàriament musculats. No hi ha consens científic sobre molts aspectes de l’origen i l’evolució dels neandertals, ni sobre com es va produir la seva desaparició, tot i que actualment es pensa que es els neandertals varen quedar assimilats pels humans moderns. Neandertals i Sàpiens (humans moderns) haurien conviscut fins que fa uns 37.000 anys es van extingir els Neandertals.

L’exposició Neandertals a Catalunya es podrà veure a Sitges fins el 28 de juliol i després està previst que es traslladi al Museu d’Arquelogia de Catalunya. La mostra està organitzada pels grups de recerca de la UB Didàctica del Patrimoni, museografia comprensiva i noves tecnologies i el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques, conjuntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local