L'exposició de rajoles hidràuliques rep prop de 3.500 visites

L’exposició Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica abandona Sitges amb un destacat èxit de visitants i inicia una ruta que la portarà per diverses poblacions de Catalunya. La mostra, que ja té un itinerari programat fins al mes de juny del 2017, passarà per ciutats com Sabadell, Esplugues de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Martorell, Vilassar de Dalt, Canet de Mar o Ripollet. Es tracta d’una exposició produïda a Sitges per l’Ajuntament de Sitges, la Diputació de Barcelona i el Consorci del Patrimoni de Sitges i que ara s’exportarà a la resta del país.

A Sitges, durant els dos mesos que ha estat oberta al Miramar, l’exposició ha estat visitada per 3.460 visitants, que són força més si es té en compte el volum de gent que també ha participat en totes les activitats paral·leles organitzades al seu voltant. Dos tallers infantils sobre rajoles hidràuliques, una ruta guiada pel Sitges modernista, una sortida cultural a la fàbrica Mosaics Martí de Manresa i la presentació del llibre L’art del mosaic hidràulic a Catalunya, de Jordi Griset, han completat una oferta lúdica pensada per arribar a tots els públics.

De fet, un dels objectius primordials de l’exposició era posar en valor el paper funcional i decoratiu de les rajoles hidràuliques, un desconegut art modernista molt present a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX. Els estudiosos consideren que el fet que es tracti d’un tipus d’objecte pensat per a ser trepitjat –amb les connotacions negatives que això comporta– ha provocat que se n’hagi estudi­at poc tant la naturalesa com la tècnica i l’evolució, malgrat que la seva presència segueix atorgant als espais on es col·loca una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa.

A Catalunya, les empreses manufactureres de rajoles hidràuliques van comptar amb la col·laboració d’artistes i arquitectes reconeguts d’arreu del país, com ara Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, An­toni Maria Gallissà o Rafael Masó. Precisament, Sitges va ser una de les pioneres en la fabricació d’aquest tipus de rajoles gràcies a la indústria cimentera de Vallcarca, propietat de Carles Butsems i Josep Fradera.

La influència d’artistes de renom en el disseny de rajoles hidràuliques –una combinació que unia la funcionalitat amb la bellesa– convertí les popularment anomenades catifes de ciment en un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista. Actualment, la rajola hidràulica viu un renaixement gràcies a una nova fornada de dissenyadors i arquitectes que continuen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.