Les excavacions al Pla dels Albats refermen la importància de la ciutat medieval d’Olèrdola

Les excavacions arqueològiques fetes aquest estiu al Pla dels Albats refermen la condició d’Olèrdola com a “paradigma de ciutat medieval” que hauria estat ocupada més enllà del segle XII. Els treballs realitzats durant tres setmanes, des del 6 al 24 de juliol, han permès constatar que l’espai de sagrera que envoltava l’església de Santa Maria també inclou espais de producció i d’emmagatzematge, no només el cementiri amb les conegudes tombes antropomorfes excavades a la roca. Núria Molist, codirectora de les excavacions, subratlla que dins de l’espai de la sagrera s’ha localitzat un edifici posterior al segle XII que vindria a confirmar aquest ús productiu .

Es creu que l’estructura arquitectònica excavada, de planta rectangular, tindria probablement la funció de celler. El seu estudi ha suposat descartar que l’edifici correspongués a una església pre romànica.

El treball d’aquest estiu aporta coneixements importants sobre l’ocupació humana al conjunt d’Olèrdola. Fins ara, es considerava que la zona es va desocupar després de l’atac almoràvit de principis del segle XII. L’excavació constata que l’ocupació es mantindria fins a finals del segle XIII o principis del XIV.

La campanya d’aquest estiu també permetrà comparar les característiques de la població que vivia al Pla dels Albats amb la que era enterrada dins de la muralla. Els 12 esquelets desenterrats possibiliten fer aquest anàlisi comparatiu inicial.

Aquesta ha estat la primera vegada que es du a terme un projecte d’estudi integral del Pla dels Albats. El treball s’inclou dins del projecte  ECLOC, centrat en l’articulació de l’urbanisme medieval partint dels casos de Sant Quirze de Colera, Sidillà i  Olèrdola. L’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona-ERAAUB i el Museu d’Arqueologia de Catalunya han sumat esforços, sota el paraigües de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Patrimoni Cultural, i la col·laboració de l’Ajuntament d’Olèrdola i l’empresa Tríade; per estudiar l’ocupació, l’articulació i la cronologia de tot aquest sector.

A finals de l’any es presentarà l’estudi amb les conclusions obtingudes gràcies a l’excavació. Núria Molist valorava que la campanya és una oportunitat per a posicionar Olèrdola a nivell europeu com a emplaçament singular per a conèixer l’urbanisme medieval.

Gisela Ripoll, investigadora principal del projecte ECLOC i codirectora de les excavacions al Pla dels Albats, subratlla la condició d’Olèrdola com a “paradigma” de ciutat medieval i “tresor a descobrir”.

Ripoll també posava de relleu la importància de l’estructura rectangular localitzada perquè indicaria aquesta activitat continuada fins al segle XIV.

L’arqueologia requereix “paciència i continuïtat”, recorda Ripoll. Cal tenir present aquesta perspectiva temporal per a que la recerca acabi suposant després més coneixements que es puguin difondre i així “fer el retorn social” que es pretén.

A Olèrdola, aquesta continuïtat està garantida com a mínim fins l’any que ve, amb una nova campanya al Pla dels Albats que es centrarà en l’església de Santa Maria.