La Jove de Vilafranca recupera el pilar caminant per a la processó del dia 30

La Colla Jove Xiquets de Vilafranca ha pres la iniciativa de recuperar el pilar caminant de la Festa Major de Vilafranca. Aquest diumenge, diada de Sant Fèlix, tenen la intenció de portar un pilar de 4 caminant durant l’anada a la processó del vespre. El pilar blau caminarà els 100 metres i escaig de distància que separa la plaça de la Vila fins la porta sud de la Basílica de Sant Maria –des d’on comença la processó–. El pilar també haurà de superar els nous esgraons per arribar a la porta de l’església, lloc on girarà per saludar la plaça. Dilluns passat, la Jove va fer un assaig (sense l’enxaneta) en el qual van efectuar tres canvis de baix durant el recorregut.
La colla més novella de la vila vol recuperar la tradició del pilar caminant vilafranquí i reivindicar-se com a part de la festa. El dia 30 d’agost, dia del patró de la vila, les colles petites de la ciutat no actuen a la plaça per qüestions de nivell. Enguany, a més, s’ha eliminat el pilar de 5 de salutació que feien prèviament a l’inici de la diada del migdia, dins les mesures per agilitzar l’entrada de les colles  la plaça de la Vila per a la diada de Sant Fèlix.

El pilar caminant sortirà de la plaça de la Vila abans de dos quarts de 7 i anirà acompanyat musicalment per la peça A Vilafranca, de Manel Rius. Aquesta melodia del repertori graller no s’estava utilitzant gaire i el compositor Jesús Ventura ha fet uns arranjaments per a tres veus per a l’ocasió.

La tradició del pilar caminant es remunta a quan el Ball de Valencians es va incorporar al seguici en l’anada de les autoritats a plaça o a l’Església. Hi ha documentació històrica que indica que a Vilafranca s’havia portat el pilar de 5 caminant en el trajecte entre Ajuntament i Basílica, i que va esdevenir un exercici molt valorat. El pilar caminant vilafranquí ha patit una degradació amb el pas del temps, gairebé desapareixent com a tal. De l’inicial pilar de 5 des de Santa Maria fins a la plaça de la Vila es va passar a fer-lo començar a l’extrem del carrer de Santa Maria, tocant a l’església, per acabar fent-ho en l’actualitat amb un pilar de 4 des de la mateixa cantonada de la plaça de la Vila. No fa masses anys els Falcons i la Colla Vella havien entrat amb el pilar de 5 des la boca de la plaça.

Les cròniques del 1889 fan referència a l’inici del pilar caminant des del carrer de Santa Maria, “a mig camí de com s’havia fet abans”. Entre els anys 1910 i 1913, tot i ser ja el trajecte ja més curt, es va perdre el pilar de 5 caminant i va passar a ser de 4. Fonts orals situen que l’èxit del darrer pilar de 5 caminant va raure en no canviar de baix en cap moment, una gesta elogiada a l’època com també ho era tot l’exercici perdut del pilar caminant.

Encara que fora del programa oficial de la Festa Major 2015, el pilar caminant torna a La més típica de la mà de la colla més modesta de la vila. En aquest cas, el recorregut serà l’invers del que citen les cròniques, però similar al que apareix en una imatge de principis de segle (anada a Ofici o Processó). Tan sols el temps i l’èxit de la gesta determinarà si la tradició torna a estar viva. De moment, la Jove li dóna aquest impuls, sense saber si les altres colles s’hi apuntarien en un futur. Tot i ser una iniciativa particular, no està tancada la incorporació de cap altra colla o a integrar-se en els actes de les festa.

Moltes viles castelleres mantenen intacta la tradició del pilar caminant. El cas més conegut és el de Tarragona en el dia de la Mercè. Altres places l’han incorporat com element festiu i conscients que dóna visibilitat a les colles fora de les diades castelleres. Els casos de Sitges, Altafulla, Girona, Manresa, Vic o Gràcia són els més rellevants.