L'artista vilafranquina Eulàlia Valldosera, al programa d’Arts Visuals 2015

L’artista vilafranquina Eulàlia Valldosera serà també present en el programa d’Arts Visuals 2015 amb seva instal·lació Vera icon. Del 15 al 30 d’octubre la capella dels Dolors de Vilafranca (pl. Jaume I, 9) acollirà la instal·lació audiovisual de l’artista.

Realitzada l’any 2014 amb participació de Dionís Escorsa com a càmera i edició, Jorge Prats com a actor i l’estàtua La Verònica, custodiada per la Confraria de la Verònica de Reus i amb la col·laboració de l’empresa Avall Restaura de Reus, dita confraria i la Fundació ArtAids de Barcelona, aquesta instal·lació d’Eulàlia Valldosera es podrà veure a la capella dels Dolors Vilafranca i forma part de les accions artístiques del Programa d’Arts Visuals 2015 que tenen lloc amb motiu de la capitalitat de la cultura catalana de Vilafranca.

Aquesta peça audiovisual va ser un encàrrec que la Fundació ARTS AIDS que treballa per la integració de les persones portadores del virus de VHI.

Vera icon (imatge verdadera) és una projecció que interpel·la l’espectador en conceptes tan profunds com el coratge i la compassió que suposen els gestos de netejar i guarir les ferides de l’altre. Segons la tradició cristiana, durant la Passió de Crist una dona es va treure el vel per eixugar la cara del Messies. La imatge de la cara de Jesucrist va quedar impresa en el mocador. En la projecció d’Eulàlia Valldosera s’hi veuen les mans d’un home seropositiu que netegen i cuiden una imatge de la Verònica. Igual que el portador del VIH, ella és portadora també d’una imatge imaginària. Mitjançant l’acte de netejar se’ns permet tocar allò que està prohibit. Netejar implica també, metafòricament, posar-nos en contacte amb els graus de brutícia que estem disposats a assumir com a part del que és viu i en canvi constant. En el món audiovisual, netejar significa editar. I editar pot suposar mentir per poder articular un missatge preconcebut.

Eulàlia Valldosera té un especial interès en revisar els arquetips femenins que l’església a transmès a la nostra memòria col·lectiva. Per l’artista és vital manifestar en aquest audiovisual que l’actor que acaba realitzant l’acció d’esborrar el rostre sofrent de Jesucrist que porta la Verònica és qui es posa per dessota la figura femenina i no a l’inrevés. Amb aquesta obra Eulàlia Valldosera també revisa críticament aquets arquetip social utilitzant una sèrie de metàfores.

Aquesta peça audiovisual es projectarà a la capella dels Dolors i serà la instal·lació que del 15 al 30 d’octubre  es podrà veure de dilluns a diumenge de 19 a 21h.

Eulàlia Valldosera i Guilera (Vilafranca del Penedès, 1963) és una artista catalana, guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 2002. El gener de 2001, la Fundació Tàpies va acollir una exposició retrospectiva de l'obra de Valldosera realitzada entre 1990 i 2000. Aquesta mostra, que també es va instal·lar al centre Witte de With de Rotterdam, féu que Valldosera fos guardonada l'any següent amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques per la seva capacitat d'expressar amb un llenguatge suggerent i innovador els coneixements, experiències i sensacions més profundes de l'ésser humà. La mateixa artista reconegué que aquesta exposició retrospectiva podia significar un punt d'inflexió en el seu treball creatiu, ja que les seves instal·lacions eren obres obertes, molt fràgils, que requerien una intensa tasca de manteniment cada cop que es presentaven al públic. Així doncs, Valldosera considerà la possibilitat de radicalitzar el seu discurs i realitzar intervencions de caràcter efímer o bé centrar-se en la recerca sobre el seu treball creatiu, ja que ella considera que en el futur, l'artista serà més aviat un creador de sentits més que no pas d'objectes.

La seva obra forma part d'algunes de les col·leccions d'art contemporani més destacades del món, com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museu Nacional d'Art Contemporani de Brussel·les, el Centre d'Art La Panera de Lleida, el MUSAC de León, l'Artium de Vitòria, Es Baluard de Palma o el MACBA, la Fundació "La Caixa" i el Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.