Charlie Hebdo, premi LiberPress 2015 per l'humor descarnat com a símbol de la llibertat d'expressió

El setmanari satíric Charlie Hebdo, objectiu d'un atemptat terrorista en el qual van morir dotze persones, ha rebut el premi LiberPress 2015. El jurat destaca la trajectòria de la publicació, que ha usat "l'humor descarat, àcid, valent, picant, agut, atrevit i genial" per "burlar-se dels totalitarismes polítics i religiosos" aconseguint convertir-se en "símbol de la llibertat d'expressió en el món de la premsa i la caricatura". El premi s'ha mantingut en secret fins l'últim moment per qüestions de seguretat. La directora de recursos humans, Marike Bret, ha assegurat que els premis reconforten i encoratgen a publicar cada setmana. "S'ha hagut de reconstruir l'equip, no ha estat fàcil", ha afirmat.

El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha fet públic poques hores abans de l'entrega de premis qui és el guardonat amb el premi LiberPress 2015: el setmanari satíric francès Charlie Hebdo. El president ha explicat que, més que per l'atemptat, el premi és per reconèixer una trajectòria d'ús de l'humor a favor de la llibertat d'expressió.

De fet, el jurat conclou atorgar el premi LiberPress 2015 a Charlie Hebdo "per tota la seva trajectòria professional, en la qual, amb un humor descarat, àcid, valent, picant, agut, atrevit i genial, s'ha burlat dels totalitarismes i semitotalitarismes polítics i religiosos; així com per haver estat i ser, encara, el símbol de la llibertat d'expressió en el món de la premsa, la caricatura i la 'bande dessinée'".

A la cerimònia han recollit el premi el dibuixant Willem, la directora de recursos humans, Marika Bret, i la periodista Agathe André. Atenent els mitjans de comunicació, han explicat que els premis que han anat rebent després de l'atemptat del gener els encoratja a continuar treballant per sortir setmana rere setmana. "Aquesta era la nostra millor resposta, després de sortir en un número molt difícil al gener, continuar cada setmana", ha explicat Bret.

A principis d'any, dos homes armats amb kalàixnikov van entrar a la redacció de la revista a París i van disparar contra les persones que hi havia. El director de la publicació i 11 persones més van morir. Els assaltants van aconseguir fugir després de la persecució policial que es va saldar amb un policia mort i una vintena de persones ferides. "Les víctimes no són només els periodistes, són també la policia i les víctimes que es van convertir en objectiu només per ser jueves", han explicat.

"No tinc por, després de l'atemptat em van preguntar si volia protecció policial i vaig dir 'no, gràcies'", ha explicat Willem que ressalta que el seu màxim objectiu és sortir cada setmana per fer riure a la gent amb la sàtira i la crítica a les injustícies.

Márkaris, Acnur i Martirio

Els LiberPress van néixer l'any 1999 a Girona amb la idea de donar a conèixer i promocionar persones o iniciatives que vetllin per la cultura de la solidaritat. Gent compromesa que sovint no és prou reconeguda però que fan un paper cabdal per contribuir a que el món sigui una mica millor. En un inici, només hi havia el guardó veracitat i honestedat entre els professionals i un major sentit crític entre el públic que rep la informació.

Des del primer LiberPress que va rebre Ignacio Ramonet de Le Monde Diplomatique fins a aquesta 17a edició hi ha hagut grans noms del periodisme que han rebut el guardó. També s'han anat creant més premis com ara el LiberPress Catalunya, el LiberPress Associació, el LiberPress Cinema, el de Cançó, el Camins, Associació, el de Literatura, el Memorial i, el més recent, el destinat a iniciatives relacionades amb el Medi Ambient.

A banda de Charlie Hebdo, hi ha més guardonats. El LiberPress Catalunya 2015 ha estat per a ACNUR. En el moment actual, el jurat considera que sobren els motius per premiar l'agència que treballa pels refugiats i desplaçats.

El premi de cinema és per a Javier de Lucas, per la seva feina en temes relacionats amb els drets humans i, sobretot, amb les polítiques migratòries, les minories, la ciutadania, el racisme i la xenofòbia. El de cançó recau en la cantant Martirio, per la seva implicació en la música popular des d'una vessant propera al poble i a la gent obrera i humil. "Per la seva tasca d'obrir mons, de construir ponts entre les cultures més autèntiques i menys comercials i per la seva lluita per la música solidària", ressalta el jurat.

El de camins és per a l'artista i escriptor francès Titouan Lamazou, en reconeixement "al seu llarguíssim compromís personal amb la promoció de les dones i en defensa dels seus drets". Un altre escriptor guardonat és l'autor de novel·la negra Petros Márkaris. "Per la seva obra literària basada en denunciar, des d'un punt de vista progressista, valent, social i popular, les contradiccions econòmiques i culturals d'Europa", ressalten.

El premi a associació és per a la Fundació Rosa Oriol, capitanejada per Sor Lucía Caram. "Per la seva tasca solidària i humanitària i per aconseguir, amb l'esforç personal, implicar-hi la societat civil", ressalta el jurat.

El LiberPress memorial rep un doble reconeixement. Un és el memorial Sarajevo, recordant els atacs criminals de les tropes sèrbies que van bombardejar el mercat de Sarajevo dues vegades provocant nombrosos ferits. El segon és el memorial Srebrenica, en record de la massacre de 1995 durant la Guerra dels Balcans i als atacs on van morir entre 9.000 i 11.000 homes i adolescents.

Finalment, el premi LiverdPRess és per a Carlos Drews, el doctor en zoologia i director del programa d'espècies de World Worldlife Fund (WWF).