Exemple de publicitat simultània emesa durant els programes de televisió de Cuatro. EIX
ACN |
Barcelona
26-10-2015 16:04
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Un estudi de la UAB ha conclòs que fins al 77% dels adults més grans, a partir dels 68 anys, no reconeixen la marca ni el producte anunciat en la publicitat simultània emesa durant els programes de televisió. L'estudi analitza per primera vegada com aquest grup de població, en comparació amb els telespectadors més joves, atén i processa la informació que apareix a la pantalla juntament amb el programa sense interrompre'l. Els investigadors han fet l'estudi amb 30 joves i 30 adults més grans amb tecnologia 'eye tracker' –de seguiment ocular- i qüestionaris de reconeixement del contingut davant l'anomenada Publicitat No Convencional.
Concretament, la Publicitat no Convencional es presentava mitjançant una pantalla dividida, un 'bànner' o sobreimpressió (anunci animat a la part inferior de la pantalla) i animació, normalment el logotip de la cadena de televisió. Així, la PNC capta l'atenció dels adults igual que la dels joves, encara que la quantitat d'atenció dispensada depèn del nivell d'intrusió de la publicitat. Durant la pantalla compartida, els adults dispensen més atenció al programa que els joves, mentre que quan apareix el 'bànner' o l'animació l'atenció visual dels dos és la mateixa. Durant el 'banner', la publicitat capta totalment l'atenció en detriment del programa, mentre que durant l'animació, el programa i la publicitat s'atenen per igual.
Segons l'estudi però, a l'hora de reconèixer els continguts de televisió visualitzats, només un 23% reconeix alguna marca o producte anunciat, davant del 88% dels joves que sí ho fa. A més, el 61% dels adults mostra una situació de bloqueig –enfront del 4% dels joves- quan han d'identificat de forma espontània la informació que acaben de veure.
"Els adults més grans, igual que els joves, atenen la PNC a un nivell preatencional o inconscient, encara que els primers gairebé mai l'arriben a identificar i reconèixer. Per tant, aquest tipus de publicitat no és eficaç en ells per la dificultat que tenen a l'hora de processar i separar la informació rellevant –el programa- de la supèrflua –publicitat- encara que no confonguin tots dos", segons la professora del Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació de la UAB, Elena Añaños, que també ha dirigit l'estudi.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!