L'escriptora Maria Barbal durant una entrevista amb l'ACN a Barcelona. ACN
ACN/ Violeta Gumà |
Barcelona
15-11-2015 11:31
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Ara fa 30 anys que va aparèixer a les llibreries la novel·la 'Pedra de tartera', una obra que estava cridada a marcar un punt d’inflexió en la literatura del moment i que va suposar el debut de l'escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949). Amb motiu de les tres dècades d'història, Columna ha publicat una edició especial de la novel·la, que la mateixa escriptora ha reescrit. Sense canviar l'essència de l'obra original, Barbal ha aprofitat per introduir una nova escena i dos fragments que donen més informació sobre els personatges. En una entrevista a l'ACN, Maria Barbal reconeix que 'Pedra de tartera' l'han fet més els lectors que ella mateixa.
'Pedra de tartera' narra la història de la Conxa, un dona del Pirineu emigrada a Barcelona i amb una vida intensa marcada pels dies foscos de la guerra civil.
Ja de gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on va passar la major part de la seva vida, la Conxa refà la seva trajectòria vital a 'Pedra de tartera' en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista.
Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics com l’adveniment de la República, la Guerra Civil o els primers anys del franquisme però, d’una banda, també es veu influïda per les característiques pròpies del seu entorn, com la pobresa de la família o el sistema patriarcal de la societat rural on creix.
Reedició de la novel·la
L'editorial Columna ha reeditat la novel·la amb alguns canvis que ha introduït la mateixa Barbal, millorant qüestions lèxiques, dialectalismes o estructures perquè funcionessin millor. El punt "més agosarat" ha estat, segons l'autora, introduir una escena i dos fragments, però que no representen "cap novetat crucial en la novel·la", sinó que li han arribat "suggerits al llarg dels anys".
Fixant la mirada enrere, l'escriptora reconeix a l'ACN que 'Pedra de tartera' era una novel·la que li va resultar "necessària" i que li va despertar les ganes de continuar escrivint. Encara avui, es mostra aclaparada per l'èxit "inesperat" de la novel·la generació rere generació. "La forta reacció ha provocat que no me n'hagi pogut desvincular al llarg dels anys", ha insistit.
Cada obra té una personalitat pròpia
L'experiència que li va aportar aquesta primera novel·la li va fer constatar que cada obra té les seves "exigències" i la seva pròpia "personalitat", una circumstància que "t'obliga" a respondre "d'alguna manera".
Així mateix, ha afirmat que se sent "impressionada" pels 30 anys que té l'obra i que parla d'un món que ja no existeix. "Parcialment, el paisatge encara hi és, però costa molt d'imaginar una Conxa més d'aquesta època, perquè sense el trencament que representa una guerra no hauria pogut escriure la novel·la", ha asseverat.
Malgrat això, i amb el pas dels anys, ha explicat que la veu de la Conxa, d'una edat actualment més propera a la seva, li ha arribat ara "més nítida".
L'obra es ven conjuntament amb un volum titulat 'Pedres a la tartera', un llibre d'homenatge editat amb motiu de l'efemèride en el qual hi ha col·laborat cinquanta escriptors, traductors, crítics literaris i lectors. Per Barbal, és el "millor regal" que li podien fer amb motiu dels 30 anys.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!