Tots els color que Desitges

Els colors que defineixen millor Sitges són el blanc i el blau, sobretot la ratlla de blauet pintat als peus de les parets blanques; el blau Montserrat de portes i finestres que identificava les cases dels pescadors i les distingia de les dels pagesos, pintades de verd maragda. Els colors de Sitges són també el vermell de la creu de sant Jordi en la bandera local i el groc del castell de l’escut; els roigs i els granats de clavells i roses, els grocs de cors de la margarida, ull de sol ales de neu, i les flors ben lleus. La llum, però, és qui dóna vida al color i la llum suburenca ha estat el reclam que ha encaterinat la mitja humanitat que, per ase o per bèstia, ha trepitjat el terrer del passeig riberenc, ornat de palmeres, on els anys setanta s’hi establiren pintors i hippies.

Els pintors sitgetans del segle XIX, els pintamones, varen quedar ben retratats el 1895 per Càndid Duran, en una tela emmarcada en un marc oval on, a més d’en Rusiñol, l’Antoni Almirall i ell mateix, hi apareixen Arcadi Mas i Fondevila, Joaquim de Miró i Miguel Utrillo; tots ells armats amb una mena de llança que culmina en un pinzell ample i pla, l’estri que els pintors de parets empraven per fer els retocs i les sanefes; també els escenògrafs utilitzaven aquests llarguíssims pinzells treballant drets amb el llenç a terra. Les dues galledes que porten aquests pintamones regalimen pintura blanca i blava, mentre que la gossa d’en Rusiñol, la Love, apareix saltant en primer terme fugint de la processó laica i esbojarradament bohèmia.

Els colors del vi amb les múltiples tonalitats i iridescències és el tema i motiu d’inspiració dels artistes del Ardhara, que presenten armes a la sala Portal del Pardo del Vendrell, acompanyant-la amb una intervenció als jardins de la fundació Apel·les Fenosa titulada Paradeisos, el paquet es completa amb el toc gastronòmic Els colors del vi als fogons, que agermana plàstica i arts visuals amb enologia, cuina i productes de proximitat, gràcies a l’associació Terra i Taula, unió del productors i cuiners del Baix Penedès.

El color de la pell, és el títol d’una de les sèries de retrats fotogràfics que Peter Knapp exposa a la fundació Stämpfli de Sitges, dins la recent inaugurada L’homme est partout; els ciutadans de Cergy Pontoise, conurbació prop de París on els impressionistes van formar escola, s’han deixat retratar per a comprovar la diversitat de tonalitats  en el color de pell, assimilat al número de la gamma Pantone. El posat rialler dels models descarta qualsevol connexió racista però la història d’Europa va marcar damunt la pell dels presoners dels camps de concentració alemanys tatuatges impossibles d’esborrar i que no hem d’oblidar mai. Knapp és artista fotògraf, col·laborador de dissenyadors i director artístic de revistes de moda, però no per això aliè a la història contemporània que, com a europeu nascut a Suïssa l’any 1931, ha viscut en pròpia pell, escoltant els crits i buscant els conductes de llum per on escapar. Peter Knapp com a fotògraf analògic pensa en termes de negatiu i positiu.

El paper de l’art i l’art del paper reuneix a l’Estudi Vidal 15 artistes sitgetans en la quarta convocatòria del Paper-Art, sorgida de la tertúlia bohèmia del Retiro. Altres 6 artistes es presenten a la Sitges Gallery del carrer de l’aigua, cada un en el seu estil pintant un bolso de pell exclusiu. Sorella Acosta, des de la galeria Out of Africa, proposa Street Attitude amb obres de l’artista camerunesa Kristine Tsala. El Nadal truca a la porta de les consciències. Obrim?
     

Isidre Roset i Juan. Crític d’art.