Vilanova continuarà excavant i deixant al descobert les restes del jaciment d'Adarró

Les excavacions a la parcel·la municipal d'Adarró continuaran l'estiu vinent amb un nou camp de treball organitzat per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El Diputat d'Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Josep Ramon Mut, ha visitat el jaciment acompanyat de la regidora de Cultura Teresa Llorens i el regidor d'Urbanisme Gerard Llobet, i ha confirmat la inversió de 20 mil euros, que permetran, entre altres coses, fer un segon camp de treball l'estiu de 2016.

El mes de setembre ja es va fer un primer camp dirigit per un grup d'arqueòlegs de la Diputació, que ja va invertir uns primers 20 mil euros. Ara, l'objectiu és continuar excavant i deixant al descobert les restes d'aquesta parcel·la, per acabar-les consolidant i fent-les visitables.

El següent pas és redactar un projecte de museïtzació conjunta de les dues zones del jaciment: la primera, que ja és visitable i que depèn de la gestió de la Diputació, conserva restes d'un poblat ibèric. I la segona, la parcel·la municipal de l'altra banda del carrer de Ponent, allotja les restes d'una vil·la romana. El projecte ha d'incloure un recorregut de visita per les dues zones, sense problemes d'accessibilitat, amb plafons explicatius, un centre d'informació i serveis higiènics.

La visita al jaciment va estar guiada per l'arqueòleg que dirigeix l'excavació des dels seus inicis, Albert López Mullor, que va explicar que en aquesta zona entre Tarragona i el Garraf, anomenada Cossetània, trobem aquest important poblat ibèric, que va jugar un gran paper com a explotació agropecuària, i que gràcies a la proximitat amb el mar elaborava vi que exportava cap a Itàlia. Posteriorment, amb la conquesta romana, es va convertir en una gran vil·la romana que va funcionar fins al segle VI.

Les excavacions de la Diputació de Barcelona van començar el 1955, però el 1972 es van construir uns blocs de pisos a la zona. El 1977 es va prohibir construir, i a partir de 1983 la Diputació va agafar les regnes de les excavacions arqueològiques, acompanyades de la consolidació de les runes, i fent una part visitable. Des de 1993 la parcel·la pertany a la Diputació, que hi fa les tasques de conservació i manteniment i gestiona les visites concertades els caps de setmana.

Pel que fa a la parcel·la municipal, és propietat de l'Ajuntament de VNG des de 1998, i ara Ajuntament i Diputació es volen centrar en fer els treballs d'excavació i consolidació d'aquesta zona a l'altra banda del carrer, aprofundint en la zona que era de residència, i on també es guardaven les àmfores i les premses per fer vi i oli. La regidora Teresa Llorens va explicar que "l'Ajuntament vol que aquesta part també sigui visitable, i que ens serveixi per completar i relligar el discurs d'una façana marítima que estem posant en valor també amb el centre d'interpretació del Far, justament a l'altra banda".