Olga Borràs: 'Les injustícies les porto molt malament'

La periodista Olga Borràs Boada contagia l’entusiasme amb els darrers passos de la seva darrera novel·la. Una obra que ha caminat força des de que va guanyar un concurs literari sota el títol de “Cartes al més enllà” (2011) escrita i publicada en valencià i que ara, amb format digital i imprès, adaptada i treballada minuciosament, “no pas traduïda” -senyala Borràs- s’ha publicat en castellà de la mà de l’editorial sevillana Babidi-bú. L’editorial que sota la direcció de Chema Garcia, “el meu mentor” diu Borràs, sens dubte ha apostat, encertadament, en la publicació per un ampli públic d’una novel·la que parteix d’un truncament en la vida d’una adolescent i que conté en les seves pàgines episodis de tendresa, de ràbia, de dolor, de violència i d’amors.

Una protagonista en primera persona i una segona protagonista que no hi és però que sempre hi està, són l’eix d’un relat on la quotidianitat  de les relacions entre companys de classe, la família i les xarxes socials, es veuen girant al voltant d’uns sentiments entre la innocència i la maduresa.

En una conversa amb Olga Borràs per EIX DIARI una evidència remou les nostres paraules: que la vida, la nostra o aquella que passa al nostre voltant, no és aliena a la literatura, com la literatura no és aliena a les nostres vides. Llegim, o escrivim per ser més lliures, diu la dita... però  llegim i escrivim també perquè potser sigui una necessitat. Així és a la novel·la. Una novel·la fresca, contundent en la forma i en llenguatge, on l’escriptura és part del relat en sí mateix.

En un dels rerefons de Dhalia-16 es planteja un tema aquests dies malauradament protagonista de moltes portades d’informatius: l’assetjament escolar, la indiferència entesa com a malícia, l’opressió i la crueltat que es pot viure entre les estretes reixes d’un pati d’institut o la salvatgia de les parets d’un passadís que pot ser infinitament llarg.  I un risc que recorre les xarxes socials: no és un joc com aquell de “qui és qui” sinó més aviat un laberint d’ombres xines on allò menys versemblant és possible, tot i que “ a mi no em passarà mai” que s’acostuma a dir.

Lectura obligatòria perquè l’aprenentatge és obligatori. Aprendre de les experiències és obligatori. Diu l’Olga Borràs que en bona part la novel·la és una reacció “Sento una necessitat. No em puc quedar mirant i no fer res. Les injustícies les porto molt malament” i això ha portat a l’autora i creadora de Dhalia-16 a participar en presentacions a Instituts, col·loquis i debats on el més important “no és tant que incomodes a qui practica el bulling, sinó sobretot a qui el pateix. Acostar-se a qui el pateix és contribuir a que es pugui sentir millor”.

Ha estat en diversos centres de secundària per vocació. Una vocació que ens posa en evidència que Dhalia-16 ja no és només una novel·la, és un repte. Un màgic i vocacional repte que atrapa a adolescents i contagia a la resta, doncs, tinguem l’edat que tinguem, hi ha sentiments i emocions que són universals, que les arrosseguem pels diversos escenaris de les nostres vides i de les nostre edats. Poden ser fotografies del present o records de la nostra pròpia joventut. Però hi són. Sempre hi són.

Com ha arribat Dhalia-16 a ser una realitat a les nostres mans, ara que es distribuirà en les principals llibreries d’arreu del país, serà part del que Olga Borràs explicarà en la presentació del proper diumenge. Algunes persones ja ho sabem, però que ella ho torni a explicar promet.