Restauren dos timbals bicentenaris del ball de diables de la vila de l'Arboç

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, retorna els dos timbals de fusta policromada que durant més d’un segle han acompanyat el Ball de Diables de l’Arboç, després d’haver estat restaurats.

Es tracta de dos tabals de fusta, de tipus militar, dels quals es desconeix quan van ser realitzats, però que la tradició oral sempre ha considerat com a procedents de la Guerra del Francès. Els dos timbals, propietat de l’associació del Ball de Diables de l’Arboç, estan construïts en fusta de faig, presenten elements de ferro, bronze, corda, cuir i pell, i estan policromats amb decoracions verdes, grogues i vermelles sobre fons negre.

Els timbals tenen un mínim de 150 anys, atès que les caixes de metall ja eren usuals al darrer terç del segle XIX. A més, el mecanisme de la bordonera és força típic de les peces anteriors a 1900. Un detall que també fa pensar en el seu origen militar és que en dos dels quatre cèrcols originals, avui conservats a part, ja que els tabals es van seguir usant fins fa pocs anys, hi ha gravats els números 4 i 7, fet que porta a pensar en número de regiment, de destacament, etc. Els dos timbals podrien ser, doncs, originaris de les tropes franceses. Si bé això no es pot demostrar, sí que sembla clar que tenen una proporció que s’adiu als timbals militars dels segles XVIII i XIX. El cos realitzat enterament en fusta, i la seva robustesa, fan pensar en una possible datació al tombant de 1800, si no d’abans.
Els tabals són importants a nivell simbòlic per a la vila de l’Arboç, ja que recorden un mal moment històric i s’utilitzen precisament per  personificar i donar visibilitat a un element festiu que encarna el maligne.


Intervenció sobre els timbals

L’ús continuat dels timbals fins fa uns 10 anys ha provocat que el seu estat arribés a ser força delicat. Abans de la intervenció, tenia restes de brutícia i pols, es podien observar zones amb la policromia desgastada, bruta o despresa del tot, i s’observaven nombrosos rastres d’atac d’insectes xilòfags, que havien debilitat l’estructura de fusta. Un dels timbals presentava, fins i tot, un trencament en el seu cos perquè el material debilitat no va poder suportar l’esforç físic dels tensors de corda. Gairebé tots els elements metàl·lics presentaven restes de corrosió. Les pells tenien brutícia i estaven resseques. Tan sols un dels timbals conservava el bordó, tot i que, molt probablement, de la mateixa manera que les pells i les cordes, tots aquests elements s’haurien substituït i reemplaçat diverses vegades al llarg de la història d’ús de l’instrument.

El Departament de Cultura s’ha fet càrrec del 40% del finançament de la restauració. Per dur a terme la rintervenció, en primer lloc, les peces s’han sotmès a un procés de desinsectació per anòxia durant dues setmanes, a la cambra d'anòxia del CRBMC. Posteriorment, també s’ha aplicat un producte preventiu antixilòfags. A continuació, s’han desmuntat les peces i s’han netejat tots els elements per separat, primer en sec i posteriorment amb sistemes de neteja aquosa i mitjançant dissolvents.

Les zones despreses, separades o deformades s’han tornat a unir, i s’han reforçat estructuralment amb cola blanca i serjants de subjecció, per a adherir-les. En alguns casos ha estat necessària una reintegració matèrica amb massilla de reintegració sintètica. Tots els elements de fusta s’han sotmès a un procés de consolidació amb resines acríliques.

En zones on s’havia perdut la policromia i quedava a la vista la capa de preparació o la fusta nua s’ha dut a terme un retoc cromàtic amb aquarel·la negra i, puntualment, amb pintura acrílica, per homogeneïtzar-ne l’aspecte.

Els elements de pell (membranes i tensors dels encordats) s’han netejat i nodrit amb productes especialment formulats per a pells i cuirs. Els elements metàl·lics s’han netejat mecànicament i s’han inhibit, i se’ls ha donat, finalment, una capa de protecció.

Els timbals s’han tornat a encordar, seguint el mateix model de tècnica amb què havien vingut, recol·locant els cèrcols antics i tots els altres elements que els acompanyaven en la seva arribada al Centre: les cordes, els tensors de cuir i una dels bordons.