Joan Amorós: “Catalunya té una creativitat fantàstica i es mereix reconeixement internacional”

El banc de sang, el calendari cristià o el submarí són algunes de les 223 aportacions de Catalunya al progrés universal que la Fundació Occitano-Catalana ha reunit en un llibre que, després de la seva publicació en català el 2014, ara s’edita en anglès, francès i castellà. “Un dels objectius del llibre és afavorir el reconeixement internacional de Catalunya”, explica a l’ACN el president de la Fundació Occitano-Catalana i de FERRMED, Joan Amorós. “Catalunya és una nació que ve de lluny, que ha tingut una projecció internacional increïble, que té una capacitat de creativitat fantàstica i això ha de servir perquè ens n’adonem que mereix un reconeixement internacional”, explica.

El llibre, de més de 700 pàgines, inclou 223 aportacions catalanes universals, ordenades cronològicament i il·lustrades, i ja s’ha presentat a Brussel·les. En les properes setmanes, es portarà a París i Viena, i Amorós vol que “vagi a parar a tot arreu, a ser possible a la taula del president Obama, també”.

“Hi ha aportacions que són espectaculars: Ramon Monturiol va inventar el submarí, i era català!”, recorda Joan Amorós, que també avisa que “ningú sap” que un altre inventor català, Ramon Casanova, va crear el primer motor de reacció, molt abans que els alemanys en fessin un de similar per bombardejar Londres durant la Segona Guerra Mundial.

“Volem crear autoestima entre els catalans, perquè no som conscients del molt que hem fet”, defensa Joan Amorós, que lamenta que no es tracta d’una qüestió de “falsa modèstia”, sinó més aviat de desconeixement, tant a casa com al món. “Ens ho han amagat, moltes aportacions les han fet passar com si fossin d’espanyols. A Pau Casals com el feien anar pel món? Com a Pablo Casals!”, puntualitza Amorós. “El llibre demostra que Catalunya és una nació de primeríssim nivell”, defensa, “una nació important dins del projecte europeu” que cal donar a conèixer.

“Hi ha aportacions realment pintoresques. Tots fem servir el calendari tan tranquils, i ningú sap que va ser un invent català”, diu Amorós. I explica, en aquest sentit, que va ser l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, el 1180, que va impulsar el calendari cristià, acabant amb la tradició de comptar els anys segons els regnats dels monarques. “Cada país tenia regnats diferents i va dir: ‘Perquè no ens posem d’acord?’ Es va començar a aplicar a la resta de la Corona d’Aragó, després a Castella, França i així fins a la resta del món”, indica.

També va ser un català, Joan Pujol, que va treballar com a espia doble pels aliats i va aconseguir enganyar els nazis sobre els plans de les tropes britàniques i americanes de desembarcar al continent. “Va salvar moltes vides”, destaca Amorós, que recorda que Pujol va fer-ho tan bé que “els alemanys s’ho van creure i el van condecorar, i els anglesos també”.

El llibre constata els efectes de la guerra i el conflicte en les aportacions catalanes. “Es va aguditzar l’enginy”, assegura Amorós, que recorda que “el banc de sang és un invent català”. “Abans quan es feia una transfusió havies de posar el que donava la sang i el que la rebia un al costat de l’altre. I llavors algú va dir: ‘Per què no ho emmagatzemem i ho anem distribuint?”, recorda el president de la Fundació Occitano-Catalana. També durant la Guerra Civil, el doctor Trueta, va fer aportacions molt útils a la medicina, com el sistema per curar les fractures sense crear gangrenes. Per culpa de la guerra, també, “molta gent es va haver d’exiliar, i per això moltes aportacions s’han fet des d’altres països, per part de gent catalana”.

El llibre, editat per una campanya de micromecenatge i publicat per l’editorial Pagès, recull també aportacions de personatges com ara Ramon Llull, Pau Casals, Dalí, Miró, Tàpies o Dalí, així com moltes aportacions anònimes. L’edició també fa un repàs de la història de Catalunya i destaca les aportacions de tipus cultural com la sardana o els castells.