Acadèmics i periodistes presenten a Madrid un manifest “per reclamar la pluralitat lingüística a l’Estat”

Un grup de persones del món de la cultura han presentat aquest migdia a Madrid el “Manifest per el reconeixement i del desenvolupament de la pluralitat lingüística d’Espanya” que firmen més de 200 acadèmics, lingüistes, literats o periodistes com Carme Riera o Sergio Vila-Sanjuán. El manifest té com a objectiu “aconseguir un ampli consens social, territorial i polític en favor del desenvolupament de totes les llengües de l’Estat i fer efectiva la convivència lingüística entre tot els seus ciutadans”. El codirector del Seminari que impulsa aquest document, Carles Martí, ha dit que una Llei que reconegués el plurilingüisme i la plurinacionalitat a l’Estat faria que “moltes persones que ara són independentistes entenguessin que Espanya pot canviar i que la independència no és tan necessària”

Aquest document és fruit del treball del “Seminari sobre el plurilingüisme a Espanya”, que codirigeix l’exsenador socialista Carles Martí. Assegura que el manifest “vol sumar esforços i generar consensos" perquè el govern de l’Estat “promogui una llei que reconegui, empari i difongui la pluralitat lingüística d’Espanya”.

El text parla de la necessitat de reconèixer explícitament les llengües cooficials de l’Estat (català, basc, gallec i aranès) i també el lleonès, i l’aragonès.

La Llei, “que no hauria d’entrar en col·lisió amb les competències dels Estatuts d’Autonomia” dels diferents territoris de l’Estat, hauria d'incloure diferents aspectes com ara “el dret individual de la ciutadania d’utilitzar les llengües de l’Estat en l’Administració General de l’Estat, el Poder Judicial i en el Congrés dels Diputats”. També contemplar l’ús de les llengües per part de les altes institucions de l’Estat com el Tribunal Constitucional, la Junta Electoral Central o la Prefectura de l’Estat.

La nova legislació hauria de “difondre el caràcter plurilingüe d’Espanya en l’educació, cultura i els mitjans de comunicació, així com el “desenvolupament dels continguts educatius curriculars entorn al caràcter plurilingüe d’Espanya i al coneixement de les llengües no oficials en les seves respectives CCAA”.

En aquest sentit, els integrants d'aquest manifest, han parlat de la importància de que es compleixi la Constitució, perquè molts dels punts que proposen, diuen, "ja es podrien portar a la pràctica". En la línea de les noves propostes, també han proposat que les cadenes de televisió autonòmiques es puguin veure arreu de l'Estat com una manera d'afavorir el plurilingüisme al territori espanyol.

El viceconseller de política lingüística del govern basc, Patxi Baztarrika, un dels signants d’aquest document, creu que és important tenir una actitud pluralista i assegura que el problema de la llengua es una “qüestió estrictament política.

El manifest persegueix l’objectiu d’aconseguir la convivència lingüística entre els ciutadans de l’Estat. Aquest és el primer objectiu de qualsevol projecte polític, garantir la convivència”, ha explicat Baztarrika, després d’una lectura conjunta del document en castellà, català, basc, gallec, aragonès, aranès i lleonès.

En un col·loqui entre alguns dels signants del manifest, tots ells han coincidit en afirmar que la Constitució Espanyola i els diferents Estatuts Autonòmics “van obrir una porta important a la pluralitat lingüística, però que tenim una assignatura pendent que consisteix en que les institucions assumeixin com a propi el plurilingüisme”. Baxtarrika assenyala que el castellà no ha de ser l’única qüestió d’Estat que es tracti, sinó que, abans, ha de prevaler el plurilingüisme

Segons els signants del document, aquesta feina l’ha de du a terme el futur govern espanyol. En aquesta línia, el responsable federal de cultura del PSOE, Ibán García del Blanco, ha valorat positivament el pacte firmat ahir entre Pedro Sánchez i Albert Rivera, president de C’s per arribar a un pacte d’investidura que faci a Sánchez president.

Del Blanco creu que amb aquest acord de govern “hem donat un salt important qualitativament parlant, perquè per primer cop una part de la centre dreta assumeix la pluralitat lingüística com un factor important per avançar”, ha dit Del Blanco, que ha volgut “donar la benvinguda a la dreta neoliberal que està disposada a avançar en el plurilingüisme”, en al·lusió al partit d’Albert Rivera.