Lluïsa Sallent: 'Sóc un ocell de bosc'

“Simplificant, conec des de fa temps l’obra de la Fundació Ave Maria i volia ajudar i vaig pensar, si el què faig té un valor els hi puc donar. Així sento que col·laboro amb les meves possibilitats”.  Així de contundent i amb la claredat de qui expressa sentiments més enllà de les paraules i amb un somriure per damunt de tot vital, Lluïsa Sallent ens explicava el passat dimarts, durant el muntatge de l’exposició, el motiu de la seva aportació a la Fundació Ave Maria, que ara serà el centre d’una mostra a l’Edifici Miramar de Sitges.

Al seu costat hi havia Lluís Barbadillo, voluntari i comissari del Fons d’Art de la Fundació i ara comissari d’aquesta exhibició. Envoltades de l’explosió de colors, moviments i perfils de les figures de dones que engloben l’obra exposada, Lluïsa Sallent ens va traslladar en una frase el resum de la seva trajectòria: “ha estat una manera d’expressar la meva sensibilitat i compartir-la no saps amb qui... però que et fa sentir acompanyada”.

La vida i les persones que en ella ens participen de noves experiències són, al cap i a la fi, part del que ens empeny a fer i ser allò que som, però la força surt d’una mateixa. Així, Lluïsa Sallent, amb 81 anys, ens parla de com va arribar a les seves mans el primer pinzell en una nit de Reis, el seu primer retrat, el primer carbó al taller del pintor Pere Pruna, la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona al 1980, la seva amistat amb Isabel Pruna i sobre tot els sentiments de positivisme, vitalitat i lluminositat que evoca amb la seva obra i que, sens dubte, transmet amb les seves paraules.

“Dones” és l’exposició amb que la Fundació Ave Maria donarà a conèixer el conjunt de les quaranta-set pintures i una escultura de marbre que s’han distribuït en la primera planta de l’Edifici Miramar i de les quals, quan es procedeixi a la seva venda, el cent per cent de la recaptació anirà directament a l’obra de l’entitat. Es tracta d’ una donació que s’ha rebut amb entusiasme, no només pel valor econòmic sinó pel valor artístic que s’uneix a un fons d’art del que ja disposa la Fundació i que arriba a les 350 obres, en paraules de Lluis Barbadillo, si bé “el fons no és per vendre sinó patrimoni cultural de l’entitat”.

Les obres que es podran veure ens mostren la figura femenina en la seva nuesa i naturalitat. En una platja, al bosc, en un paisatge bucòlic o en un racó de casa... en la solitud i en la companyia, amb una mirada de nostàlgia i una mirada d’esperança... amb llum, color i vitalitat. Els mateixos sentiments que Lluïsa Sallent transmet al mateix temps que es confessa aventurera... “com un ocell de bosc” i sensible com la seva obra. Felicitacions a la Fundació per haver captat l’essència dels sentiments de Sallent i agraïments a Sallent per la seva gran obra en tots els sentits, pel contingut i pel camí de la seva aportació a l’art i a la societat a través de la seva contribució.