Els festivals preveuen pocs canvis després de la sentència i aposten per la conciliació amb els veïns

Els festivals musicals de Catalunya que tenen lloc al centre de les ciutats conviuen amb certa harmonia amb els veïns, però la recent sentència del TSJC que obliga a canviar d'emplaçament el Nowa Reggae i el Vida després d'una denúncia veïnal els fa témer possibles conseqüències. En general, els organitzadors acoten horaris i aposten per escenaris rotatius en diversos espais de la ciutat per fer possible el descans veïnal. Amb tot, reclamen l'aprovació urgent d'un nou marc legal que blindi la celebració dels festivals catalans com la que planteja el Govern, a través de la modificació de la futura Llei d'espectacles. L'ACN ha parlat amb els responsables del festivals Vijazz, l'Arts d'Estiu, l'(a)phònica, el Clownia, el MMVV, l'Anòlia, l'Strenes, Porta Ferrada, l'Acústica, el Sons del Móni l'Ítaca per avaluar com aborden la nova situació.

Trencar estereotips

El Vijazz de Vilafranca del Penedès, que se celebra l'últim cap de setmana de juliol amb concerts a l'aire lliure a diferents espais del centre del municipi, no es planteja cap mesura extraordinària arrel de la sentència del TSJC, ja que consideren que les condicions horàries del seu festival no generen molèsties –els concerts acaben pels volts de la una de la matinada.

L'organització assegura que en les seves nou edicions només ha rebut "alguna queixa" puntual, però tot i això reclamen canvis legislatius per evitar situacions com la del Nowa Reggae. En aquest sentit insten la Generalitat a garantir la continuïtat dels festivals i els situï en igualtat de condicions respecte altre tipus d'esdeveniments a l'aire lliure, com festes majors.

"Cal que l'aplicació de la normativa no es faci mesurant amb una vara diferent en funció de la festa", ha demanat el portaveu del Vijazz. I és que a parer d'Ocaña, el cas del Nowa Reggae de Vilanova i la Geltrú ha esclatat perquè es tracta de música jamaicana, que mobilitza majoritàriament públic d'estètica 'rasta'.

Un altre festival acostumats a s'etiqueti el seu públic és el Rock Fest, que des de fa tres anys porta els fans del rock dur a Santa Coloma de Gramenet. La promotora del festival, Inés Quintana, es refereix al Nowa Reggae en aquest sentit: "Els estereotips existeixen, però no pretenem trencar-los. Només volem que fans del metal tinguin un festival per gaudir-ne".

El Rock Fest se celebra a mitjans de juliol al Parc de Can Zam, un espai verd envoltat per barris densament poblats de Santa Coloma. Tot i això, els problemes veïnals, asseguren organització i Ajuntament, són inexistents. "L'Ajuntament està encantat i necessita que es facin activitats. Si es volen carregar totes les activitats culturals... cal buscar l'equilibri", exclama Quintana.

Promoció de la cultura i del territori

Un altre municipi amb festival d'estiu a l'aire lliure és Pineda de Mar, que des de fa cinc anys acull l'Arts d'Estiu. Les darreres edicions han tingut lloc al pati de l'escola Sant Jordi, al bell mig del casc urbà i, ara per ara, tampoc es preveuen canvis. L'organització assegura que te cura del volum de la música i els horaris per garantir el descans dels veïns.

El director del festival, Xevi Gómez, defensa que "a l'estiu en un lloc de costa el que vol la gent és estar a l'aire lliure" i argumenta la ubicació del certamen per un motiu de "promoció del poble", més enllà del fet cultural: "Volíem un espai cèntric perquè el comerç tingui també la gent a prop. Si marxéssim a un polígon el públic no gaudiria del poble"

"Hi ha d'haver un punt de sentit comú. El que viu a tocar de la carretera també te sorolls i aquí el que hi ha són concerts fins a les dotze de la nit dels divendres d'estiu". El primer anys el festival va allargar la 'festa' fins a les dues de la matinada i en veure que es generaven problemes es va decidir limitar el festival a l'horari dels concerts.

Qui també hi veu beneficis més enllà de la promoció cultural és l'organització de l'Embassa't, a Sabadell. El seu director, Arnau Solsona, veu els festivals com un atractiu econòmic per a la zona que els aculls, però això no treu que s'hagi d'impulsar una llei catalana que regularitzi els festivals per no deixar desemparats els ajuntaments.

En tot cas, apunta que l'Embassa't no és un festival que generi grans aglomeracions ni allargui els horaris a la nit i per això no s'han trobat amb problemes de convivència destacables. "Sempre hem intentat adequar-nos a les normatives i llicències que ens proporciona l'Ajuntament de Sabadell", afirma.

L'Embassa't celebra enguany la seva vuitena edició i en aquests anys ha passat per tres escenaris: el recinte municipal de piscines La Bassa, els jardins d'una entitat privada i enguany se celebrarà entre el 9 i el 12 de juny a l'espai municipal de Can Marcet. En tots els casos, explica Solsona, s'ha parlat amb els veïns i se'ls ha convidat a participar del festival.

La FMC demana regular per evitar els oportunistes

El president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, lamenta que el cas del Nowa Reggae pugui tenir "impacte" en altres festivals molt arrelats als municipis i que ja s'han convertit en una "marca" de l'estiu en el conjunt de la costa catalana.

És per això que l'entitat municipalista reclama un nou "paraigües legal" perquè els ajuntaments puguin tirar endavant les seves programacions i que la sentència del TSJC no senti precedent ni obri la porta als oportunistes: "Hi ha gent que fins ara no ho veia un problema i que ara es podrien activar", adverteix.

En aquest sentit, Amor diu que "malauradament hi haurà una altra norma" perquè amb el sentit comú no n'hi ha prou. "Estem en una societat on cada vegada més el primer que li surt a un veí es dir-te que 'ens veurem als jutjats' i calen garanties per desenvolupar activitats que històricament s'han fet".

Girona aposta pel consens entre veïns i festivals

L'Ajuntament de Girona manté una aposta ferma pels festivals de tots els estils, que s'engloben sota el paraigües de la marca 'Girona, ciutat de festivals'. Entre l'oferta hi ha alguns esdeveniments musicals de nit que es fan a l'aire lliure i, en ocasions, en entorns urbans on la música en viu ha de conviure amb els veïns. En són exemples les cites com el Tempo sota les estrelles, l'Strenes o les mateixes fires de la ciutat que, a banda de l'escenari de la Copa, també programes concerts a la plaça Sant Feliu.

L'Associació de Veïns del Barri Vell és una de les més actives i ja ha registrat una instància a l'ajuntament queixant-se per les molèsties de la darrera cita musical que ha viscut Girona, el festival Strenes. Aquesta cita va néixer el 2012 de la mà de Promo Arts Music i porta una quarantena de concerts a la ciutat, amb moltes de les estrenes de la temporada musical catalana. El director del festival, Xavi Pascual, ha defensat que els establiments de la zona van fer més caixa durant els dies dels concerts i que així els ho van fer saber. "S'ha de trobar l'equilibri entre que la proposta creixi i es consolidi i no molestar els veïns", reflexiona alhora que recorda que "ningú munta un festival per molestar altra gent".

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, ha remarcat que l'aposta de l'ajuntament passa pel consens i el diàleg amb els veïns. Ribas recorda que en tots els esdeveniments musicals es col·loquen mesuradors de decibels per evitar que se sobrepassi el límit establert però reconeix que tenen un problema en alguns punts de la ciutat, com en el Barri Vell.

Aposta per buscar escenaris rotatius a Girona

Per això, l'aposta del consistori passa per fer rotatius els escenaris dels festivals. Segons Ribas, volen que no sempre es facin els concerts allà mateix per tal de no generar molèsties sempre als mateixos barris i evitar que el Barri Vell monopolitzi els esdeveniments musicals. El regidor també aposta per limitar els horaris dels concerts per tal que no acabin massa tard. Tot plegat són mesures que volen consensuar amb els veïns, amb qui es reunirà properament.

No obstant això, remarca que no els consta cap denúncia i que la sentència de Vilanova no els fa patir. A més, es mostra convençut que podran fer compatible el descans dels veïns amb l'aposta per la musica en directe per situar Girona "com a capital cultural". "Volem trobar punts d'encontre per poder establir regles de joc que facin sentir-se còmodes a les dues bandes", ha remarcat.

Tranquil·litat al Porta Ferrada de Sant Feliu

En el cas del festival de la Porta Ferrada, l'escenari principal s'ubica a l'Espai Port, que té cabuda per a més d'un miler d'espectadors però no té veïns a les immediacions. El director, Albert Mallol, recorda que el festival compta amb 54 edicions i que, per tant, té una "convivència bona i sana amb la ciutat". A més, remarca que l'escenari està dissenyat perquè el so vagi en direcció a les grades i no es propagui cap als voltants, per tal de minimitzar sorolls.

D'altra banda, Mallol també assenyala que els horaris dels concerts són "assenyats" i que no acaben de matinada. El fet que el festival es faci a l'estiu i que Sant Feliu de Guíxols sigui una població marinera i turística també és un element que, segons Mallol, juga en favor seu. Per tot plegat, des del Porta Ferrada estan molt tranquils i no temen que cap queixa de veïns els pugui obligar a canviar res del festival.

Blindar els festivals amb una nova llei

Figueres acull, des de fa quinze anys, l'exitós festival Acústica, amb concerts en cinc espais urbans propers al museu Dalí al llarg de tres dies de finals d'agost. El seu impulsor, Xavi Pascual, assegura que la sentència judicial del Nowa Reggae no els preocupa perquè obeeix a una problemàtica veïnal molt concreta de Vilanova i la Geltrú que s'arrossegava des de fa una dècada i que no té per què estendre's a altres indrets del país.

De totes maneres, apel·la a la necessitat d'elaborar una llei catalana o un protocol per blindar els festivals de música, tal com passa amb les festes majors, que "estan protegides legalment per moltes denúncies veïnals que hi hagi". Des de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, així li ho van reclamar al conseller de Cultura, Santi Vila, en les trobades sectorials que s'estan organitzant arran del pronunciament judicial de Vilanova.

En defensa de l'Acústica de Figueres i del seu impacte econòmic

Pascual admet que l'organització d'un festival musical de caire urbà pot comportar problemes en el descans veïnal però recorda l'important flux econòmic que suposa per als pobles o ciutats que els acullen. Sense anar més lluny, l'Acústica va registrar una assistència de públic de 90.000 persones en la seva darrera edició, amb un impacte econòmic d'1,7 MEUR per a la capital altempordanesa. "Es tracta de posar en una balança dos dies de molèsties o beneficis per a la restauració, l'hostaleria i el sector terciari", assenyala.

En aquest sentit, l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha garantit la continuïtat de l'Acústica tal com s'ha concebut fins ara i planteja possibles solucions alternatives. "Inclús podem arribar a oferir allotjaments als veïns que es vegin impossibilitats de descansar durant aquells dies però no entenem el festival fora del centre de la ciutat, que és on té tot el sentit", ha indicat.

Sons del Món i Ítaca, altres exemples a pobles de l'Empordà

De la seva banda, el festival Sons del Món se celebra al recinte emmurallat de la Ciutadella de Roses, la plaça de la Basílica de Castelló d'Empúries, i en petits cellers empordanesos. "Es tracta d'espais patrimonials en què no hi ha veïns o bé molt pocs. La sentència no té per què afectar-nos", resumeix Pascual, que també n'és el director.

D'altra banda, des del festival Ítaca expressen "relativa preocupació" pel possible efecte de rèplica de la sentència del Nowa Reggae, que defineixen com "una marcianada" i que veuen "injusta" pel sector i els pobles que es nodreixen d'aquests esdeveniments. "Fins ara no tenim cap alarma de veïns per queixes de soroll, però no vol dir que, arran d'aquest cas, no en puguin venir", assenyala el seu promotor, Franc Arnau.

Ítaca se celebra entre el 26 de maig i el 8 de juliol, en diversos centres històrics de municipis del Baix Empordà com Torroella de Montgrí, Pals, Calella de Palafrugell, l'Estartit, la Pera o Gualta. "Precisament, l'objectiu del festival és fer concerts a les places dels pobles, tal com es feia amb les festes majors; aquest és l'esperit", remarca Arnau, que aprofita per recordar que l'organització d'aquesta mena de concerts de gran format ja impliquen un necessari compliment de normatives horàries marcades pels consistoris i que, segons assenyala, "sovint són estrictes".

Vic viu amb "harmonia" el MMVV

El regidor de Fires i Mercats de l'Ajuntament de Vic, Benjamí Dòniga, ha explicat a l'ACN que després de conèixer la sentència del TSJC contra l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú pel festival Nowa Reggae van demanar una reunió amb el Conseller de Cultura, Santi Vila, per veure com poden afrontar la problemàtica des dels consistoris i també fins a quin punt pot afectar altres festivals del país com el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). Amb tot, Dòniga s'ha mostrat molt prudent i ha afirmat que a Vic "des de sempre s'ha viscut amb molta harmonia amb el MMVV i, d'entrada, no hi veiem gaires inconvenients".

Dòniga ha explicat que, fins ara, no han tingut denuncies de veïns que hagin anat per la via judicial per excés de soroll dels concerts i ha dit que si, a partir d'ara, sorgís alguna queixa en aquest sentit haurien d'estudiar com actuar. El regidor també ha explicat que la situació del MMVV és diferent a la del festival Nowa Reggae perquè "aquí les actuacions es fan en moments puntuals que poden durar una o dues hores i, després, es projectes a altres llocs de la ciutat". Pel que fa als 45 decibels màxims que marca la normativa acústica, Dòniga ha admès que són difícils de complir.

L'Anòlia reparteix escenaris per la ciutat

Des de fa 28 anys Igualada organitza el festival de música Anòlia, a banda de múltiples concerts i petits festivals que es duen a terme al llarg de l'any. El regidor de Qualitat Urbana de l'Ajuntament d'Igualada, Jordi Pont, ha apuntat que estan "molt atents" a la possible jurisprudència que pugui derivar-se de la sentència del TSJC. Amb tot, Pont ha dit que, d'entrada, "s'ha de posar sentit comú amb tots els permisos que donem en relació als acte a la via pública, que sempre han d'intentar conciliar els horaris de descans amb els nivells de soroll".

De fet, des del consistori igualadí afirmen que sempre intenten repartir els esdeveniments per diferents espais de la ciutat, tot i que són conscients que el centre concentra el nombre més elevats d'actes festius i musicals. En concret, l'Anòlia celebra els concerts principals a la plaça de Cal Font, però la resta d'actuacions estan repartides en espais més allunyats del centre. Pont també ha agraït el suport que el Govern ha donat als festivals de música i ha apuntat que "qualsevol suport legislatiu que puguem tenir serà benvingut perquè aquesta sentència deixa en entredit l'actual forma de regulació que tenim els Ajuntaments".

Conciliar el descans dels veïns amb l'(a)phònica

A Banyoles porten celebrant el festival de la Veu, (a)phònica, des del 2004. Les actuacions es fan a espais cèntrics de la ciutat durant els tres dies que dura, com és l'esplanada de la Muralla. Es tracta d'una zona de jardins al barri vell envoltada d'habitatges que ja s'ha convertit en un emblema. Alguns dels veïns que hi viuen admeten que la música se sent alta. "Molesta pels sorolls però com que solen acabar abans de les dotze de la nit, ho hem de suportar", afirma en Ramon, un veí que assumeix que forma part del fet de viure al centre.

Per la seva banda, el director artístic del festival, Francesc Viladiu, admet que el precedent judicial que hi ha hagut a Vilanova i la Geltrú els "preocupa" i reivindica que les administracions "vetllin i protegeixin" els festivals perquè són "actius molt importants a nivell cultural i econòmic". Ara bé, en el cas de l'(a)phònica reconeix que s'han fet molts esforços per conciliar el descans dels veïns amb les actuacions i que encara ara s'està intentant millorar-ho. Enguany avançaran l'inici d'alguns concerts per plegar també abans. L'últim concert del diumenge, per exemple, no acaba mai més tard de les onze.

El Clownia festival al Ripollès, una "comunió perfecta" amb els veïns

El festival Clownia porta dues edicions fent-se a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) organitzat pel grup Txarango i amb el suport de l'Ajuntament. Se celebra durant dos dies –enguany seran tres- i té dues zones d'activitat ben diferenciades: la plaça Major on es fan els concerts de dia i el recinte anomenat Ciutat de Clownia. Aquest últim està situat a una zona més apartada tot i que també hi ha habitatges en un extrem. L'alcalde del municipi, Ramon Roqué, subratlla que és un festival de petit format que reuneix unes 6.000 persones i que des dels seus inicis s'ha buscat que pugui "conviure" amb la gent del poble i que se'l sentin seu. No els consta que hi hagi hagut queixes veïnals perquè la "comunió ha sigut perfecte" i la gent ha entès que és un esdeveniment que es fa un cop a l'any.

En Shaun i la Daniela són una parella que viuen a tocar del recinte nocturn. Asseguren que per ells no és una molèstia –casualment es dediquen al món del circ i hi participen- i recorden que la música és cultura i que cal fomentar-la. Qui tampoc hi veu problemes de soroll és l'Oriol, que regenta un restaurant a la zona. "Estem a tocar però aquells dies dormim", afirma tot afegint que no coneix a ningú que s'hagi queixat.