Mireia Rosich: "tenim una col·lecció molt pontent amb potes universals que ens poden fer arribar molt lluny"

En motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus es va inaugurar l’exposició Llaveries i el Mar. Quina és la projecció de futur en la línia d’exposicions d’autors locals?

El cas d’aquesta exposició és una co-producció de 3 museus diferents: el Museu Marítim de Barcelona, el Museu de Lloret de Mar i la Biblioteca Museu Victor Balaguer. Aquest artista va desenvolupar la seva biografia en aquests tres llocs i el late motive ha estat el mar. Possiblement si haguéssim encapçalat aquesta exposició des d’aquí directament hagués estat una exposició antològica més tradicional.
Realment des del museu ja portem 7 o 8 catàlegs d’artistes vilanovins que a partir d’exposicions temporals hem intentat que quedi un llibre amb el màxim d’obra localitzada catalogada.

Durant la inauguració d’aquesta exposició també vaig esmentar especialment Alexandre de Cabanyes que no només és important per la qualitat i quantitat d’obra, sinó també perquè es troba en totes les escenes artístiques importants de l’època. A diferència de Llaveries o altres vilanovins com Ricard o Cardona, molt més contemporanis, a Cabanyes no hi ha cap llibre dedicat, hi ha un retrat i algun article però res més.
A més a més tenim altres autors que volem explorar. A mi m’agradaria fer Eliu Pasqual amb la ciutat d’Olot perquè és una biografia que també té aquestes dues potes entre Vilanova i Olot on va acabar sent professor de la mítica Escola d’Art d’Olot. També hi ha Gaspar Miró i Lleó del qui algun cop hem intentat exposar però al viure a cavall entre Barcelona i París molta col·lecció es troba a França i és complex per transportar-la.

Dissabte 21 se celebra la 4a edició de la Nit dels Museus a Vilanova. Quina és la previsió d’assistència que s’espera?

Si seguim en la tònica dels darrers anys estem entre els 1.300 i 1.400 visitants que en aquest lapse de temps tant curt per nosaltres és una afluència que en escassíssimes ocasions veiem. Són números als que arribem quan fem un molt bon mes, comptant escoles i tot. Per a nosaltres és un rècord.

A més a més, enguany obrirem fins la 1 cosa que allargarà més l’impàs i pot augmentar aquest número. A les altres edicions tancàvem a les 12 però sempre costava molt fer fora a la gent així que aquest any allarguem una hora més. Cada any anem millorant coses, el primer any ens veiem incapaços de preveure la reacció i acull que tindria.
Cal dir que és un dia en què en totes les premses generals se’n parla i tothom té incorporat que es trobarà els seus museus oberts. És una cobertura mediàtica general que normalment quan fem coses específiques no tenim i és una de les grans claus.
És una festa, la festa dels museus i per això ho guarnirem tot. A més a més, el punt que els museus estiguin oberts en horaris intempestius, fora dels habituals on un no hi pot accedir, afegeix un valor extra.

Quines activitats inclourà la Biblioteca Museu Víctor Balaguer per aquesta edició?

En aquesta edició podrem tornar a gaudir d’un itinerari de música a través de l’Escola Municipal de Música on es realitzarà una escaleta d’horaris que va variant de tipus de música de forma que el públic podrà visitar els museus també en funció dels concerts. En el cas concret del Balaguer, a les 21.15h estarà el combo jove de latin jazz i el combo adult de jazz standards.
Gràcies al bon temps podem gaudir dels espais exteriors que gairebé tots els museus de Vilanova tenen com la Masia Cabanyes, el Papiol, el Ferrocarril... és com un tret de sortida de la campanya del bon temps. A més a més, els jardins tenen moltíssim encant.

La novetat principal és que hi haurà les “Art – ions” que són unes intervencions de diferents artistes que s’han agrupat pensant en com actuar per cada un dels museus. Serà tota una sorpresa per tothom i la gent que estigui fora podrà veure exposicions extra murs.
També aquest any al hastag de les xarxes socials incloem un concurs d’Instagram. Les xarxes socials tothom les utilitza de forma espontània i ens permet tenir diferents mirades del patrimoni en aquella nit on, per exemple, tot està il·luminat diferent. Hi haurà més gent, més ombres i més vida a part que els guanyadors tindran una petita recompensa.

Com és la difusió actual de la Biblioteca Museu Balaguer?

Des del meu punt de vista hi ha dos nivells de difusió. Una cosa és difondre la funció més social del museu, és a dir, l’agenda del que fem i, després, hi ha la difusió de les col·leccions, que se sàpiga a quin nivell estan.
Pel que fa a nivell de difusió social, com qualsevol museu malgrat tinguem un fons artístic meravellós situar-lo fora de l’ambient local és molt complex perquè no surts a la premsa que no sigui local i també costa fer venir a gent de fora específicament per alguna activitat. A més a més, tot i que es vol mostrar Vilanova com una ciutat turística realment no estem preparats. Quan ha sonat la campana i hem tingut contacte amb algun turoperador per portar grups no teníem espai per autocars, no podem segons quines ofertes...
Això sí, el públic vilanoví ens té molt present perquè part de les activitats de l’agenda ciutadana es realitzen al museu com, per exemple, presentacions del Carnaval, de la Festa major... Hi ha molts actes que tenen lloc a la seu del museu però són actes de ciutat i per tant la gent ens té en el seu imaginari.

I respecte la difusió de les col·leccions?

En aquest aspecte em considero una de les abanderades amb tot el tema, per exemple, del Viquiprojecte o del Google Art Project. Insisteixo en que avui dia tots som usuaris d’Internet i les xarxes socials i quan busquem tots tenim uns mecanismes incorporats de recerca on posem una paraula clau. Si estem a la pàgina 15, ningú ens veurà, i és una dada que s’ha de tenir molt en compte. Més si és el nostre cas que tenim una web molt discreta on falten diners per produir una en una plataforma com caldria perquè hi ha escassetat de recursos tècnics i econòmics. Aleshores, aprofitar projectes globalitzants com els anomenats són econòmics, amb molta feina, però que ens ajuden a tirar endavant.

Nosaltres tenim una col·lecció molt pontent amb potes universals que ens poden fer arribar molt lluny. Ningú busca Vilanova o Museu Balaguer, però si busquen “mòmia” a Google doncs aleshores sí que sortim. Aquesta és una porta d’entrada a moltes altres coses que no podem preveure i implica que les col·leccions també es posicionen.
Com a retor de tot això hem tingut experiències molt interessants. Fa pocs dies estaven aquí de la National Gallery de Singapur seguint la petjada de Juan Luna. Tenim la tira de coses que són de gama internacional, per la qualitat i per les pròpies procedències però clar, que et puguin conèixer implica que abans has d’estar en aquest mapa global.

El ViquiProjecte segueix en vigència?

Es van establir diferents fases. A la primera els museòlegs ens van donar el premi i vam complir amb el que ens havíem proposat. Es tractava de totes aquelles peces d’art que estaven a les sales i no tinguessin problemes de drets d’autors que es possessin a la Viquièdia. Open Data, és obrir portes i establir connexions.
En una segona fase vam continuar incorporant art de magatzems i també vam penjar la col·lecció egípcia. Gradualment volem anar fent amb altres col·leccions com les colombines. Però les pautes que tenim marcades i la falta de recursos han fet que ara estigui força paralitzat el tema. Tot i així, és començar a girar la roda perquè després segueixi girant sola.
Més enllà de la quantitat d’imatges que es poden trobar del nostre museu, la nostra entada a la Viquipèdia és molt gran i és interessant també observar com determinades fotos d’objectes de la nostra col·lecció artística il·lustrin articles d’enciclopèdies en diversos idiomes.

La falta de recursos és un element sempre molt constant. Com ha afectat la crisi econòmica en el funcionament del museu?

S’ha notat molt. Nosaltres ja fa molts anys que estem realitzant exposicions amb fons propis perquè plantejar exposicions amb un comissari, un catàleg que implica edició, impressió i fotografies, transports i assegurances és impossible.
L’avantatge que tenim aquí com ja he dit molts cops és que el que ensenyem de forma permanent és molt poc en comparació del global, ensenyem un 15 – 20% del fons per tant vol dir que més don 80% es reserves, que en el cas del Balaguer estem parlant de 10.000 objectes i en el del Museu Romàntic Papiol de prop de 5.000. Això és el que ens permet tenir més exposicions
S’ha de ser conscient que fer una exposició no és senzillament muntar un aparador, ha d’haver-hi una tesi, un sentit, una unitat i un treball mínim al darrera.

Ara mateix hi ha l’exposició fixa i la temporal de Llaverias. Teniu prevista alguna exposició més pel 2016?

Sí. La del Llaverias estarà oberta fins a finals de Setembre i de cara a la tardor s’està organitzant una en relació amb el Molas de forma que ho està gestionant la Biblioteca. És més art d’avantguarda i s’està començant a treballar però de moment no tenim més detalls.

Finalment, formeu part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. Quins avantatges?

Aquesta xarxa ara formada per 13 – 14 museus i que ara s’afegiran un parell més amb nous perfils ens permet gestar algunes exposicions i crear projectes conjunts. Els museus que s’integren tenen col·leccions molt diferents, no és el mateix el Balaguer més orientat cap al segle XIX que els museus de Lleida, Solsona o Vic que són més de caire medieval.
També ens ha ajudat a treballar conjuntament pels museus online, on hi estic molt ficada, per tal d’unificar criteris per les bases de dades. És una feina molt silenciosa i desagraïda però és la base de l’arquitectura per poder connectar amb les grans plataformes.

És per això que voldria transmetre aquesta imatge que tothom hi està vinculat, fins i tot, a nivell d’administració, que tenim un patrimoni fantàstic i que com hi ha hagut sempre tan poca dotació encara queda molta feina pendent. I o frenem aquesta dinàmica per poder centrar-nos en les noves dinàmiques o  afegim nous recursos perquè es puguin incorporar noves persones que puguin tirar els nous projectes endavant.