Teresa Llorens: “l’Espai del Far obrirà al mes de juliol com un museu més de la ciutat”

Vilanova torna a tenir cinema, de mans del Círcol Catòlic, tot i que amb una fórmula temporal.

Entenem que el cinema és una part fonamental de la cultura. Des del moment que vam saber que el Bosc tancava, i després d’intentar que això no passés, ens vam posar a treballar per intentar oferir una proposta de cinema a la ciutat des de l’Ajuntament: oferir cinema d’autor, en col·laboració amb Cineclub Sala 1, i buscar algú que vulgui venir a la ciutat a fer un cinema, un inversor extern ja que l’Ajuntament no disposa de recursos ni de les té competències per fer això. Entenem que el cinema és una part fonamental de la cultural.

Paral·lelament, hem treballat amb aquella gent que semblava que tenia interés en treballar pel cinema a la ciutat, com és el cas del col·lectiu Junts pel Cinema: ens hem reunit vàries vegades i els hem suggerit que presentessin una proposta per treballar per fer-la viable. A hores d’ara, no han presentat cap projecte. Però sí que hi ha hagut una altra entitats, el Círcol Catòlic, que abans de Setmana Santa ens van plantejar el seu projecte. Després d’aquella primera prova, ara tenim una bona resposta público-privada a la manca de cinema a la ciutat. Agraïm la generositat del Círcol Catòlic i ens hem ofert a promocionar i coordinar la programació de cinema a la ciutat amb una suma d’oferta comercial i d’autor. Segurament no és tot el que desitjaríem, que seria tenir un cinema obert cada dia de la setmana, però tenim una proposta que intenta donar sortida a una de les potes importants de la cultura, que és el cinema.

Quin paper juga l’Ajuntament de Vilanova en aquesta oferta de cinema a la ciutat? és una aportació econòmica?

En una part important és econòmica, perquè fer cinema d’autor al Teatre Principal té un cost d’uns 20.000 euros anuals. I en el cas del Círcol Catòlic, l’entitat acorda amb un privat la projecció de les pel·lícules i l’Ajuntament coordina i fa difusió conjunta de la programació de cinema a la ciutat. Treballem també conjuntament amb altres entitats per la programació de cicles de cinema com ara amb l’Amical de Mauthaussen. 

Els festivals de música han marcat l’agenda de la regidoria en les últimes setmanes. Què n’espera d’aquest estiu?

La sentència la complirem, ha de ser així. Hem de garantir el descans dels veïns, i hem de garantir que l’activitat cultural d’aquesta ciutat es continuï fent, ja que especialment a Vilanova és una activitat molt rica i vinculada al moviment associatiu. Aquest és el nostre punt fort i l’hem de preservar. Però dit això cal puntualitzat que la sentència és duríssima, no només actua sobre el Molí de Mar sinó sobre tot el terme municipal, i calia actuar ràpid per protegir els dos festivals que quedaven més afectats per la sentència, que eren el Nowa Reggae i el Vida Festival. Paral·lelament, hi ha el compromís de la Generalitat de crear una nova llei marc d’espectacles que ens doni el paraigües i la cobertura necessària als ajuntaments.

La reubicació dels festivals s’ha treballat a marxes forçades, el Nowa Reggae es farà al parc de Ribes Roges, l’organització i l’Ajuntament volem que aquesta edició sigui un èxit i es prendran totes les mesures –com han fet des del Nowa Reggae en totes les edicions- per minimitzar les molèsties.

El Molí de Mar queda descartat com a espai per a concerts?

Ara per ara sí, la sentència és prou clara i concreta.

Creu que aquesta sentència deixa tocada la celebració de festivals?

Ha estat un cop dur, però de moment hem pogut salvar les circumstàncies.

Fa uns dies es presentava una nova edició del FIMPT. Creu que la marca del festival continua tenint recorregut?

Sí, la nostra és una ciutat on la cultural popular té un pes important, per tant un festival de música popular i tradicional té una forta vinculació a la ciutat. És una de les marques que hem de cuidar i mimar. Quan es parla de Vilanova vinculada al turisme familiar, aquest festival encaixa perfectament amb aquest model.

Un dels grans projectes que hi ha sobre la taula de la seva regidora és l’Espai del Far. Quan obrirà les portes aquest nou museu?

El far va rebre en el passat mandat una inversió important de diners del FEDER, es va fer una jornada de portes obertes per ensenyar el que hi havia, però quan jo arribo a la regidoria ara fa un any l’Espai del Far encara no està acabat. Faltaven recursos econòmics per posar-lo en marxa, més de 100.000 euros per acabar el projecte museístic per poder-lo obrir. Hem treballat intensament aquests mesos per obrir a l’estiu aquest espai, recollint les col·leccions del Museu del Mar i de Roig Toqués. La idea és obrir al mes de juliol i començar la gestió com a un equipament  més de la xarxa de museus de la ciutat, com un element patrimonial més.

El projecte museístic de la ciutat també és un dels aspectes que volem abordar des de la regidoria perquè crec que encara els hi podem treure més profit. Fa dos mesos hi ha una nova gerent a l’Organisme Autònom per treballar més a fons tots els temes de patrimoni de la ciutat amb la idea de poder definir els elements que tenim, quin ús s’està fent d’ells i quines potencialitats tenen. Volem fer un discurs que relligui tots els elements patrimonials, siguin municipals o no, perquè tenim el Museu del Ferrocarril que és un gran actiu patrimonial, i tenir una oferta conjunta i un discurs únic.

Hi ha la sensació que els equipaments culturals de la ciutat estan infrautilitzats?

Amb els museus hem de fer un tomb com es va fer amb les biblioteques, que també eren contenidors de llibres, on s’anava a fer consultes, llegir el diari i poc més. Però es van obrir al carrer i s’han convertit en equipaments que generen activitat cultural. Amb els museus s’ha de fer també aquest pas, s’han obrir al carrer i fer-los més permeables, tot i que per motius evidents i patrimonials és més difícil. Iniciatives com la de la Nit dels Museus són un bon exemple i aquest hàbit que es crea un dia és el que hem d’aconseguir de mantenir periòdicament. I el preu de l’entrada no ha de ser cap fre per anar al museu. Ho hem fet amb les biblioteques, al teatre, a l’auditori, i hem de donar el pas també als museus de democratitzar la cultura i que el preu de l’entrada no sigui un problema.

Quina valoració en fa de l’assistència a equipaments com el Teatre Principal i l’Auditori?

Les xifres mostren un creixement d’assistents cada any, hi ha un públic que es fidelitza i s’està fent bona feina. Queda feina a fer per fer-los més accessibles, però la consolidació de l’Escola de Música crea un gruix de públic potencial i un interès cultural que va calant a la ciutadania.

Creu que la cultura és qui més ha rebut l’impacte de les retallades pressupostàries per la crisi econòmica?

La crisi l’han rebut primer els ciutadans, que s’han quedat sense casa, sense feina i amb una emergència social molt important. La cultura és allò que sembla que és prescindible, tot i que és molt necessària. Qui més ha notat els efectes de la crisi en l’àmbit de la cultura són els creadors i aquesta és una de les meves dèries, el suport a la creació, un projecte que intentarem recuperar aquest any i que ens permet posicionar-nos com a ciutat, que els nostres creadors puguin créixer i donar-se a conéixer. Hem de crear una xarxa de gent que vol treballar en l’àmbit de la cultura, ja sigui en la música, el teatre, la dansa, les arts plàstiques. Hem d’estructurar un programa de suport a la creació i abocar recursos per a professionals, semiprofessionals i amateurs. Tenim els equipaments necessaris (La Sala, l’auditori i el teatre) i una cantena molt important amb les escoles municipals d’art i de música. Tenim infinitat de joves que han passat de l’escola de música a l’ESMUC i que estan per Europa. És un potencial que no podem deixar escapar.