Maika Makovski: “Quan la música deixa de ser joc, mor"

Maika Makovski publica el proper 17 de juny ‘Chinook wind’ (Warner), un disc que no es pot explicar sense la marca del viatge que va fer a Macedònia, la terra del seu pare, l’estiu del 2013. Makovski comenta a l’ACN que llavors fugia d’una mala temporada a Barcelona, i que aquella estada la va ajudar a “tornar a respirar, a fascinar-se i recuperar la innocència”. Des d’aleshores ha treballat en un disc que descriu com una “recerca a cegues”, en què el rock cedeix protagonisme a altres sensibilitats i registres. I és que les “voltes estilístiques” són part de la seva forma d’entendre la música: un joc on la repetició “és la mort”. Per això proclama orgullosa que artísticament segueix sent una nena.

El nou disc de Makovski s’allunya de les pulsacions rockeres de ‘Thank you for the boots’ (Warner, 2012). No és buscat, senzillament la vida l’ha dut cap aquí: un viatge ‘iniciàtic’ a Macedònia, les experiències escèniques amb Calixto Bieito o el mateix procés de composició del disc -perllongat durant quatre anys- hi han influït.

És un disc “més acústic, molt càlid però alhora cru, bonic però no apocat”, concreta l’artista. Les cançons recorren passatges emocionals i indrets diversos. La “foscor” de la qual fugia quan va decidir visitar la terra del seu pare, la celebració i l’homenatge a la gent i cultures que hi va descobrir (‘Makedonija’), el seu primer enamorament (‘Stand by your side’), o l’evocació dels paisatges de l’immens Canadà (a ‘Canada’, peça que obra el disc).

La “calidesa” del disc i la fascinació davant la immensitat canadenca conflueixen, de fet, en el nom del disc. I és que els ‘Chinook winds’, o vents Chinook, són un tipus de vents càlids de l’oest de l’Amèrica del Nord i el Canadà que poden fondre ràpidament la neu de les muntanyes més altes. “És la primavera dins l’hivern, o la idea de la música com a refugi, el que estava buscant pel nom del disc”, diu l’artista al respecte.

Ha estat “una recerca a cegues”, il·lustra la cantant, música i compositora, que situa Macedònia com “l’incident incitador” del disc. El concepte inicial va ser “l’abisme”, afegeix. “No tenia res: ni banda, ni management, ni parella a Barcelona. I amb valentia i molt d’amor vaig començar a refer”, recorda.

Makovski explica que després de gairebé quatre anys tenia un centenar de cançons en brut per treballar (“aquest disc haurien pogut ser molts discos"). En va seleccionar “entre 30 i 40” i es va posar en mans de John Parish, el productor del seu disc ‘Maika Makovski’ (2012) i col·laborador habitual de PJ Harvey. “Jo sabia què volia de cada tema, però tenia una mica de confusió amb el fil conductor –confessa-, perquè en quatre anys passes per tota mena de situacions i emocions i has estat mil persones diferents en evolució. Ell em va ajudar moltíssim a unificar-ho com a obra”.

Seguir jugant

Maika Makovski reivindica la música com a joc i afirma que, quan deixa de ser-ho, “mor”. Amb aquesta visió, no és estrany doncs que acte seguit proclami el seu orgull de seguir jugant –artísticament- com ho faria una nena. “Estic orgullosa de seguir viva com a artista”.

Dit d’una altra manera, Makovski no es deu a ningú estilísticament. Per això, ara publica un disc introspectiu que l’allunya momentàniament de l’imaginari rock, ara crea la música per a un espectacle de Calixto Bieito, i potser demà s’animarà amb un àlbum de cançó folk macedoni (avisa).

A més, no és només ella la que se sent còmode amb aquest perfil camaleònic, apunta. Makovski està tranquil·la respecte l’acceptació dels altres, perquè creu que ha donat tantes “voltes estilístiques” que avui qui ‘compra’ la seva proposta ja sap a què s’exposa.

I la proposta pels mesos que venen passa per una posada en escena molt diferent de la darrera vegada, i també diferent del propi disc. Makovski actuarà amb els músics del Quartet Brossa (dos violins, viola i cello), una trompa, bateria i ella a la guitarra elèctrica, formant en semicercle, “en principi asseguts”.

És doncs un format pensat més per auditoris i teatres que no pas per a una gira de festivals d’estiu. Amb tot, Makovski actuarà a la propera edició de l’(a)phònica de Banyoles (26 de juny) i al ‘White Summer’ de Pals (13 d’agost). Al setembre inaugurarà el Mercat de Música Viva de Vic i la gira per sales arrencarà a la tardor, passant segur per Barcelona i Madrid, encara sense dates.