Valentí Mongay, pregoner de Sitges: "es pot cuinar un somni si tenim els millors ingredients"

“Es pot cuinar un somni si tenim els millors ingredients i cap d'ells destaca per sobre dels altres, sense protagonismes, encara que aquests ingredients siguin humils, ja que l'important és que siguin de qualitat, sostenibles i de casa”. Això és el que va aprendre el pregoner de la Festa Major, Valentí Mongay, de la seva col•laboració amb l'Agrupació de Balls Populars. Aquest va ser un dels aspectes destacats del pregó que el cuiner va fer ahir al vespre en una plaça de l'Ajuntament plena de gom a gom i que va riure amb les seves explicacions i emocionar amb les connexions que va fer el pregoner amb sitgetans i sitgetanes que viuen fora de la vila i que aquests dies no podran assistir a la festa major.

Mongay va fer un repàs de la seva vida relacionada amb la Festa Major. Els seus inicis intentant ser membre del ball de bastons però com al final va acabar passant per un seguit de balls populars però mai pel de bastons. També va voler destacar els seus dos moments més importants relacionats amb la festa major. “El primer no és de Festa Major però sí que hi està totalment relacionat”, va explicar. Va ser justament quan l'Agrupació va fer 10 anys i es va voler homenatjar “aquell gran moixiganguer que fou l'estimat Francesc Suàrez”. Per aquell acte, van venir moixigangers de diferents indrets i la particularitat és que es feia dins de la parròquia. Mongay va recordar: “s'apaguen els llums, sona la música i de sobte ens adonem que s'han obert les portes principals i entra la colla sitgetana amb l'argolla muntada i les atxes enceses il•luminant el quadre. Ja els ben dic que més d'un va deixar anar la llagrimeta”.

Pel pregoner el seu segon moment va ser un any que no va ballar però va pujar al campanar amb la família Baqués. Va explicar que “mai havia pujat dalt del campanar i és una experiència que recomano a tots els sitgetans. Aquelles vistes de Sitges, la gentada a baix, aquella concentració, aquelles mirades, aquella coordinació de moviments dels campaners i el màgic i encisador so de les campanes… els ben asseguro que ara, quan ho recordo, tinc la pell de gallina”.

Just en aquest moment va voler recordar el nomenament de Festa Patrimonial d'Interès Nacional i va indicar que “és llavors quan una festa que és capaç de provocar aquests sentiments en tanta gent, en tantes generacions de sitgetans, quan es mereix tots els títols i reconeixements del món”.

Només un any ha estat allunyat de Sitges per la Festa Major i, per en Valentí Mongay, l'única manera de poder saber aleshores el que estava passant a la seva vila va ser a través de l'Eco. “És per aquest i altres motius que sovint penso en amics i coneguts que viuen fora de Sitges! Què difícil ho han tingut... però segur que tots ells quan marxen, no fan res més que instal•lar petits bocins de Sitges per tot el món! Ser els nostres ambaixadors! Així doncs permeteu-me que aquest pregó serveixi per homenatjar-los! Els demano que tot seguit m'acompanyin a fer un viatge per diferents bocins de Sitges i escoltin amb atenció”, va convidar als assistents.

D'aquesta manera el pregoner de la Festa Major de Sitges 2016, Valentí Mongay, va connectar en directe via skype amb quatre persones sitgetanes que viuen a diferents parts del món i que per varis motius no poden viure la festa en directe des de la  vila.

Valentí Mongay va fer un pregó molt tecnnològic. A banda de les connexions amb skype, els centenars de persones que van seguir el pregó en directe des de la plaça de l'Ajuntament van poder també veure diferents vídeos amb testimonis de persones que viuen fora de Sitges però que van voler transmetre el seu sentiment cap a la vila i la Festa Major.

La primera connexió va ser amb Jordi Mirabent, a Torrelles un sitgetà nascut a Cuba que ha recollit documentació de Sitges “des que tinc ús de raó”, tal com ell mateix va dir. Ara viu fora e la vila a causa de la seva avançada edat. Va recordar les processons de la seva època i va assegurar que enyora el soroll del mar.

Manhatan també va ser present al pregó gràcies a Margarita López que des de New Jersey va mostrar el perfil de la part mes coneguda de Nova York . Va recordar les festes i com als 15 anys anava a ballar al Prado i a l'estiu, al Retiro. Margarita assegurava que sempre va inculcar als seus fills la bellesa de sitges. Sense moure'ns dels Estats Units però a l'altra banda, José Almirall –un americano de Sitges- des de Miami va mostrar una samarreta dels diables de Sitges i va explicar que la vila és present a Miami gràcies a l'antiga residència de Carlos Darín, on hi ha quatres de Ramon Casas.

El darrer viatge va ser a Paris on el jove Màxim Gutiérrez hi viu per preparar-se com atleta. Màxim, que va sortir a la pantalla amb el vestit de diable, va assegurar que el de debò li agrada és viure a Sitges.

Entre mig dels quatre sitgetans que viuen fora de la vila també es van passar vídeos d'altra ciutadans i ciutadanes que són fora i no podran venir per festes. Així van desitjar una bona festa major Mauri Sebastian des de Menorca, Eva Marín des de València, Roger Nicolàs des de Tenerife, Maria Lara des de Burgos Lluís Albors, Isabel rossell des de Roma, Facundo Beraudi des de Buenos Aires, Isidre Llorens des de Guadix, Jose Ruiz “Pepito” des de París, Mar Adell des de Valladolid, Jose Luis Lago des de Galícia, David Moncasi des de Madrid i Vinyet Baqués des d'Austin.

Per la seva part, Anton Rafecas, el pregoner satíric, acte organitzat per l'Agrupació de Balls Populars, va basar les seves paraules en una combinació de la gastronomia sitgetana i la mofa a la seguretat tant de la Festa Major com de Carnaval. També va aprofitar per reivindicar el pas dels joves als elements populars i la major presència en alguns elements populars com La Moixiganga.