Un documental inèdit mostra la festa major de Vilafranca de 1934 i 1935

El proper dissabte 27 d’agost, a les 12 del migdia, l’Auditori de Vinseum acollirà l’activitat La Festa Major en 9,5 mm organitzada pel Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca en col·laboració amb Raimon Casals i Canalias i la productora Edelweiss Films. L’acte consistirà en la projecció de les filmacions de la Festa Major de 1934 i 1935 realitzades pel documentalista amateur Agustí Fabra i Bofill. Concretament podrem veure coreografies del Ball de Cercolets i del Ball de Panderos de l’any 1934 i del Ball de les Gitanes del 1935. La presentació de la projecció anirà a càrrec de Manel Fabra i Ricard, nebot de l’autor de les imatges, i comptarà amb els comentaris coreogràfics de Raimon Casals i Canalias.

Es tracta d’un document inèdit fins al moment a Vilafranca i que ens pot aportar informació de gran interès en l’estudi i la gestió patrimonial de la Festa Major, especialment pel que fa a la coreografia ja que la voluntat de Fabra amb les seves filmacions era justament captar amb el màxim de detall possible els moviments propis de la cada dansa.

Agustí Fabra i Bofill, cineasta i documentalista amateur

Agustí Fabra i Bofill (Terrassa 1903 – 1972) es vincula des de ben jove a entitats excursionistes de Terrassa i és en aquest context que s’inicia en el món de la fotografia i el cinema captant imatges de les activitats de muntanya que feia. L’any 1927 el seu pare li regala la primera càmera de cinema i crea la productora Edelweiss Films per fer primeres pel·lícules, Visions de la vida camperola de la Cerdanya i De l’Ariège a Andorra.

L’any 1933 Agustí Fabra inicia una nova sèrie de cinema documental centrat en el folklore, les danses i les festes catalanes i, fins el 1936 que esclata la Guerra Civil, es dedica a recórrer tota la geografia catalana filmant festes populars. El resultat d’aquestes filmacions són tres pel·lícules, Foklore, Danses i Festes i Costums típics que recullen més de 25 reportatges sobre aquesta temàtica. Amb aquestes pel·lícules el cineasta terrassenc es presenta al Concurs de Cinema Amateur que organitzava el C.E.C. obtenint diversos premis i sent seleccionat pel Concurs Internacional de Cinema Amateur de Berlín.

Durant el Franquisme les projeccions d’aquestes pel·lícules no estava permesa i durant molts anys han quedat guardades a l’arxiu de la productora d’Agustí Fabra que malgrat tot mai va deixar de filmar els esdeveniments més importants que l’envoltaven i de fer-ne documentals.

La família d’Agustí Fabra ha ordenat i arxivat l’extens llegat del cineasta i ha creat el Fons documental, fílmic i fotogràfic de l’Agustí Fabra a través del qual s’han digitalitzat les seves filmacions per fer-ne projeccions arreu de Catalunya.