Sitges recull la certificació de la Festa Major de Sitges com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional

L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha rebut avui dimecres de mans del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, la certificació que acredita la Festa Major de Sitges com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. L'acte, que ha tingut lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament, ha comptat amb la presència de nombroses personalitats polítiques, els membres de la comissió de Festa Major, encapçalada pel seu president, la Pubilla i l'Hereu de Sitges, i l'Hereu de Catalunya.

L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha mostrat la seva satisfacció per la declaració de la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional ja que “és el reconeixement cap a moltes generacions de sitgetans i sitgetanes que durant molts anys han mantingut la tradició de la Festa Major, el conjunt de balls, de músiques de coreografies, de les pròpies activitats”. Miquel Forns ha afegit que “es tracta d'un reconeixement d'un fet immaterial, amb molt de valor per el seu pes històric i perquè Sitges ho ha sabut mantenir. I malgrat la gran diversitat i el cosmopolitisme que tenim a Sitges, sabem cuidar i mimar la nostra pròpia identitat i la nostra pròpia cultura”.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, ha felicitat la vila per aquest reconeixement i ha explicat que “tot i ser Sitges un municipi absolutament obert a la innovació, a la creativitat a qualsevol manera de pensar, és alhora una vila molt arrelada a les tradicions, a la història, i això és el que nosaltres, des del Govern de la Generalitat valorem”.

La Festa Major de Sitges

La Festa Major de Sitges se celebra el 24 d'agost, en honor a Sant Bartomeu, i el 23 de setembre, en honor a Santa Tecla, copatrons de la vila i de l'església parroquial des de l'edat mitjana. Les celebracions en honor als copatrons sitgetans s'organitzen al voltant d'actes de caire religiós i d'actes folklòrics i populars. En les dues vessants de la festa, l'execució dels balls, la representació dels entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva, amb els músics populars que acompanyen les autoritats i la imatge dels patrons, conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica.

Un dels fets que singularitzen la Festa Major és la gran participació ciutadana, ja que, només en les cercaviles, mobilitzen uns 800 ciutadans del municipi. Hi participen, a més de les autoritats civils i eclesiàstiques, i del tabernacle dels sants, la Bandera o el Penó, moltes colles, com les de gegants, de castellers, de diables, i colles de balls com la dels cabeçuts, de bastons, de gitanes, de cercolets, de pastorets, de panderetes, de cintes i la moixiganga. La imatgeria també hi és molt present amb dues bèsties de foc acompanyades pels seus timbalers. A nivell de música popular, Sitges compta amb dues colles de grallers de llarga tradició i trajectòria, colles de timbalers, una banda pròpia, dues cobles i diversos músics integrants de formacions de sacs de gemecs.

Els primers documents que demostren l'existència de la Festa Major de Sitges daten de 1353. Consisteixen en unes anotacions als llibres de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges durant el segle XIV. D'altra banda, les referències més antigues que donen notícia de la celebració d'un acte concret de les diades fan referència a l'Ofici en honor als copatrons, i daten de 1595 en el cas de Sant Bartomeu, i de 1709 en el cas de Santa Tecla.

L'estructura concreta del programa d'actes que vertebra la Festa Major de Sitges es coneix a partir de l'any 1843.