Bàrbara Scuderi |
Vilanova i la Geltrú
06-10-2016 09:43
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Patrizia Barbieri és la directora del projecte Flaix Teatre, el micro teatre que actualment es pot veure el primer divendres de cada mes al Bar La Cova.
Un espai no convencional, tres obres de quinze minuts cada una, en una mateixa sessió, tres obres diferents en cada representació i una petita companyia que adapta o crea cada una de les obres, són el rere fons del micro teatre que es proposa de la mà de Patrizia Barbieri i l’Associació Amartist, recentment creada i amb seu a la capital del Garraf, amb l’objectiu de promoure les arts escèniques.
Nacuda al Brasil, Patrizia Barbieri, va viure des de petita a Itàlia i al 2008 va arribar al nostre país per quedar-s’hi. És actriu, formada també en dansa clàssica i diferents escoles de teatre. Ha fet teatre, dansa, cinema i actualment combina les seves actuacions i la direcció exercint també com a professora d’arts escèniques al Garraf i Barcelona.
Flaix teatre “permet al públic identificar-se en diferents obres que poden ser d’humor, humor negre, ironia, o la més crua realitat”. Tres actius, la mateixa Barbieri, Paloma Moreno (actriu i pedagoga) i Gertrudis Conde (que s’estrena en una de les obres el proper divendres), representen diferents escenes a partir d’adaptacions i guions propis, sota la ploma de la mateixa Patrizia Barbieri i el guionista vilanoví Dani Feito.
Per aquest divendres 7 d’octubre, tres obres seran els plats principals. L’obra Circo invisible, una adaptació de l’obra de l’italià Angelo Orlando, que té reminiscències del teatre de l’absurd, és la primera proposta. Tot seguit, Amor de verdad, de Dani Feito, és una ironia sobre l’absurditat de l’amor romàntic i finalment, ¿Quién ha sido? és una creació col·lectiva, fruit dels treballs del grup i improvisacions que han donat cos i ànima a un text que pretén apropar-nos a aquelles coses que algú, qui sap si ha fet mai, però més d’una vegada hem sentit dir que faria... què passaria si... En definitiva, una proposta oberta a l’humor, accessible i fluida, que jugant amb el drama i amb els desitjos, pot arribar a recrear escenes de la vida quotidiana que potser un dia tenen més de ficció i un altre una dosi més de realitat.
El micro teatre, és una proposta dinàmica, de proximitat, que “permet treballar la veritat d’una forma més intensa, sense protecció i amb molta concentració”. El públic és a tocar, i la proximitat permet un joc més acurat en els gestos, els moviments i fins i tot en les respiracions. Fa un temps que l’oferta d’aquesta nova forma de representació es va consolidant, malgrat encara hi ha un important camí a recórrer. A més, és una oportunitat per a petites companyies, joves estudiants i actors i actius consolidades que troben en aquest format una oportunitat alternativa al teatre en sales convencionals, una experiència que suposa, a més a més, una manera de treballar diferent, uns assajos diferents i, en aquest cas, un esforç creatiu, ja que la mateixa companyia ofereix cada mes tres obres diferents i per tant, treballa per crear o adaptar noves propostes, de manera que el públic, fidel i novell, pugui repetir sense repetir el repertori i a un preu assequible, doncs en aquest cas, per 9 euros, es té accés a les representacions, una tapa i una consumició. La cita és a les nou del vespre i en casos de molta assistència, prometen fer dos passis en la mateixa nit.
Una nova proposta de lleure i cultura que va començar el passat mes de juliol i que està arrelant entre un públic divers i obert, al menys un cop al mes, a viure noves històries i a gaudir de petites gotes de teatre en un entorn que es configura com un nou i diferent escenari.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!