Cultura impulsa dues noves càtedres de cultura popular

El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, impulsa dues noves càtedres vinculades a elements catalans inscrits a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO

La Universitat de Lleida, i en concret la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, dirigirà la càtedra “Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus”, que desenvoluparà accions innovadores i assessorament a projectes i programes aplicats per enriquir la societat en aquesta zona geogràfica àmplia, que té com a valor principal el patrimoni cultural i natural en totes les seves manifestacions. El reconeixement d'una part d'aquest patrimoni, amb la inscripció, el 2015, de "Les festes del foc del solstici als Pirineus: falles, haros i brandons" a la llista de la UNESCO del patrimoni cultural immaterial, ha inspirat aquesta càtedra. L’impuls de la càtedra es fa atès que el reconeixement de la UNESCO del patrimoni immaterial requereix un estudi acadèmic i el desenvolupament d'accions formatives que garanteixin la conservació d'aquesta festa, també des de l'àmbit acadèmic i científic. Es considera, doncs, que la millor manera de salvaguardar aquest patrimoni tan ric i divers és a través de l'educació de les persones que el viuen i de la transmissió dels valors inherents a cada manifestació cultural.

Les funcions principals de la càtedra són: fer pedagogia del patrimoni immaterial, educant en els seus valors essencials com a garant de la construcció de la identitat personal i social; desenvolupar accions educatives globals en relació als diferents tipus de patrimoni immaterial, cultural immaterial i natural, per tal de promoure el pensament crític i científic; col·laborar en la gestió les diverses institucions que participen en la conservació, salvaguarda i reconeixement del patrimoni immaterial per tal d'adequar els elements patrimonials a la seva funció educativa; configurar els recursos didàctics per a l'explicació i interpretació del patrimoni immaterial i natural, i contribuir al desenvolupament local i a la promoció de projectes i programes que facin valdre el patrimoni, tot generant riquesa.

La càtedra preveu activitats com el desenvolupament de projectes i estudis d'anàlisi en el marc d'un programa que aprofundeixi en els interrogants plantejats en aquesta temàtica; la realització d'activitats de recerca a través projectes nacionals i internacionals, de tesis doctorals o treballs fi de carrera sobre l'educació patrimonial; l’establiment de cicles de conferències, seminaris, jornades de reflexió i discussió de temes relacionats, a càrrec d'especialistes de reconegut prestigi nacional i internacional; la difusió de l'activitat educativa a través d'una pàgina web i de la creació d'una col·lecció de publicacions pròpies, els intercanvis permanents amb altres grups de recerca nacionals i internacionals.

La Diputació de Lleida, a través del seu Institut d'Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura, el Departament de Territori i Sostenibilitat, l'Institut per a la Promoció i Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran, i el Parc Natural de l'Alt Pirineu, són part activa en la posada en marxa i funcionament.

Càtedra sobre castellers a Tarragona

D’altra banda, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona dirigirà la “Càtedra de recerca històrica i documentació del fet casteller”, promoguda pel Departament de Cultura, la Diputació i l'Ajuntament de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb la finalitat de generar i socialitzar en l’àmbit de la cultura catalana la història del fet casteller des d’una perspectiva centrada en l’excel·lència de la recerca històrica i la seva difusió.

La nova càtedra vol, entre altres objectius, impulsar un espai per a la recerca històrica i el debat científic sobre el fet casteller per tal de popularitzar-lo, encara més, entre la ciutadania; divulgar entre les escoles i els instituts els valors del fet casteller de: superació, integració multicultural, treball en equip, autoconfiança i fer país; crear un espai de formació per a futurs investigadors del fet casteller, que segueixin els criteris d’excel·lència que marca el món universitari i d’altres activitats folklòriques similars que es facin a d’altres països; organitzar i realitzar cursos, seminaris, reunions de treball, jornades, destinades a potenciar la recerca i la formació per tal que cada vegada més la gent conegui la terminologia castellera i la sàpiga interpretar; socialitzar entre la gent, del nostre país i dels altres, el món
casteller, la seva evolució i els èxits assolits en el món de la sociabilitat i de la cultura cívica.

La càtedra preveu la realització d’exposicions, tallers, workshops, cicles de conferències, seminaris, etc. , així com promocionar l’estudi, inventari, catalogació i difusió dels arxius de les colles castelleres i dels arxius particulars. Per arribar a tots els segments de la societat, es planteja realitzar el treball en tres grans àmbits diferenciats, de manera que permeti realitzar activitats específiques per a cada un d’ells. Des de l’àmbit científic, a través del món universitari, es promourà la realització de tesis doctorals, llibres, conferències, etc., per garantir que la producció en recerca històrica del fet casteller quedi integrada al món acadèmic. Des d’un àmbit casteller, es promourà, entre els integrants del centenar de colles que existeixen actualment, l’accés a la seva història amb l’objectiu de conèixer la seva formació, evolució i les perspectives de futur. I per últim, des d’un àmbit ciutadà, es promourà socialment la universalització del fet casteller i s’analitzarà com un fet singular i perenne de Catalunya, reforçant el missatge cooperatiu i de convivència.

L’any 2010, els castells van ingressar a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En la valoració de la candidatura, la UNESCO va destacar que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".