Sitges s'endinsa amb 'Pet' en una història d'amor "macabra i satírica"

El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha viscut aquest dimecres l'estrena de 'Pet' ('mascota', en anglès), el nou llargmetratge dirigit per Carles Torrens (Barcelona, 1984) que narra una història d'amor "macabra" i "satírica" sobre la identitat i la soledat. Seth (Dominic Monaghan) i Holly (Ksenia Solo) són dues persones aïllades i salvatges que tenen més en comú del que sembla. La relació fosca que inicien posa sota el focus què s'està disposat a fer en nom de l’amor. "Inicialment, els protagonistes són arquetips típics del cinema de terror, però passen a ser molt únics", ha explicat Torrens en declaracions a l'ACN. De la seva banda, Dominic Monaghan ha reflexionat sobre la relació que manté amb Holly en el film establint un paral·lelisme amb Hannibal Lecter: "posar-lo a la presó no és mai una bona idea, perquè s'enfadarà".

Seth treballa com a cuidador d'animals en una gossera. Un dia, tornant a casa amb un autobús retroba una antiga companya de classe anomenada Holly, de qui s'enamora perdudament. Intenta, sense èxit, apropar-se a ella fins que un dia decideix tancar-la en una gàbia. Aviat descobreix que Holly no és qui sembla ser i no és clar qui acabarà sent la veritable víctima.

La cinta s'inicia en els paràmetres clars del cinema de terror, més propers a films com 'Hostel'. Porta l'espectador a fer-li creure que veurà una pel·lícula del gènere, fins que es produeix el primer dels girs argumentals: l'inici d'una relació "molt peculiar", com defineix el director del film, "entre dos personatges molt peculiars".

Malgrat que la sang hi és present, Carles Torrens defineix 'Pet' com una història d'amor "truculenta i macabra", una pel·lícula "romàntica i molt negra". "Per mi 'Pet' és una sàtira", ha reblat. Una trama que, per sobre de tot, se centra en els sentiments, que es posen "per davant de la coherència". "L'espectador veu un torrent d'emocions negres. Deixa't portar", recomana a través de l'ACN el cineasta.

Un guió tancat 10 anys en un prestatge

El guió, escrit per Jeremy Slater, es va gestar el 2005, després de l'estrena de la primera temporada de la sèrie 'Lost' amb l'objectiu que fos Dominic Monaghan qui el protagonitzés. La Metro-Goldwyn-Mayer Pictures va fer llavors un pressupost per rodar-la "amb tots els mitjans". Un entrebanc legal, però, va provocar que quedés enterrada en un prestatge durant 10 anys. Va ser llavors quan el guió va caure a mans de Torrens i es va proposar tirar endavant el projecte.

"Vaig aconseguir comprar els drets i dirigir 'Pet' com una pel·lícula independent, rondant-la amb quatre setmanes i amb un pressupost baix", ha destacat el director. Per fer-ho possible, assegura que va haver de fer "sacrificis" en l'argument, centrant-se en la història romàntica.

La sang com a substitut del sexe

Seth és home amb una idea del romanticisme molt infantil. Aquesta circumstància fa que creï vincles que no són sexuals i trobi en la sang el nexe d'unió.

Per contra, Torrens defineix Holly com personatge "ric i amb molts matisos", atípic dins el gènere. Per Torrents, no és verosímil inicialment –"l'hi has de posar ganes", precisa- però, una vegada l'acceptes, "està dissenyat per passar-t'ho bé".

Seth, un home que "intenta ser normal"

En una entrevista amb l'ACN, l'actor Dominic Monaghan defineix el seu personatge com una persona sense les mateixes oportunitats que la resta. "Un home que és, de fet, un nen i que l'únic que busca és intentar ser normal", ha precisat. Vol enamorar-se i tenir parella, però "com més ho intenta, més se n'allunya".

La relació de Seth amb Holly és, per Monaghan, com la d'una aranya amb una papallona, la d'un gat amb una rata: li agrada jugar amb Holly, entendre-la, ser el seu amo, i pensar que està dominada. "Però posar Hannibal Lecter a la presó no és mai una bona idea, perquè s'enfadarà", constata.

Preguntat sobre què el va atraure del guió, Monaghan ho té clar: la seva potència. "Sortosament, tinc l'oportunitat de llegir molts guions. La majora són avorrits però quan t'arriba a les mans un text que t'excita, i et lleves i hi penses cada dia, l'has de fer", ha explicat. Sentia, a més, que el paper protagonista estava fet pensant en Charlie, el personatge que ell interpretava a 'Lost', unes "expectatives que volia complir".