Toni Bach: "Que hi hagi imbècils que xiulin i d’altres que ho justifiquin, ho trobo trist"

Deu dies després d’assolir el vuitè triomf consecutiu al Concurs de Castells de Tarragona, amb la possibilitat d’analitzar tot el que s’hi va viure amb més perspectiva, el cap de colla del Castellers de Vilafranca, Toni Bach, ha atès l’Eix Diari per explicar les seves sensacions.

Heu guanyat el vuitè Concurs consecutiu amb la millor actuació de la història... i ara què?

La setmana després del concurs no vam assajar perquè una cosa així s’ha de celebrar i ho requereix. Els nostres objectius eren els dels últims mandats, en què cada cap de colla ha fet pujar un esglaó més. Volíem fer la millor diada de Sant Fèlix i guanyar el concurs i ho hem aconseguit. Ara ens agradaria descarregar els dos castells de deu a casa i que el tercer fos un castell net. En aquest sentit, el 4 de 9 és el que tenim més avançat.

Han passat deu dies i les emocions ja no estan tan a flor de pell. Quina valoració en fa del Concurs?

La valoració no pot ser altra que molt positiva, ja que hem guanyat el que s’ha plantejat com un dels concursos més competitius de la història, el més mediàtic i amb els castells més grans. Tots els castells preparats els vam poder portar a plaça, ens va faltar descarregar la torre però estem molt contents.

Enguany s’han suavitzat els xiulets a plaça, si bé encara n’hi ha hagut. Què han de fer els Verds i què han de fer les altres colles per què això s’acabi?

Fredament, els Verds hauríem de perdre i els altres, guanyar. A part d’això, l’organització i les colles hem fet un esforç grandiós per eradicar-ho des del 2014. Nosaltres, per exemple, hem fet el gest de treure el domàs però queda clar que no és el problema. Quan guanyem ho celebrem, no és per fer la punyeta. Que hi hagi imbècils que encara xiulin i d’altres que ho justifiquin, ho trobo trist. No és el que volem exportar a l’exterior. Tothom sap què és un concurs: quan la Vella fa el gran intent de 3 de 9 la nostra colla els va aplaudir i, seguidament, com que sabíem que ens donava la victòria, ho vam celebrar i ens van xiular. Sap greu que hi hagi gent que no sap perdre; a nosaltres també ens costa molt aconseguir les coses i ho hem de poder celebrar com tothom. Entenc que es pugui animar més a la Vella, com a aficionat tampoc m’agradaria que una colla tingués tant de predomini, però no estic d’acord amb els xiulets. El treball en equip, el compromís, la constància i el respecte és la base dels castells i el que hem de transmetre, així com l’exemple que va donar la canalla aplaudint.

Parlant de projecció, amb tanta mediatització i ressò internacional, creu que seria bo que el Concurs passés a ser anual?

No, cada dos anys fa que tingui més valor i interès. Els períodes són més llargs i poden reflectir millor el domini d’una colla, ja que costa més repetir triomf. En el nostre cas ja són 16 anys al capdavant. A més, per la programació de les colles, el concurs exigeix un plus més i no hem d’oblidar que per la nostra colla el dia més important és Sant Fèlix.

Quin és el secret d’aquesta hegemonia de 16 anys?

A Vilafranca els castells agraden molt des del segle XIX, és però això que proclamem que som hereus de la plaça més castellera. Les colles de Valls venien aquí fins i tot en ocasions que per diversos motius no podien ni actuar a casa seva. Ho hem heretat, la gent no es cansa i ho hem sabut canalitzar. Ho portem al nostre ADN.

Passant a aspectes més individuals. És el primer any com a cap de colla, li ha suposat canvis?

He deixat de fer el que més m’agrada als castells, que és pujar, perquè crec que sent cap de colla no s’ha de fer. El nou càrrec suposa més repercussió, més ascendència sobre la gent, tant per les decisions com pel que puguis dir i fins i tot per l’estat d’ànim que puguis transmetre. La dedicació sempre l’he tingut, des del principi he estat molt compromès i el nivell d’implicació no ha canviat.