L'increment dels assajos i del nombre de membres a les colles trenca el sostre casteller

Les colles van tancar el cap de setmana passat una temporada en què s'ha trencat el sostre casteller. Quatre colles han descarregat castells de 10 i tres han coronat un 3 de 10 i un 4 de 10 en una mateixa diada. Superats tots els pronòstics, l'ACN ha fet balanç amb les colles que aquest any han coronat diades històriques i castells de 10 – Minyons de Terrassa, Vella de Valls, Castellers de Vilafranca i Jove de Tarragona- al costat d'altres amb reptes més modestos però en ascens. Tots esgrimeixen que els èxits a plaça són la consecució lògica de l'establiment de la cultura de l'assaig regular, un increment dels membres a les colles i de l'interès creixent pel fet casteller. Amb tot, comparteixen que l'univers casteller constantment explora límits i els reptes del futur són ara difícils de preveure. Els rècords d'aquesta temporada, això sí, entreveuen que se superaran aviat.

Una de les primeres fites de la temporada castellera va arribar amb el Concurs de Castells de Tarragona que, per vuitena vegada consecutiva, es van emportar 'in extremis' els Castellers de Vilafranca, que ja acumulen onze victòries al seu palmarès.

Des de feia temps, la Colla Vella dels Xiquets de Valls buscaven trepitjar els talons als Minyons de Terrassa i, sobretot, a Vilafranca. Finalment, la passada diada de Santa Úrsula els han acabat usurpant la millor actuació de la història del món casteller, amb un 3 de 10 amb folre i manilles, el 4 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 9 sense folre, tots descarregats. Una proesa que els ha situat a dalt de tot de l'olimp casteller.

Poques setmanes després, els Minyons de Terrassa escrivien una nova pàgina a la història en coronar la millor actuació de tots els temps si es comptabilitza també la ronda de pilars. Els de la camisa malva van aixecar un imponent 3 i 4 de 10 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i l'agulla i el pilar de 8.

La temporada també ha portat una nova colla de 10, la Jove de Tarragona, que va descarregar un 3 de 10 l'octubre passat a la plaça Vella. Els Castellers de Sants s'ha consolidat com a colla de gamma extra, mentre que els Capgrossos de Mataró han tancat una temporada en què s'han fet seus els castells de 8 i els de 9 bàsics i fixen ara la mirada també cap a la gamma extra.

Els Castellers de Badalona han passat a ser colla de vuit, els Xiquets de Reus i Nens del Vendrell també s'han consolidat com a colles de 9 i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau s'han fet seus els bàsics de 8. Un mosaic d'èxits que és només la punta de l'iceberg.

La Vella: una temporada de color rosat

Per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, doncs, ha estat una temporada de color rosat. "És una evolució molt bèstia, hem passat de fer un castell de deu pisos per temporada a fer-ne set en total, entre carregats i descarregats", explica el cap de colla, Manel Urbano.

D'aquesta temporada Urbano es queda amb dos moments memorables: el regust agredolç que els va deixar el Concurs i poder-se treure's l'espineta a la jornada pletòrica de Santa Úrsula. Ara la Vella afronta un punt d'inflexió, amb el relleu del cap de colla. "Sis anys ja és suficient i allargar més temps no seria bo per a ningú, s'entra en rutines i calen idees noves", diu Urbano. "La colla està forta de salut i és un bon moment pel canvi", afegeix. Urbano té clar quin consell donarà al seu relleu. "Les excuses no valen, quan les coses no surten sempre bé cal treballar amb ganes per trobar les solucions".

Padrina dels castellers d'Hangzhou -la primera colla estrangera en actuar al Concurs de Tarragona-, la Vella de Valls ha experimentat en els darrers anys una de les evolucions més ascendents que pot arribar a fer una colla, fins a situar-se entre les millors. "Hem evolucionat tots, jo he viscut moltes vivències personals que segurament m'ajudaran moltíssim a la meva vida", confessa el cap de colla. "On arribarà tot això no se sap, dependrà de les ganes de seguir fent castells i de la gent a assaig", apunta.

Els Minyons: reptes majúsculs en cartera

Els Minyons de Terrassa se senten “contents i orgullosos” de la temporada que han fet. El cap de colla Albert Pérez ha destacat el punt d’inflexió que va suposar la diada de Les Santes de Mataró, on els egarencs van aconseguir descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles i van fer “el canvi de xip per portar els castells de gamma extra fins el final”. La colla també té un molt bon record de la Diada de Sant Fèlix, en què van carregar el 3 de 10 amb folre i manilles i van descarregar el 5 de 9 amb folre i manilles.

El cap de colla, però, destaca per sobre de tot la passada diada dels Minyons. L'única espineta que els va quedar va ser la 2 de 8, que va quedar en intent, un dels reptes que entomen per a la temporada vinent, juntament amb el 4 de 9 sense folre. En ment també hi ha un castell inèdit: el 2 de 10 amb folre, manilles i puntals. “L’hem pensat i l’hem dissenyat. Ara falta veure si l’estructura pot aguantar”, ha explicat Pérez.

Amb tot, el Minyons no són partidaris de qualificar d’històriques les diades amb bones actuacions perquè entenen que els castells no es poden puntuar. Aquesta és, de fet, la raó que sempre esgrimeixen a l'hora de declinar la invitació que, cada dos anys, els arriba per participar al Concurs de Castells. “És poc important, perdem l’estona valorant quina és la millor diada”, ha explicat Pérez. El cap de colla es més partidari de “quedar-se amb els grans castells que s’estan fent a tot arreu, i no només per part de les grans colles”.

Castellers de Vilafranca: experiència i disciplina

Els Castellers de Vilafranca han assolit aquesta temporada una nova fita en el seu historial: guanyar el Concurs de Castells de Tarragona per vuitena vegada consecutiva i onzena de la seva història. La colla atribueixen la consecució de tantes diades històriques a dos motius. D'una banda, a l’experiència i una nova cultura d’assaig.

El cap de colla dels Verds, Toni Bach, ha assegurat que la llarga trajectòria de molts castellers que porten un mínim de 20 anys al grup s’ha traduït en un nivell més elevat a l’hora de sortir a plaça. Al mateix temps, considera fonamental el canvi de mentalitat en la planificació de la temporada, ja que ara les colles assagen tres dies a la setmana durant vuit mesos l’any, mentre abans ho feien menys dies i en pocs mesos.

Per a Bach, les fites que han assolit aquest any els Verds, la Vella de Valls i els Minyons “no duraran gaire” i ha vaticinat que els castells de la propera temporada seran de major envergadura. En aquest sentit, ha recordat que els de Vilafranca van trigar 15 anys a descarregar el primer castell de 10, que van aixecar per primer cop el 1998, i ha celebrat que actualment estructures com el 3 de 10 ja s’assoleixin amb certa “normalitat”.

Ara que aquest castell està consolidat en la programació de diverses colles, Bach preveu que cada cop serà més habitual veure altres grans castells nets, com el 3 de 9, el 4 de 9 o la torre de 8, així com també la torre de 9 amb folre. Alhora, confia que properament les colles començaran a treballar els castells de 10 sense manilles, mentre considera “complicat” poder arribar a aixecar torres d’11 pisos. “Però no seré jo qui digui que és impossible”, ha afegit, somrient.

La Jove de Tarragona també treu un 10

El nom de la ciutat de Tarragona s'ha tornat a sentir aquesta temporada gràcies al magnífic paper de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Va quedar segona al Concurs de Tarragona –intent de 3 de 10 amb folre i manilles, 3 de 9 amb folre i el pilar, 9 de 8 i 5 de 9 amb folre. Ha estat la quarta formació en descarregar el 3 de 10 aquesta temporada i també s'han fet seu el 3 de 9 amb el pilar, que van descarregar, l'altra construcció que la colla tenia entre cella i cella.

"Hem acabat la temporada amb moltes ganes de tornar a començar la temporada que ve", afirma el vicepresident de la Jove de Tarragona, Dani Milà. "Però de vegades no cal mirar sempre tan amunt, sinó també fer-ho al costat; es tracta de fer castells i divertir-nos", apunta Milà. Les fites assolides han engrescat els de la camisa morada i han projectat Tarragona en el panorama casteller.

A aquesta projecció també hi ha contribuït una petita colla de barri obrer fundada l'any 1990. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han protagonitzat una temporada de rècord amb una evolució que mereix menció especial. Ja comencen a dominar els bàsics de 8 i aquest novembre han aconseguit carregar per primer cop el pilar de 7 amb folre, una fita sorprenent per tancar un any esplèndid.

Capgrossos de Mataró: el repte de consolidar els gamma extra

Els Capgrossos de Mataró han tancat una temporada en què han consolidat els castells de 8 i els de 9 bàsics –especialment, el 4 de 9 i el 3 de 9-, unes construccions en les quals fins ara eren "irregulars", segons Mia Castellví, cap de colla dels Capgrossos. Ara, el repte principal per a ells és atrevir-se a "apostar per la gamma extra".

Segons ha explicat a l'ACN Castellví, globalment els castells tanquen una temporada en què s'ha apujat "molt" el nivell i en què la majoria de colles ha fet la "millor actuació de la seva història". El secret? Pel cap de colla els castells s'han globalitzat perquè estan sota el focus mediàtic. En paral·lel, la temporada també ha coincidit en un any de concurs i amb un increment dels assajos i el compromís de totes els membres.

L'estil Borinot: feina de formiga, força d'elefant

Els Castellers de Sants és una colla de gamma extra des de no fa massa anys. Nascudes lluny del tradicional bressol casteller, són una colla familiar fidels a un model basat en avançar a poc a poc, consolidant les construccions de l'any anterior i marcant reptes assumibles cada temporada. Així, segons explica el cap de colla, Pau Camprovin, una vegada van consolidar la gamma bàsica de 9, van estrenar el primer castell de gamma extra.

Assagen dos cops per setmana, més una trobada més tècnica per a l'estructura de pilars, sota el lema "feina de formiga, força d'elefant". "La nostra idea és que el treball que fan poques persones genera resultats espectaculars", ha explicat a l'ACN Camprovin. La clau de l'èxit es troba en no fixar-se objectius "ambiciosos" per assolir èxit "ràpidament", sinó amb moderació.

Amb tot, formen part d'un univers casteller que explora els límits i els Castellers de Sants constaten "molta potencialitat". "A dia d'avui, els reptes del futur són difícils de preveure", ha conclòs.

Xicots de Vilafranca: eixamplar la colla per engrandir els èxits

Des dels Xicots de Vilafranca, la cap de colla, Aina Mallol, assenyala la incorporació de gent a les colles com a clau de la progressió que s’ha viscut els últims anys. Aquest factor, que defineix com un “canvi d’estil” intern, és el que considera bàsic per haver assolit els resultats d’aquest últim any, tant al seu grup com a altres colles. “Plantejar-se grans reptes no tindria sentit si les colles no augmentessin el seu volum”, ha afegit.

En el cas dels Xicots, el repte aconseguit ha estat carregar el primer 4 de 9 amb folre, i descarregar el 5 de 9 i la torre de 8 folrada en una sola diada. Haver signat la millor actuació de la seva història és una èxit que Aina Mallol interpreta com un “reflex” dels assajos i ha assegurat que tot rau en la constància de la colla portes endins: “El secret és coure-ho a casa per poder ensenyar-ho després a fora”.

D’altra banda, Mallol ha aplaudit que colles com la que ella encapçala hagin guanyat visibilitat als mitjans de comunicació, on ha assegurat que cada cop poden fer-se notar més i explicar el “valor” dels seus castells. Alhora, ha lamentat que el Concurs de Tarragona sovint es focalitzi en les actuacions de la jornada de diumenge, però ha assegurat que la competició de dissabte és “ideal” per a colles com els Xicots perquè poden competir “cos a cos” amb grups del mateix nivell.

La coordinadora de colles, el sostre que sempre se supera

Per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCCC) és el moment "més joiós" de la història dels castells, no sols pel ressò més mediàtic que se centra en les colles grans i les "animalades" de castells que fan, sinó també per la resta de colles, ja que el nivell en general "ha pujat", segons exposa el president de la CCCC, Jordi Grau. Els Castellers de Badalona han passat a ser colla de vuit, els Xicots de Vilafranca han aconseguit descarregar castells de nou i ja són quatre les colles que fan castells de deu pisos. "Tantes vegades s'ha dit que no se superaria el sostre, que ja no m'atreveixo a dir res!", bromeja Grau.

La coordinadora sap que les colles estan il·lusionades pensant en la pròxima temporada. "I volen augmentar fent nous reptes, però també es tracta de mantenir-se; això ja té mèrit, tal com està el nivell", afegeix. Les colles preparen millor els assajos -hi ha xarxes instal·lades als locals, els castellers cuiden la seva forma física, etc.- i fa que els castells evolucionin. En matèria de prevenció i seguretat, el casc casteller compleix el seu desè aniversari. Des que es va implantar no s'ha registrat cap lesió greu de traumatisme cranial. D'estudis de prevenció no paren de fer-se'n.