El cementiri de Vilanova, present a FITUR amb la nova xarxa digital ‘Cementerios Vivos’

El patrimoni històric i artístic del Cementiri de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) estarà present a la propera Fira Internacional del Turisme (FITUR), que tindrà lloc a Madrid del 18 al 22 de gener. Serà a través del nou portal Cementerios Vivos -impulsat per l'Associació Nacional de Funeràries i Cementiris Municipals (AFCM)-, una xarxa virtual que es presentarà en el marc de la fira i que agrupa diversos cementiris espanyols rellevants per la seva història, art o naturalesa. Sota l'eslògan “Primer sorprenen, després fascinen”, l'objectiu del portal és treballar de forma coordinada i col·laborativa per la difusió del patrimoni funerari que moltes ciutats espanyoles tenen ocult en els seus cementiris.

De titularitat pública i gestionat per Àltima, grup funerari amb més de 300 anys d'experiència al sector, el Cementiri de Vilanova i la Geltrú destaca pel seu important llegat artístic, principalment de finals del segle XIX i primers del XX, motiu pel qual forma part de www.cementeriosvivos.es. En aquesta línia, acull un dels panteons més bells, originals i simbòlics del període del modernisme català, el sepulcre de l'escriptor i polític Víctor Balaguer (1824- 1901), projectat el 1905 per l'arquitecte Bonaventura Pollés (1857 – 1919).

El recinte, a més, reflecteix la història dels indianos –coneguts també com a americanos- a través de les tombes. Es tracta de personatges rellevants, la majoria empresaris de classe alta que van deixar una petjada important a la zona costanera catalana i que durant la segona meitat del segle XIX van emigrar a Amèrica per emprendre negocis. De tornada, van voler demostrar el seu poder i riquesa mitjançant la construcció de panteons i tombes monumentals. Mostra d'això és el Cementiri de Vilanova i la Geltrú. El recorregut per les sepultures senyorials d'algunes de les personalitats més destacables del món de la política, la cultura o l'empresa enterrades aquí descobreixen veritables obres d'art. A més de l'obra funerària de Bonaventura Pollés, pot contemplar-se el llegat d'altres arquitectes modernistes com Josep Domènech i Estapà o Josep Font i Gumà. Són especialment rellevants, a més de la tomba de Víctor Balaguer, el sepulcre de l'escriptor Manuel de Cabanyes, el pintor Joaquim Mir o el polític i empresari Francesc Gumà.