'Un monstre em ve a veure' s'imposa als Premis Gaudí amb vuit guardons i 'La propera pell' se n'emporta tres

J. A. Bayona continua sent sinònim d'èxit. La seva última pel·lícula, 'Un monstre em ve a veure', s'ha imposat als IX Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. La cinta ha guanyat vuit estatuetes de les onze a les quals aspirava, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció, millor direcció de producció, muntatge, fotografia, efectes visuals, direcció artística i millor so. 'La propera pell', dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo i que partia com a favorita amb catorze nominacions, s'ha emportat tres premis, el de millor pel·lícula, el de millor protagonista femenina per Emma Suárez i el de millor guió. Eduard Fernández s'ha endut el guardó al millor protagonista masculí pel seu paper a 'El hombre de las mil caras'. '100 metros', de Marcel Barrena, ha recollit dues estatuetes, la de millor actriu secundària per Alexandra Jiménez i la de millor actor secundari per Karra Elejalde.

L'últim film de J. A. Bayona, 'Un monstre em ve a veure', ha arrasat en la IX edició dels premis de l'Acadèmia del Cinema Català amb vuit estatuetes, dues corresponents als grans premis de la nit, incloent el seu segon Gaudí a la millor direcció. En aquesta categoria, el cineasta català s'ha imposat a Albert Serra per 'La mort de Lluís XIV', al tàndem format per Isaki Lacuesta i Isa Campo a 'La propera pell' i a Marc Crehuet per 'El rei Borni'.

El film, basat en una novel·la homònima de Patrick Ness i amb Sigourney Weaver i Felicity Jones en el repartiment, narra la història de Conor, un nen de tretze anys que intenta afrontar la malaltia de la seva mare amb l'ajuda d'un monstre. Nit rere nit, Conor inicia una aventura a través de les històries que li explica el monstre per fugir de les seves pròpies pors, fins a aconseguir tenir el valor d'enfrontar-se a la veritat. Es tracta del tercer llargmetratge del director que culmina la trilogia d'històries al voltant de les relacions entre mares i fills.

'La propera pell', dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo i que partia com a favorita amb catorze nominacions, s'ha emportat tres premis però de categories importants. El film és un 'thriller' dramàtic protagonitzat per Emma Suárez, Sergi López, Alex Monner i Bruno Todeschini. La cinta ofereix una relectura del gènere 'thriller' passant pel sedàs d'uns personatges quotidians amb vides convencionals. Un noi torna a casa després de vuit anys desaparegut. El misteri i el drama apareixen quan, al seu entorn, comencen a dubtar sobre si és qui diu ser o un intrús.

L'última proposta d'Albert Serra, 'La mort de Lluís XIV', nominada en set categories, s'ha hagut de conformar amb dos premis tècnics, el de millor vestuari i el de millor maquillatge i perruqueria. El musical 'Cerca de tu casa', dirigit per Eduard Cortés, ha estat distingit amb el guardó a la millor música original per Sílvia Pérez Cruz.

'Alcaldessa' i 'Timecode', entre els premiats

Pel que fa al millor documental, la cinta premiada als Gaudí ha estat 'Alcaldessa' , de Pau Faus, escrita a quatre mans amb Ventura Durall. El guanyador competia amb 'Bigas x Bigas', de Bigas Luna; 'Priorat', dirigit per David Fernández de Castro; i 'Sexe, maraques i chihuahues', escrit i dirigit per Diego Mas Trelles.

El millor curtmetratge ha estat per 'Timecode', de Juanjo Giménez, que corona així una setmana d'èxits, després d'aconseguir la nominació als Oscars. Competia, en aquesta categoria, amb 'Graffiti', de Lluís Quílez Sala, que també optava a ser nominada als premis de Hollywood però que finalment en va quedar fora; 'En la azotea', de Damià Serra Cauchetiez, i 'Tiger', d'Aina Clotet.

'Ebre, del bressol a la batalla', de Roman Parrado, s'ha endut el guardó a millor pel·lícula per a televisió; competint amb 'Fassman: l'increïble home radar', de Joaquim Oristrell; 'La Xirgu', de Sílvia Quer; i 'Laia', de Lluís Danés. Com a millor pel·lícula d'animació només hi havia una nominació, la de 'Ozzy', dirigida per Alberto Rodríguez i Nacho La Casa, que s'ha emportat l'estatueta a casa.

Finalment, la coproducció de França, Alemanya i Bèlgia 'Elle', dirigida per Paul Verhoeven, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula europea.

Una gala reivindicativa tenyida d'humor

La gala dels Premis Gaudí d'aquesta edició l'ha presentat Bruno Oro i s'ha ambientat en un cinema antic. El director artístic Lluís Danés ha previst una gala amb un marcat aire reivindicatiu i basada en l'humor amb l'objectiu de mostrar la situació de precarietat que viu el sector, advertint que les reivindicacions sobre la independència i contra l'IVA cultural ja "estaven gastades".

La gala, de prop de dues hores i mitja, ha inclòs filmets amb situacions quotidianes al voltant del cinema català, els espectadors o la situació laboral dels professionals del cinema. També ha comptat amb actuacions dels Amics de les Arts, Sopa de Cabra i Marina Rossell, entre d'altres.

En total, més de 2.000 convidats han assistit a la gala, celebrada a l'Auditori del Fòrum, entre els quals el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els consellers Santi Vila i Jordi Baiget, entre d'altres autoritats.

En el tradicional discurs de la gala, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha aprofitat per reclamar ajuts específics per al foment del rodatge en català. Segons Passola, la normalització lingüística "no ha arribat al cinema" i, per això, ha reclamat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, present a l'acte, incrementar els recursos per a la televisió pública perquè fomenti la ficció en català i eviti que el talent marxi a les televisions privades. "La riquesa d'Europa és al diversitat, la llengua d'Europa és la traducció. Volem ser europeus i volem rodar normalment en català", ha conclòs la presidenta.

Josep Maria Pou, Premi Gaudí d'Honor 2017

Un dels moments més emotius de la gala ha estat quan l'actor, director i gestor teatral Josep Maria Pou ha rebut el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter a la seva trajectòria. Es tracta del màxim guardó del cinema català que, fins ara, també ha estat lliurat a Jaime Camino, Josep Maria Forn, Jordi Dauder, Pere Portabella, Montserrat Carulla, Julieta Serrano, Ventura Pons i Rosa Maria Sardà.

El seu discurs ha seguit el to crític de la gala pel que fa a la precarietat laboral que pateix el món artístic, malgrat l'enorme talent que hi ha al país. "He llegit en els darrers dies que, malgrat la misèria, som tant collonuts que fem un cinema fantàstic: Mentida", ha dit contundent. Per això, demana que es pugui treballar "amb les condicions necessàries". "Som professionals, no aficionats voluntaristes", ha assenyalat, fent arrencar els aplaudiments del públic.

Pou també ha volgut dedicar al guardó a tots aquells homes i dones de la interpretació que han envellit sense l'oportunitat "de pujar a un escenari com aquest a recollir un premi", i als joves que comencen la seva carrera "amb ganes de menjar-s'ho tot", però que no tindran tampoc "oportunitat de pujar aquí mai".