‘Aire de Mercurio’ és el primer treball discogràfic de Gerard Martin

Fa cinc anys que el jove Gerard Martin va pujar damunt d’un escenari per primera vegada amb la seva guitarra, poc després, va continuar formant part de diferents grups musicals com The Fish Memory Band o Muy Stone, entre d’altres.

Ara fa un any, junt amb el guitarrista i productor David Chueca, va emprendre l’aventura d’enregistrar el seu primer treball discogràfic. Una iniciativa que permetria sentir sis de les seves composicions, recollides en un mateix àlbum. El resultat és ‘Aire de Mercurio’, un treball on conjuga la american music amb el folk, el rock, el country i sobretot les confessions de l’aventura de viure, a través de les seves lletres.

El primer pas va ser preparar els temes i cercar les col·laboracions per a un disc que compta amb una banda on hi ha espai per a tots els instruments: guitarres, bateria, vents, baix i veus. Les guitarres acústiques són del mateix Gerard Martin i les elèctriques del músic i productor David Chueca.

“Ha estat un repte i una gran experiència d’estudi- confessa Martin- compartint gravació amb veus com Sonia Linares, del grup Et-Co o Marta Borràs”, entre d’altres. Una gran diversitat de col·laboracions que han permès l’enregistrament d’un treball completament entregat a la seva melodia. “Tota una experiència sonora” en la que Martin i Chueca han treballat minuciosament en els arranjaments fins aconseguir una sonoritat especial en cada tema. “No hem posat més temes, precisament per a poder-nos centrar en els escollits”, explica Martin, seguint la premissa del “menys és més”, quan la qualitat, el gust, la melodia i la sonoritat ens acompanyen.

Les lletres de les sis peces que composen el treball, són com una pel·lícula d’amors i desamors, amb actors principals i secundaris que, de mica en mica, van despullant al seu autor, mostrant la seva vessant més íntima i personal. “Potser tenia tan clar que volia que s’entengués, que el missatge és molt directe”.

Les influències de la música americana de Johnny Cash o John Mayer en la composició i les referències a MClan o Leiva, són també una clara declaració d’intencions: la música és per compartir-la i deixar anar la imaginació en companyia.

Actualment treballa en la preparació d’un directe amb la banda sencera, per a la presentació del disc, i també en l’adaptació acústica del seu treball per a ser interpretat en format reduït, amb guitarra acústica i veu, guitarra elèctrica i piano. Un nou repte, doncs, per a sortir a girar per les nostres terres i portar el veritable sabor i l’essència del rock per diferents escenaris.

El nom que dóna títol al disc, així com els motius de perquè confessa ‘No soy de piedra’ en una de les seves peces, formen part de la intimitat que caldrà descobrir en els directes. De moment, des del passat 19 de desembre, el seu treball es pot escoltar a la plataforma Spotify i properament adquirir a través de la seva pròpia pàgina web i xarxes socials.